La FAES i l’expresident José María Aznar continuen sent els grans referents ideològics de la dreta tradicional espanyola. La fundació va ser pionera en les seves crítiques al nou president nord-americà, però darrerament ha intensificat el to contra Donald Trump. Des de la fundació també s’apuntava clarament cap a Vox per donar suport a un govern nord-americà que amb els seus aranzels afectaria productes espanyols, un moviment que "no sembla gaire patriòtic", segons l'entitat.
L’episodi humiliant viscut per Volodímir Zelenski a la Casa Blanca, on va ser víctima de l’atac coordinat de Trump i el seu número dos, J.D. Vance, que el van acusar d’estar jugant amb “la III Guerra Mundial” i li van dir que sense els Estats Units no era ningú, han acabat d’ofendre el gruix del PP. El mateix Alberto Núñez Feijóo va fer un tuit considerant el que s’havia viscut al despatx oval com una "mala notícia pel món".
La radicalitat del trumpisme no deixa marge als conservadors
En el si del conservadorisme tradicional, Trump i el seu moviment MAGA sempre han estat vistos amb recança. De fet, també en els rengles del Partit Republicà més clàssic. Però, com han fet molts republicans de tota la vida, un cop Trump s’ha imposat, s’han mostrat disposats a entendre-s’hi. En el cas europeu, les coses són diferents. És tota la UE la que se sent amenaçada, no només l’europeisme més progressista.
L’agressivitat de la nova administració nord-americana ha deixat garratibat totes les capitals. També Madrid. Les amenaces trumpianes lesionen el dret internacional, però també la sobirania de les nacions, sigui Dinamarca amb Groenlàndia, el canal de Panamà o els minerals ucraïnesos. Friedrich Merz, líder de la CDU i virtual nou canceller alemany, no ha dissimulat la urgència del moment i ha cridat a "independitzar-se dels Estats Units". El PP s’està situant també en aquesta ona.
El patriotisme contra Vox
Feijóo viu angoixat amb Vox. El líder del PP no ho té fàcil: sap que molts dels seus governs autonòmics depenen de l’extrema dreta. En el cas del País Valencià, especialment, el tema és urgent ja que Carlos Mazón no pot aguantar molt més al capdavant de l’executiu i més aviat que tard caldrà plantejar obertament el nom d’un successor. Però ara a Génova han vist una via d’aigua en el discurs patrioter dels de Santiago Abascal. Ja fa dies que Feijóo ha al·ludit al "silenci còmplice" dels ultres davant les amenaces trumpianes d’aranzels que poden afectar productes espanyols. Hi ha una franja de vots en pugna, sobretot en zones rurals.
Feijóo també acusa Vox de dedicar-se a "fer oposició a Volodímir Zelenski". De fet, Abascal ha estat l’únic dirigent polític espanyol que ha sortit en defensa de Trump després de l’espectacle repugnant a la Casa Blanca. Aquest dilluns, el portaveu del PP, Borja Sémper, ha assenyalat: "Mentre Vox fa oposició a Feijóo i Zelenski, el PP la fa a Sánchez i Putin".
L’ala dura també s’afegeix
Aquesta escomesa contra Trump, els ultres i Vox està sent compartida per totes les famílies del PP. Si l’eurodiputat Esteban González Pons ridiculitzava Trump en un article recent anomenant-lo "mascle alfa d’una manada de goril·les", l’escena de divendres a la Casa Blanca ha desfermat la ira de moltes veus de l’ala dura.
La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, afirmava en una entrevista a El Mundo, aquest diumenge, que després del posicionament de Vox de "posar-se en mans de Rússia", un acord amb els ultres "era impossible". Fins i tot la diputada Cayetana Álvarez de Toledo, de la branca més intransigent del PP, atacava Trump sense manies acusant-lo de trencar amb els valors de sempre dels Estats Units.
Ni ‘America First’ ni nada parecido.
— Cayetana Álvarez de Toledo (@cayetanaAT) February 28, 2025
Una traición a todo lo que Estados Unidos representa.
Y un sucio servicio al Kremlin.
Europa debe apoyar más que nunca a Ucrania.
En defensa propia. https://t.co/xtglOxgJ9Fpic.twitter.com/ZvvG0m0IMk
Aquesta línia es veu impulsada mediàticament per Federico Jiménez Losantos, que des de Libertad Digital i Es Radio no ha dubtat a qualificar de Trump de "pinxo" i "gentussa". Jiménez Losantos ja ha advertit d’un tema que per la dreta espanyola no és llunyà: el perill que podrien córrer Ceuta, Melilla i les Canàries si el Marroc -"aliat de Trump", segons ell- un dia es vol apoderar d’aquests enclavaments.
I "l’amenaça woke"?
Javier Zarzalejos, eurodiputat del PP i direcotr de FAES, insistia aquest diumenge des de les pàgines d’El Mundo del risc que suposa el nou context internacional. Zarzalejos arribava a posar en segon terme el que fins ara ha estat el gran enemic a abatre de la guerra cultural del PP: el pensament progregressista (woke). Així, escrivia: “Comparades amb la cancel·lació real, històrica i política que representa el projecte trumpista, les bajanades wokeno pasen de ser patologies culturals de menor quantia la millor oportunitat de supervivència de les quals es troba en la polarització identitària de sentit contrari que el propi Trump impulsa”. La dreta espanyola està molt preocupada.