L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha aprofitat la ponència anual davant els mitjans de comunicació que segueixen l'actualitat municipal per explicar a fons el futur pròxim de la muntanya de Montjuïc i el seu entorn. La majoria de projectes que ha esmentat ja s'havien presentat prèviament durant aquests darrers anys, fins i tot en mandats anteriors, però la conferència ha servit sobretot per explicar el gran paquet de reformes a Montjuïc que ja estan en marxa o que Collboni vol que s'executin fins al 2035.
A més, han emergit un parell de novetats: les més destacades són una reforma que permetria creuar caminant pel centre de la plaça Espanya -de manera similar a com es fa a la plaça Tetuan- i l'ampliació del Sant Jordi Club, que doblaria l'aforament fins arribar a les 8.000 persones com a públic assistent. També es planteja baixar els cotxes de la ronda Litoral a un nou espai a l'alçada del Port, i fer que els caminants, els ciclistes i el transport públic es quedin la zona on actualment hi ha els carrils de l'artèria viària. Això trigaria almenys una dècada, ha etzibat l'alcalde.
Els plans de Collboni, però, que també beuen d'administracions anteriors, inclouen també el creixement de la població al barri de la Marina del Prat Vermell -on està previst que es construeixin 12.000 nous pisos els pròxims anys, la meitat dels quals a preu assequible- o la reactivació d'alguns equipaments culturals de l'avinguda Paral·lel, així com el pla de reforma de la Fira de Barcelona o la remodelació de l'Anella Olímpica. Tot plegat ha de confeccionar "la tercera gran transformació de Montjuïc", ha dit Collboni des de la Fundació Miró, al mig de la muntanya que ara ha situat com a pol prioritari del seu mandat. Així es recordava la gran remodelació engegada un segle enrere per l'Exposició Internacional del 1929 i, amb un tarannà molt més recent, l'impacte dels Jocs Olímpics del 1992.
Una altra carpeta clau dels plans recuperats pel PSC, en aquest cas tant des de la Generalitat com des de l'Ajuntament, és el metro. Recentment, es va treure del calaix el projecte promès des de fa anys que inclouria allargar la línia lila (L2) fins a l'altra banda de Montjuïc, tot travessant la muntanya. La transformació que connectaria ràpidament el centre de la ciutat amb la Marina del Prat Vermell no té calendari ni pressupost, però ara Collboni ha insistit a posicionar-la com un objectiu a activar en la pròxima dècada.
Fins que això no passi, el batlle barceloní s'ha compromès a desplegar un nou servei de bus ràpid (X3) que faci un recorregut molt similar, i amb unes parades molt semblants, al que faria en el futur la línia lila (L2) reformada. Això passarà a partir d'aquest estiu, ha anunciat Collboni. "També es transformarà la línia de bus 150, que es convertirà en el Montjuïc Bus", afegeixen des del consistori. "Esperarem pacientment que arribin les inversions de la Generalitat, conseller", ha dit, dirigint-se al titular del Departament de Presidència, Albert Dalmau, present a l'auditori de la Fundació Miró.
La nova plaça Espanya, "creuable"
Entre les novetats més rellevants que Jaume Collboni ha esmentat durant la sessió de "L'alcalde respon" s'ha mencionat també un projecte de reforma de la plaça Espanya que, malgrat no mencionar la possibilitat d'un nou carril bici, sí que pica l'ullet als vianants. Així, es preveu que es creïn diversos passos d'accés al centre de la plaça, on actualment hi ha la font, perquè es pugui creuar d'una banda a l'altra sense haver-la d'envoltar. Ara bé, aquest pla -que costaria uns 10 milions d'euros- es posaria en marxa quan acabin les obres de la nova L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
La nova disposició connectaria diversos costats de la plaça amb el centre i es crearia també "una nova vorera al voltant de la font, a la qual es podrà accedir des dels nous passos de vianants", concreten des de l'Ajuntament. També se sumarà verd a l'entorn de la plaça i es mantindrà la idea que estigui connectada amb la xarxa del transport públic.
Més gent al Sant Jordi Club i una nova plaça a l'Anella
També el camp cultural compta amb alguna espurna que fins ara no s'havia explicat. La més cridanera és la voluntat de renovar la sala del Sant Jordi Club, que actualment té capacitat per unes 4.620 persones. Es vol fer possible encabir-hi uns 8.000 espectadors en el futur.
També "es posaran al dia" les instal·lacions del Palau Sant Jordi i de l'Estadi Olímpic de Montjuïc. A més, la gran esplanada de l'Anella Olímpica quedaria farcida de cirerers i amb la idea de convertir-la en "una plaça d'ús ciutadà" que, en el futur, quedi al costat d'una de les noves parades de metro. L'objectiu és tenir tot plegat acabat el 2029 i, en conjunt, es gastarien uns 100 milions d'euros.
Recuperar el Palau d'Esports
La idea de reactivar espais en una altra època lluents, però, no només quedarà tampoc referida al Paral·lel, on ja s'ha reactivat el Molino o on es vol recuperar el Teatre Arnau. També està previst que, en el marc de les pròximes transformacions previstes al Poble-sec, es torni a tenir actiu el Palau d'Esports -en desús des del 2000- com a pavelló esportiu de ciutat, també amb usos cívics i culturals. Igualment, a la mateixa zona, està previst que s'ampliï el MNAC, "pràcticament per doblar la capacitat actual", ha etzibat Collboni.
Igualment, es contempla que hi emergeixin un nou Palau de Congressos, que es faci un nou CAP i un nou poliesportiu demanat per les entitats, o que es reformi l'avinguda Maria Cristina per donar més pes als vianants i reduir-hi la figura del cotxe. També està projectat que hi irrompin 500 nous habitatges públics -entre Rius i Taulet i el Paral·lel- i que s'hi faci un nou pavelló de la Fira de Barcelona. Així ho va deixar tancat l'anterior govern, llavors compartit amb BComú.
Ocupar amb vianants, bicis i transport públic la ronda Litoral
Altres projectes de la zona que han d'arribar els pròxims anys són la conversió del Morrot, que en aquest cas implicat el Port de Barcelona, i que hauria de facilitar la connexió entre el centre de la ciutat, la zona portuària i la Marina del Prat Vermell per la banda litoral. El projecte, ara sí, té contemplada la finalització al voltant del 2027. Ara bé, també s'ha matisat una nova disposició a la mateixa zona que arribaria en una segona fase, en aquest cas depenent de la inversió del govern espanyol: la reforma de la mobilitat a la ronda Litoral.
La idea expressada per Collboni és que la zona que actualment s'utilitza per fer passar el trànsit privat a la ronda Litoral es transformi i passi a quedar ocupada per vianants, bicicletes i transport públic. Per contra, els cotxes, motos i furgonetes que ara farceixen els carrils de pas en aquesta artèria quedarien ubicats en un nou pas que s'habilitaria a l'alçada de la zona portuària. En aquest cas, ha situat la data del 2035 com a horitzó per actuar-hi.