Té sentit regular el preu del lloguer dels locals comercials? La pregunta ja la planteja el mateix Ajuntament de Barcelona a l'enquesta municipal que fa dos cops l'any, tal com va explicar Nació aquesta setmana, per conèixer l'opinió de la ciutadania. La realitat que explica aquesta pregunta és que cada vegada més botiguers tenen complicacions per arribar a pagar les quotes de l'arrendament del seu establiment, fins al punt que en alguns casos això comporta el tancament de negocis tradicionals o familiars que configuren un teixit comercial divers.
Ara bé, més enllà de les situacions individuals que van irrompent a l'opinió pública, sovint quan ja és massa tard per fer-hi res, les dades d'aquests preus són difícils d'aconseguir. Al contrari que amb els lloguers residencials, les xifres no es publiquen territorialitzades. Hi ha diversos indicadors disponibles, però tots tenen les seves mancances. El més habitual és que hi hagi estudis d'evolució del preu de les ofertes, però això no és la fotografia de la situació actual, sinó del que demana el mercat pels locals buits. Així, una de les eines més útils a l'hora de captar la tendència a una ciutat com Barcelona és l'Enquesta d'Activitat del Sector Comercial de Barcelona, que es fa cada any. Té les seves limitacions, perquè no es basa en les fiances oficials, sinó que pregunta als comerciants de tota la ciutat quant paguen de lloguer. Però permet apreciar com està canviant també aquest mercat immobiliari.
Una de les claus que aporten aquestes dades és que els lloguers barats, els que costen menys de 800 euros al mes, s'han anat esfumant els darrers anys. Si el 2017 hi havia un de cada cinc locals comercials de la ciutat per sota d'aquest preu, el 2024 això ja només passava en un 10,7% dels casos. I a la inversa també es dibuixa un traç similar: els arrendaments de més de 1.200 euros al mes han passat de representar el 19,5% dels casos a fregar el 28%. En menys d'una dècada, la ciutat ha encarit substancialment la realitat dels lloguers comercials, segons les respostes dels comerciants a l'enquesta municipal. Una situació que conviu amb el fet que, també segons un cens de l'Ajuntament, el 2024 hi havia 6.149 locals buits en venda o lloguer.
Les dades de l'Ajuntament de Barcelona no ofereixen els preus concrets que es paguen sinó que permet ordenar el preu dels arrendaments dels botiguers per franges. També hi ha un alt volum de respostes "no sap/no contesta", o bé perquè no es vol facilitar aquesta informació o bé per desconeixement, fet que limita la profunditat de la radiografia.
Lloguers assequibles anecdòtics i zones calentes
Sigui com sigui, la secció de lloguers per menys de 600 euros tenia una representació del 7,7% dels locals, l'any 2017. Ara aquesta realitat s'ha fet gairebé marginal: ja només la tenen el 3,7% dels establiments. En canvi, la franja dels arrendaments per 1.800 euros o més -la més alta de totes- ha passat de no arribar al 10%, set anys enrere, a superar el 14%. Els locals assequibles gairebé ja no es troben, mentre que els més cars són cada vegada més habituals.
Si es mira per zones de la ciutat, hi ha algunes diferències notables. On han desaparegut amb més força els comerciants que paguen un lloguer més assumible (de menys de 800 euros) és a Gràcia: si el 2017 un de cada quatre locals tenia aquests preus (25,5%), ara això només passa en un 5,5% dels casos. Tanmateix, la situació és encara més ajustada a Ciutat Vella, el districte amb menys establiments amb arrendaments barats (4,7%), segons els comerciants. Els segueixen l'Eixample (6,1%) i Sarrià-Sant Gervasi (6,8%).
On resisteixen més els preus continguts, com és de preveure, és també a les zones més allunyades del centre. A Horta-Guinardó (29%) i a Nou Barris (24,8%) encara hi ha unes taxes rellevants de locals per sota dels 800 euros. Són zones amb barris populars i rendes familiars més baixes. Malgrat això, la tendència a l'encariment també els ha atrapat: a Nou Barris un de cada quatre locals (25,6%) ja costa més de 1.200 euros al mes, mentre que al 2017 això era un 18,5%. A Horta-Guinardó el canvi és molt més lleuger, d'un 9% a un 10,3%.
Ara bé, cap altre districte veu un increment tan gran dels lloguers de cost més alt com Sants-Montjuïc: si set anys enrere hi havia un 15% de locals per sobre dels 1.200 euros, l'any 2024 això ja representava el 37,6% de la realitat de la zona. De fet, és el districte amb un percentatge més elevat d'aquests arrendaments. Ciutat Vella (37%), Gràcia (32,5%) i Sant Andreu (30%) queden el segueixen.
Una carpeta d'interès per a l'Ajuntament
Ara aquest fet podria motivar que s'intervingui des de l'administració. Fa temps que a l'Ajuntament de Barcelona es fa sonar la possibilitat d'aplicar un topall als lloguers comercials, però de moment s'ha fet de manera tímida. Existeixen dubtes sobre la capacitat jurídica d'incidir en un terreny que, a diferència del que passa amb els habitatges, no impliquen un dret bàsic. Pròximament, el govern municipal presentarà les conclusions de la primera onada del baròmetre municipal del 2026, on es pregunta per primera vegada a la ciutadania què opinaria sobre regular els lloguers comercials. Serà un primer pas: conèixer el suport social a la mesura. Els aspectes tècnics i polítics vindran després.
