23
de setembre
de
2023, 20:44
Actualitzat:
24
de setembre,
20:55h
Aquest diumenge, la dreta espanyola fa una demostració de força als carrers de Madrid per expressar el seu rebuig radical a l'amnistia i a les suposades "cessions" de Pedro Sánchez al sobiranisme. Serà en una manifestació que es preveu concorreguda. El Madrid polític està caldejat, i més en una setmana que ha vist aprovar una modificació del reglament del Congrés per facilitar l'ús normal de totes les llengües de l'Estat.
Com viu el poder econòmic la crispació política entorn l'amnistia, que sembla que els cercles governamentals ja veuen madura? Què pensen els empresaris sobre una possible mesura d'aquest tipus? Una cosa es pot donar per descomptada: un cop més, les visions del món econòmic madrileny i del català sobre la política catalana són molt diferents, si no oposades.
En el nucli dur de l'empresariat català, s'adopta una posició de màxima cautela quan s'escolta la paraula amnistia. Fonts de Foment del Treball, que aplega la gran empresa, defugen el tema, assenyalen que "una amnistia és diferent dels indults" perquè té més trellat polític i recorden que el president de l'organització, Josep Sánchez Llibre, ha mantingut una actitud "activa" a l'hora d'engreixar la comunicació entre el govern espanyol i el sobiranisme, Waterloo inclòs. Però ara per ara es descarta algun posicionament similar al que van fer públic en un acte conjunt Foment i Pimec, junt amb altres entitats econòmiques, l'octubre del 2019, reclamant la desjudicialització del conflicte.
Una veu influent entre l'empresariat català explica a Nació que "en els àmbits econòmics s'entén perfectament que el conflicte només es resoldrà amb mesures de gràcia, però l'amnistia ha d'estar ben argumentada i les formes són importants". Un altre membre de la patronal rebla l'afirmació dient que "si Puigdemont torna, hauria d'adoptar un perfil baix, no fer res que generi més conflicte". I la mateixa persona assegura que "hi ha por a una sobreactuació de Puigdemont, la sobrereacció del PP i la fractura del PSOE". En canvi, "una amnistia ben feta generaria una millora del clima en general i tornarien algunes empreses. Sobretot, s'ha de deixar clar que no es tornarà a fer".
Pel que fa a Foment, s'ha de tenir present que la patronal té la voluntat de parlar de política tan poc com pugui. De fet, aquesta setmana han fet públic un comunicat en què demanaven "estabilitat" al govern espanyol que es formi i insistien en una política fiscal "competitiva". Aquest comunicat obeeix, com expliquen membres de l'executiva patronal, a un intent de situar l'economia en el centre del debat de la nova investidura.
La posició dominant a Foment és similar a la que batega al Cercle d'Economia, veritables carrils centrals del gran poder econòmic. Al Cercle estan "expectants", segons apunten fonts de l'entitat. Tampoc es pronunciaran. Sempre han defensat la necessitat de "parlar" i es veu de manera positiva el diàleg entre el govern espanyol i Junts, però davant l'amnistia adoptaran una actitud de prudència.
El resultat de les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona és una dada a tenir també en compte. La derrota dels independentistes d'Eines de País suposa que l'entitat difícilment es manifestarà en una línia de suport a posicions sobiranistes. Una presidència de Josep Santacreu, que ha fet bandera de la despolitització de la Cambra, serà molt distant a tot posicionament explícitament polític.
Més explícit ha estat Antoni Cañete, president de Pimec. El líder de les pimes catalanes va dir dimarts passat en una entrevista que "tot el que sigui tornar el conflicte a la política, d'on no havia d'haver sortit mai, és absolutament necessari. Tot el que sigui tranquil·litzar la situació que tenim és bo". Pimec manté unes relacions fluides amb el govern espanyol, que va veure amb molt bons ulls la creació de Conpyme com a patronal de les petites i mitjanes empreses d'abast estatal, ara fa dos anys.
Més enllà de dir això, des de l'empresa catalana no s'espera que la CEOE es deixi dur per un discurs més dur. Garamendi té fama de pragmàtic i ja sap que el PP continuarà a l'oposició. La CEOE té una bona interlocució amb la vicepresidenta Yolanda Díaz i ha subscrit amb l'executiu acords importants, entre ells la darrera reforma laboral.
Des de Barcelona es lamenta l'actitud que mostren molts empresaris madrilenys, "que no entenen la realitat catalana i no es creuen que el país ha entrat ja en un procés de normalització". Un dirigent empresarial que viatja sovint a Madrid explica que "és més fàcil parla de política a Catalunya que a Madrid". També ho és entendre les raons d'una amnistia.
Com viu el poder econòmic la crispació política entorn l'amnistia, que sembla que els cercles governamentals ja veuen madura? Què pensen els empresaris sobre una possible mesura d'aquest tipus? Una cosa es pot donar per descomptada: un cop més, les visions del món econòmic madrileny i del català sobre la política catalana són molt diferents, si no oposades.
Per una amnistia "ben argumentada"
En el nucli dur de l'empresariat català, s'adopta una posició de màxima cautela quan s'escolta la paraula amnistia. Fonts de Foment del Treball, que aplega la gran empresa, defugen el tema, assenyalen que "una amnistia és diferent dels indults" perquè té més trellat polític i recorden que el president de l'organització, Josep Sánchez Llibre, ha mantingut una actitud "activa" a l'hora d'engreixar la comunicació entre el govern espanyol i el sobiranisme, Waterloo inclòs. Però ara per ara es descarta algun posicionament similar al que van fer públic en un acte conjunt Foment i Pimec, junt amb altres entitats econòmiques, l'octubre del 2019, reclamant la desjudicialització del conflicte. Una veu influent entre l'empresariat català explica a Nació que "en els àmbits econòmics s'entén perfectament que el conflicte només es resoldrà amb mesures de gràcia, però l'amnistia ha d'estar ben argumentada i les formes són importants". Un altre membre de la patronal rebla l'afirmació dient que "si Puigdemont torna, hauria d'adoptar un perfil baix, no fer res que generi més conflicte". I la mateixa persona assegura que "hi ha por a una sobreactuació de Puigdemont, la sobrereacció del PP i la fractura del PSOE". En canvi, "una amnistia ben feta generaria una millora del clima en general i tornarien algunes empreses. Sobretot, s'ha de deixar clar que no es tornarà a fer".
Pel que fa a Foment, s'ha de tenir present que la patronal té la voluntat de parlar de política tan poc com pugui. De fet, aquesta setmana han fet públic un comunicat en què demanaven "estabilitat" al govern espanyol que es formi i insistien en una política fiscal "competitiva". Aquest comunicat obeeix, com expliquen membres de l'executiva patronal, a un intent de situar l'economia en el centre del debat de la nova investidura.
La posició dominant a Foment és similar a la que batega al Cercle d'Economia, veritables carrils centrals del gran poder econòmic. Al Cercle estan "expectants", segons apunten fonts de l'entitat. Tampoc es pronunciaran. Sempre han defensat la necessitat de "parlar" i es veu de manera positiva el diàleg entre el govern espanyol i Junts, però davant l'amnistia adoptaran una actitud de prudència.
El resultat de les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona és una dada a tenir també en compte. La derrota dels independentistes d'Eines de País suposa que l'entitat difícilment es manifestarà en una línia de suport a posicions sobiranistes. Una presidència de Josep Santacreu, que ha fet bandera de la despolitització de la Cambra, serà molt distant a tot posicionament explícitament polític.
Més explícit ha estat Antoni Cañete, president de Pimec. El líder de les pimes catalanes va dir dimarts passat en una entrevista que "tot el que sigui tornar el conflicte a la política, d'on no havia d'haver sortit mai, és absolutament necessari. Tot el que sigui tranquil·litzar la situació que tenim és bo". Pimec manté unes relacions fluides amb el govern espanyol, que va veure amb molt bons ulls la creació de Conpyme com a patronal de les petites i mitjanes empreses d'abast estatal, ara fa dos anys.
L'eterna distància Catalunya-Madrid
La política allunya les mirades de l'empresariat català i l'espanyol. El líder del PP es va reunir amb el president de la CEOE, Antonio Garamendi, dimarts passat, dins dels seus contactes amb els agents socials de cara a la investidura. Després d'una hora i mitja de reunió, Garamendi va fer unes declaracions dient que els empresaris espanyols "estan amb la Constitució, que no contempla l'amnistia". El líder patronal va insistir en la necessitat de pactes entre el PP i el PSOE, i va invocar a la "moderació".Més enllà de dir això, des de l'empresa catalana no s'espera que la CEOE es deixi dur per un discurs més dur. Garamendi té fama de pragmàtic i ja sap que el PP continuarà a l'oposició. La CEOE té una bona interlocució amb la vicepresidenta Yolanda Díaz i ha subscrit amb l'executiu acords importants, entre ells la darrera reforma laboral.
Des de Barcelona es lamenta l'actitud que mostren molts empresaris madrilenys, "que no entenen la realitat catalana i no es creuen que el país ha entrat ja en un procés de normalització". Un dirigent empresarial que viatja sovint a Madrid explica que "és més fàcil parla de política a Catalunya que a Madrid". També ho és entendre les raons d'una amnistia.