El teatre del PP al Consell de Política Fiscal i Financera no ha impedit que s'aprovi la condonació de 83.252 milions d'euros del deute autonòmic. Ara començaran les reunions bilaterals entre l'Estat i les autonomies, abans de passar al consell de ministres. D'aquí a uns mesos, arribarà al Congrés per a l'aprovació definitiva. El govern espanyol sembla tenir la votació encaminada, després que Junts hagi esvaït dubtes. Si la mesura pactada entre el PSOE i ERC tira endavant, s'haurà de fer un conveni en què les autonomies hauran de dir si el subscriuen o no. Serà aleshores, no abans, quan el PP haurà de deixar de banda les escenificacions i s'haurà de mullar per concretar si renuncia o no als diners. Acceptaran la condonació del deute?
Aquesta pregunta encara no té resposta, però ara com ara els populars han convertit la quitança del deute autonòmic en el cavall de batalla contra els pactes de Pedro Sánchez amb els independentistes. Pocs minuts després de l'arrencada de la reunió, els consellers d'Economia i Hisenda han marxat de la sala i han plantat la ministra, María Jesús Montero, que ha decidit continuar la reunió amb les comunitats que s'han quedat. Catalunya, aliada del govern espanyol, ha tancat files amb la proposta i ha recordat que beneficia totes les autonomies. L'estalvi d'interessos podria arribar als 7.000 milions d'euros. "Qui, amb sentit comú, li proposen treure-li una part del deute, diria que no?", s'ha preguntat la ministra d'Hisenda.
Els dirigents del PP han fet evident l'oposició a la proposta de Montero en una compareixença als passadissos del ministeri per denunciar que no formaran part del que consideren “una presa de pèl”. “Ens trobem amb acords que es prenen a altres llocs i que ens porten aquí per ratificar. No acceptarem aquesta manera de procedir”, ha dit el gallec Miguel Corbos. L'estratègia popular la va definir dilluns el seu president, Alberto Núñez Feijóo, quan assegurar que les seves comunitats s'oposarien a la mesura i va plantejar una “reestructuració” del deute. Preguntats per si es negarien a acceptar la condonació del FLA tal com l'ha plantejat Hisenda, Corbos s'ha limitat a apuntar que ells "rebutgen" el model anunciat pel govern espanyol. "El que necessitem no és un model de condonació, el que necessitem és un nou sistema de finançament autonòmic", ha agregat la consellera d'Hisenda de Madrid, Rocío Albert.
Una "deslleialtat inèdita"
La ministra ha titllat de "deslleialtat inèdita" i "falta de sentit d'estat" el boicot. Després de la reunió, la ministra ha dit que els dirigents populars han preferit marxar per no desautoritzar la direcció nacional del PP i, alhora, no quedar "retratats" i evitar "votar en contra" d'una mesura "que no poden defensar als seus territoris". "És una deixadesa de funcions en tota regla", ha denunciat Montero. La ministra ha defensat el "diàleg, la proposta i la capacitat d'entendre's" permetrà arribar a punts de trobada. En tot cas, ha dit que l'actitud del PP "ja no sorprèn".
La condonació del deute, ha remarcat la ministra, no tindrà efectes en les finances públiques de l'Estat ni perjudicarà la seva capacitat d'endeutament. Aquest és un dels arguments del PP per oposar-s'hi. Al contrari, Montero ha dit que afavorirà les autonomies perquè puguin anar als mercats per endeutar-se. De la mateixa manera, ha garantit que no bloqueja el debat sobre la reforma del finançament, que continuarà avançant. En aquest sentit, ha acusat el PP de defensar el suposat canvi de model mentre, alhora, no vol sortir de les posicions de “confrontació”.
Catalunya tanca files amb el govern espanyol
El contrapès territorial al PP l'exerceix des de fa mesos Catalunya. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha situat la condonació com un “reconeixement” de l'esforç de les comunitats autònomes després d'anys d'infrafinançament. Dels 83.000 milions que pretén perdonar l'Estat a les autonomies, 17.000 corresponen a Catalunya. Amb aquesta quitança, es deixaran de pagar uns 1.550 milions d'euros en interessos, un estalvi que es podrà destinar a altres prioritats, com ara l'educació, la sanitat o l'habitatge, i que hauria de permetre a la Generalitat finançar-se als mercats en condicions més favorables.
Romero ha lamentat la "falta de respecte" del PP cap al Consell de Política Fiscal i Financera i cap a la resta d'autonomies. "És una falta de respecte institucional i cap als ciutadans", ha afirmat, i ha insinuat que els populars tenen "discrepàncies internes" sobre la condonació del deute, perquè alguns territoris s'hi voldrien acollir -com Andalusia o el País Valencià- i d'altres no -com Madrid-. "Seria estrany votar-hi ara en contra i després demanar la condonació", ha apuntat Romero. En tot cas, ha retret al PP que no hagi permès un debat normal. "Es pot discrepar, però no es pot no escoltar l'altre", ha afirmat. Els populars no han volgut debatre ni escoltar la proposta de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.
I en la línia del missatge que promou el Govern des de fa mesos, si això és bo per Catalunya, és bo per a la resta de comunitats del règim comú, la majoria governades pel PP, que també s'hi podran acollir si ho volen. La condonació permetria reduir el deute d'Andalusia en 18.800 milions d'euros i el del País Valencià en 11.200 milions, dos dels territoris més endeutats i governats pel PP. “Hauran d'explicar-ho molt bé si no ho accepten”, ha dit Romero abans d'entrar a la reunió amb la resta de comunitats. Fa poc mes d'un any, el president andalús, Juanma Moreno Bonillla, va demanar una condonació que no fos inferior als 17.000 milions.
Més enllà d'escenificacions, els dirigents autonòmics eviten tancar la porta a acceptar la reducció del deute. En els propers mesos, els retrets al pacte seran constants, però al final la pregunta serà la mateixa. Les autonomies del PP -a les quals es perdonarien fins a 60.000 milions de deute- acceptaran acollir-se a la condonació del deute o preferiran mantenir el deute que tenen actual?