L’agressivitat de la nova administració Trump -que ahir va escridassar Volodímir Zelenski a la Casa Blanca- ha sacsejat la la Unió Europea i impacta en les forces conservadores, dividides davant l’auge ultra. Queda enrere l’estratègia del cordó sanitari contra l’extrema dreta, compartida pel camp progressista i pel que a França s’anomena el front republicà, que arribava fins a la dreta gaullista. L’extensió de la taca neofeixista va obligar a repensar mirades i es va obrir pas la tesi de “dues extremes dretes”: una més euròfoba i prorussa, encarnada per Viktor Orban; i una altra d’“acceptable”, amb Giorgia Meloni al capdavant.
La bel·ligerància del nou Washington en política aranzelària i l’acostament desvergonyit de Trump a Vladímir Putin a Ucraïna ha agafat els conservadors fora de joc. En la dreta espanyola tradicional, el desconcert és enorme. Mentre alguns dirigents del PP -Esteban González Pons- clamen contra Trump, l’ala dura coqueteja amb els ultres i aplaudeix Javier Milei, mentre Alberto Núñez Feijóo calla. Per això ha sobtat que la fundació FAES, presidida per José María Aznar, s’hagi regirat contra Trump, a qui arriben a qualificar de “client de Stormy Daniels”, l’actriu porno a qui va subornar, i escometent contra Vox per acostar-se a Moscou. Què explica el posicionament de FAES?
La nostàlgia dels anys Bush
Aznar ha estat l’expresident espanyol que ha solidificat més les seves connexions amb Washington i amb alguns dels lobis nord-americans més influents. El que va començar com una aposta arriscada després de l’11-S el 2001, donant suport a l’Administració Bush en la guerra de l’Iraq, va esdevenir una aliança estratègica ferma. La duresa de la segona legislatura aznariana, amb majoria absoluta, va encaixar bé amb la Casa Blanca dels neocon, escola de pensament que defensa el vincle atlantista que simbolitza l’OTAN i una política exterior intervencionista en versió falcona. Dick Cheney, vicepresident amb George Bush, n’ha estat l'exponent màxim. Aquest corrent és conservador però profundament antitrumpià i veu Trump una amenaça per a la democràcia i la continuïtat de l’OTAN.
Aznar va sortir de la Moncloa per impartir classes a la Universitat de Georgetown, a Washington, precisament de relacions transatlàntiques. Uns anys després, entraria en el consell assessor de News Corp, l’imperi mediàtic de Rupert Murdoch, on encara roman i presideix el Comitè de Governança Corporativa. No és una posició menor: és un dels sis membres del Consell de Directors que presideix Lachlan Murdoch, l’hereu d’un Rupert Murdoch de 94 anys.
Les relacions del magnat de la comunicació amb Trump es poden definir com a complexes. El buc insígnia de l’imperi és la cadena Fox, base de suport ultraconservadora, però que ha tingut també les seves topades amb el president nord-americ+a. Un dels principals agitadors del moviment MAGA, Tucker Carlson, va ser acomiadat de la Fox el 2023. Un dels diaris més populars de l’imperi mediàtic, The New York Post, va donar suport a Trump en les eleccions, però el rotatiu més prestigiós de Murdoch, The Wall Street Journal, s’hi mostra crític i ha atacat la política aranzelària i l’indult als atacants del Capitoli el 2021.
Aznar pertany també a l’equip assessor del Consell Atlàntic, un altre think tank de Washington que és un dels lobis pro-OTAN més influents. Al Consell Atlàntic s’hi apleguen figures de l’àmbit bipartidista dels Estats Units, és a dir, demòcrates i republicans units per la fe atlantista i intervencionista. Aznar hi seu acompanyat de figures com Larry Summers, exsecretari del Tresor amb Bill Clinton i economista cap de Barack Obama, l’exsecretari de Defensa Chuck Hagel, un republicà enemic de Trump, o l’exviceprimer ministre del Regne Unit Nick Clegg, del Partit Liberal. En aquest consell hi ha també el conseller delegat de Repsol (i militant del PNB) Josu Jon Imaz.
En tot cas, queda clar que la FAES, com el PP, mostra desconcert davant Trump. L'exministra d'Exteriors d'Aznar Ana Palacio escrivia un article el mateix dia de la presa de possessió del nou mandaatri, en què no estalviava crítiques a Trump, acusant-lo d'erosionar les institucions. Palacio, que és patrona de FAES, propugnava eixamplar un espai "entre trumpisme i wokisme".
Abascal 'guanya' Aznar en aliances internacionals
Després dels anys d’hegemonia neocon, ara Aznar ha de veure com el Vox de Santiago Abascal li ha passat al davant pel que fa a tenir amics a Washington. Els lligams entre el partit ultra i la branca més extrema del Partit Republicà són coneguts des dels anys de l major activisme de l’agitador neofeixista Steve Bannon. Però potser el moment més gràfic es va produir fa pocs dies, durant la Conferència d’Acció Política Conservadora (CPAC), que reuneix anualment l’ala dura republicana. Allí, Trump va saludar des de la tribuna Santiago “Obascal”, que estava entre el públic, i va dir que feia “una gran feina”.
La Fundació Disenso, vinculada a Vox, ja fa temps que fa competència a la FAES en el terreny ideològic i al PP en el pla polític. El Fòrum Madrid és una plataforma enfocada a fer de pont entre l’extrema dreta europea i la llatinoamericana. La darrera cimera del fòrum es va fer fa uns mesos a l’Argentina amb presència de Javier Milei i altres dirigents ultres com el xilè José Antonio Kast. L’aznarisme, que fins fa ben poc hegemonizava la presència de la dreta espanyola a Amèrica llatina, topa ara amb un competidor que sent l’impuls del retorn de Trump.
Aznar i Ayuso, mirades diferents
Pel que fa al fenomen Trump, Aznar i Isabel Díaz Ayuso no sintonitzen la mateixa freqüència. Les crítiques de la FAES al nou president nord-americà suposen un to diferent al de la líder madrilenya, que es va apressar a felicitar Trump i que fins i tot va adoptar una actitud mesella quan va dir que intentaria demostrar al nou mandatari que Espanya no formaba part dels països BRICS, com Trump va assegurar, demostrant un altre cop el seu analfabetisme. També la mentora d’Ayuso, Esperanza Aguirre, ha mostrar la seva simpatia per Trump.
Aquell discurs de Casado
Pel món Aznar, com per tot el PP, Vox és un problema difícil de digerir. Nascut com una escisió del PP, el partit d’Abascal va ser vist com un aliat natural, un fill rebel sorgit del mateix bressol. Però el nou context internacional fan de Vox una amenaça directa a l’hegemonia dels populars dins la dreta. De fet, fonts coneixedores de la FAES recorden que el discurs que va fer Pablo Casado en el debat de la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez, en què va explicar el vot negatiu a la moció, va estar inspirat des de la fundació. En aquell moment es va insinuar que el paper del seu director -i ara eurodiputat del PP-, Javier Zarzalejos, en la seva redacció va ser determinant.
I és que, com expliquen col·laboradors de la fundació, Aznar sempre ha volgut tenir Vox a prop, però sotmès al lideratge del PP. El nen malcriat s’ha fet gran i ha fet amics poderosos. Ara, la fundació aznariana ha vist una finestra d'oportunitat en l'aliança entre Vox i el trumpisme en un moment en què Washington amenaça la UE: "No sembla molt patriòtic ni de dretes aplaudir aranzels de represàlia contra productes espanyols", proclamen des del laboratori aznarià, feliços de poder acusar els d'Abascal de mals espanyols. La FAES no perdona.