Pere Soler: «Tenir la policia a favor de la independència no era la nostra pretensió»

Pere Soler, exdirector general dels Mossos del govern de Carles Puigdemont, va saber que seria absolt pels mitjans de comunicació. Com en tantes altres ocasions, el sentit de la sentència de l'Audiència Nacional es va filtrar hores abans de fer-se pública oficialment, i no va ser fins dimecres al matí quan els tribunal la van notificar. Tres anys després, Soler ha rebut l'absolució amb una alegria que no és completa, perquè el conseller Joaquim Forn i la resta del Govern continuen empresonats. Ell no tornarà al Departament i considera que el major Trapero, a qui s'ha ofert ser restituït, ha de valorar si el seu un retorn "és bo per al cos i la institució". 

En aquesta entrevista, Soler destaca que la sentència reforça l'actuació dels Mossos la tardor de 2017 i el model de policia catalana. També sosté que no és necessari que el cos estigui alineat amb el Govern per fer tirar endavant la independència, perquè la policia ha de "fer la seva feina". Sobre el pla de Trapero per detenir el president Puigdemont, admet que el desconeixia i que es va "disgustar" quan en va tenir constància al Tribunal Suprem. Segons ell, si no li ho havien manat, no tenia perquè "anticipar-se" dissenyant un dispositiu així. 

- D'una acusació de rebel·lió a l'absolució. Com està? 

- Ho hem rebut amb alegria, una alegria no és complerta perquè tenim el conseller Forn i el Govern a la presó. La sentència era l'esperada, veient el judici i els fets que defensàvem. Sempre vam creure que estàvem fent el correcte i en el judici ho vam poder acreditar. La sentència reforça l'actuació dels Mossos tant el 20 de setembre de 2017 com l'1 d'octubre, i valida el model del que són els Mossos d'Esquadra, tant pel que fa a l'ús de la mediació, de la força i als principis d'oportunitat, proporcionalitat i congruència. El veredicte està molt ben construït, els fets provats estan molt ben detallats i validen els Mossos com una policia democràtica que actua com cal. 

- Com estan Trapero, Laplana i Puig? 

- Estan alleugerits, sobretot la intendenta, que va passar una situació personal complicada i ha viscut el procés amb molta preocupació i ara se sent reconfortada i validada. El major igual. El problema és que han ficat els professionals en procediments judicials i això no hauria d'haver passat mai. En el cas dels polítics tampoc, però fer-ho amb els professionals els ha suposat un greuge perquè s'ha qüestionat la seva actuació, en aquest cas l'actuació global de Mossos, i s'ha focalitzat tot en uns comandaments concrets que han viscut tot el procediment amb molta preocupació. 

- La sentència és contundent. Diu que els Mossos no havien d'impedir el referèndum "a qualsevol preu". S'esperaven que el tribunal fos tan taxatiu? 

- El ponent, Ramon Sáez Valcárcel, sempre ha estat molt garantista i entén el dret d'aquesta manera. En aquest sentit, la seva idea de l'actuació policial havia d'anar relacionada amb una defensa d'aquests principis. Això hauria de ser el més lògic. La sala segona del Tribunal Suprem també és molt rigorosa amb la policia quan utilitza la força en el compliment del seu deure. En el procés català semblava que hagués de ser una excepció, però la norma és aquesta. Sabíem que el ponent era garantista i un bon perfil per entendre l'actuació dels Mossos, perquè es qüestionava la infrautilització de l'ús de la força en comparació amb la resta de forces i cossos de l'Estat. No teníem clar cap a on es decantaria la majoria, perquè els altres dos magistrats eren conservadors i dubtàvem sobre si veurien la manera d'actuar com ho veia el ponent. Per sort un dels dos ho ha vist igual. 

"La sentència reforça l'actuació dels Mossos la tardor de 2017 i valida el model de policia catalana"

- La sentència pràcticament diu mentiders a dos dels testimonis estrella de l'acusació, el coronel Diego Pérez de los Cobos i el tinent coronel Daniel Baena. En canvi, la sentència del Tribunal Suprem sobre els líders de l'1-O els dona validesa. Com s'explica? 

- A l'Audiència Nacional vam anar amb més prova que no pas la que va examinar el Suprem, i es va veure de manera més evident que moltes afirmacions eren suposicions o creences que no estaven acreditades o validades amb proves. L'Audiència diu: "Escolti, vostè aquestes afirmacions no les acredita i per tant no tenen perquè ser certes". En el nostre judici s'ha practicat molta més prova en determinats àmbits que no pas al Suprem, sobretot pel que fa a l'actuació de Mossos, i s'ha pogut acreditar que més que la tesi de l'acusació, la realitat era la contrària.

També determinades qüestions que assimilaven que havien de ser de càrrec, les troba fins i tot de descàrrec, com per exemple la informació d'actuacions que es demanaven a determinats polítics. La sentència desemmascara l'estrella de l'acusació: al Suprem, tant en instrucció com en el judici, s'ha donat molta força als atestats, que en molts casos estan fets de manera esbiaixada. A l'Audiència s'han pogut desacreditar millor aquestes afirmacions.

"La policia no té perquè compartir el projecte del Govern, però sí que l'ha de respectar i han de fer la seva feina"

- Prendran accions legals contra aquests dos testimonis? 

- No, no ens pertoca a nosaltres. En un país normal, això ho hauria de fer la Fiscalia si considera que hi ha hagut fals testimoni. Crec que realment aquesta gent es creuen el que escriuen, igual que amb el vot particular de la magistrada Espejel. Tinc la certesa que és el convenciment d'aquesta persona, però això jurídicament no se sosté. No n'hi ha prou amb el convenciment: cal que hi hagi proves i, si no n'hi ha, malgrat el convenciment que tu tinguis, has d'absoldre. 
 
- Parlava dels atestats. La magistrada instructora, Carmen Lamela, hi va donar molta credibilitat i va acusar de rebel·lió.

- La magistrada instructora construeixen la instrucció a partir d'allò que van manant al cos que fa la investigació. No disculpo la magistrada Lamela, però el problema es troba en la font, que són determinades disposicions dels cossos policials.

"El conseller Sàmper ha d'agafar la mida al Govern. El veig bé, li tinc estima i som bons amics"

- El problema potser és donar tanta validesa als atestats.

- Clar, i això és el que es desfà en el plenari. No és tant que no hi hagi indicis, sinó que els indicis són completament insuficients. I això és el que es va poder acreditar en el judici. L'única prova que val és la que es practica en el plenari.  

- La sentència també conclou que els Mossos no estaven alineats amb el Govern per fer el referèndum ni per tirar endavant la independència.

- Això nosaltres ja ho sabíem. 

- És possible un procés d'independència sense un cos policial alineat amb la idea de fer una República? 

- No és necessari. A la policia li hem de demanar allò que li podem demanar. La policia no té perquè compartir el projecte del Govern, però sí que l'ha de respectar i han de fer la seva feina. En cap moment se'ls hi va dir que no fessin la seva feina. El problema no és si tens una policia alineada per aconseguir la independència, sinó en moltes altres coses que no hi tenen res a veure, com ara tenir una majoria suficient -si pot ser aclaparadora- o tenir recursos propis un cop decideixes fer aquest pols.

Tenir la policia a favor de la independència no era la nostra pretensió, perquè es va dir que en aquest procés es deixaria al marge i no es posaria en risc la situació dels professionals, i malauradament no ha sigut així. Al final, si tu tens una majoria aclaparadora tens un reconeixement internacional perquè almenys s'engeguin els mecanismes. En els països democràtics, amb majories suficients ja s'engeguen els mecanismes, però a l'estat espanyol no n'hi ha prou. Perquè tu tinguis una pulsió des de fora, cal que es vegi que la majoria és molt clara. 

"Em vaig disgustar quan vaig saber que Trapero tenia un pla per detenir Puigdemont"

- I ara no hi és, aquesta majoria? 

- Perquè la comunitat internacional s'interessi per això i impulsi, treballi o exigeixi, el moviment ha de ser molt més gran que el nostre, malauradament. Ara, si estiguéssim en un país democràtic, això es votaria. No hi ha cap altra sortida.

- Coneixia el pla de Trapero per detenir Puigdemont? 

- No. Quan el conec em disgusto. Ho vaig saber al Tribunal Suprem. Penso que si no t'ho han manat, no tens perquè anticipar-te. Si t'ho manen, fes-ho, però no era un pla tan complicat com perquè l'hagis de preveure, perquè a més són els teus comandaments orgànics. Jo no vull una policia alineada amb el poder polític, però tampoc una policia que pensi que és una institució en si mateixa. La policia depèn del poder governatiu, en el nostre sistema. 
 
- La sentència es pot recórrer encara. Temen que canviï alguna cosa? 

- És molt complicat. Amb la jurisprudència de la justícia europea i amb la reforma dels recursos d'apel·lació, és molt complicat tombar qualsevol sentència absolutòria. Per això és tan important l'absolució, perquè revertir-ho és molt difícil. Si els fets provats estan ben determinats i hi ha bona valoració de la prova, la segona instància no hi pot entrar i encara menys canviar la part dispositiva. Tot i així, crec que la Fiscalia, si no té ordres de la Fiscalia General de l'Estat, recorrerà. És el paper que ha de fer. 

"La nostra sentència pot ajudar a prendre alguna decisió perquè la situació s'acabi, ja sigui la llei d'amnistia o els indults"

- Ha llegit el vot particular? 

- Me l'he mirat per sobre. Sabíem que hi havia divisió al tribunal. Crec que si haguessin pogut pactar una sentència per desobediència haurien tirat per aquí, però el magistrat ponent no veia aquest delicte i va convèncer l'altre per fer majoria per l'absolució. La presidenta es va quedar sola i ha fet la sentència que creu que s'hagués hagut de fer. El vot particular beu molt dels atestats, els reprodueix quasi de forma íntegra, però jurídicament és una exposició de fets que no té cap contrast amb la prova del judici. Jurídicament té poca força, encara que sigui molt llarg. Un vot particular, en una sentència absolutòria, no té cap pes. 

- S'ha volgut desprestigiar el cos dels Mossos? 

- No crec que aquesta hagi sigut la voluntat. La manera d'actuar, condicionada per determinats comandaments de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, és tan diferent que no s'entén. Els comandaments de la Guàrdia Civil, com que tenen una manera d'actuar diferent, senten poc suport el 20-S i l'1-O. Ells van tenir una actuació desproporcionada, i el fet que Mossos actuï de manera diferent aquells dies fa que no se sentin amb prou suport.

- El debat al judici va ser sobre dos models d'actuació policial.

- Exacte. La Fiscalia quan preguntava per la mediació semblava que fos un insult. No ho veuen com una bona opció. Per això és tan important aquest ponent i la validació que fa d'aquest model d'actuació dels Mossos com a policia democràtic. El magistrat no s'ho inventa. Sobre l'ús de la força hi ha jurisprudència constant i reiterada de la sentència de la sala segona del Tribunal Suprem. 

- Trapero ha de tornar a ocupar el càrrec de major? 

- Això dependrà del conseller i principalment del major. Hauran de valorar si malgrat la justícia de la restitució, això és el millor per al cos i per a la institució. 

- Vostè vol tornar a la direcció general de la policia? 

- No, no. Jo no tornaré perquè no seria bo ni per al cos ni per a la institució.

- Com veu el nou conseller d'Interior, Miquel Sàmper? 

- Bé, ha d'agafar la mida del Govern. Som bons amics i li tinc molta estima i confiança.

- La seva absolució pot ajudar a la situació dels presos? 

- Rebaixa el clima. Els mateixos jutges de l'Estat han considerat que en determinats fets provats al Suprem no es coincideixen amb la valoració amb més prova que s'ha fet a l'Audiència Nacional. No ha de tenir una repercussió directa, perquè són dos tribunals diferents, però defensem que al nostre judici s'ha practicat més prova i la conclusió ha estat diferent, almenys en relació a l'actuació de Mossos que, indirectament, s'imputa al conseller Forn. No té una incidència directa, però en relació al relat ajuda a prendre alguna decisió perquè la situació s'acabi, ja sigui la llei d'amnistia o els indults.