Un nou ordre mundial s’està intentant forjar, basat en l’establiment de zones d’influència i unes relacions internacionals sustentades bàsicament en la força. Qui ho està teoritzant d’una manera més desacomplexada és el nou president nord-americà, Donald Trump. És un canvi de regles que obligarà totes les grans potències a repensar el seu paper al món. A la Unió Europea, gran potència comercial, aquest canvi l’agafa literalment desarmada. Per Ucraïna, però, és molt pitjor.
Volodímir Zelenski té al davant un escenari diabòlic. De moment, ha perdut el suport explícit d’uns Estats Units que tenen pressa per forçar un acord de pau. Les declaracions de Zelenski considerant Trump un home que viu en una "bombolla de desinformació" ha encrespat el clima entre la nova Administració nord-americana. Aquest dimecres, Trump ha acusat Zelenski de ser un “dictador sense eleccions” oi l’ha acusat de ser el causant de la guerra. El motiu? No haver estat disposat a lliurar a Rússia una part del país. Realment, Ucraïna afronta un quadre embolicat. Això és el que té en joc.
La derrota en el pla psicològic
La precipitació amb què ha tingut lloc el primer contacte de Washington amb Moscou a l’Aràbia Saudita ha suposat un cop molt dur per Kíiv. El pla psicològic és important en un conflicte armat. Les paraules del secretari de Defensa dels Estats Units, l’extertulià Pete Hegseth, afirmant que era irreal pensar a recuperar les fronteres anteriors a l’annexió de Crimea, van ser un cop baix per Kíiv. Més enllà de les intencions de fons de Washington, fer concessions a Rússia abans fins i tot de començar els contactes és una manera d’afeblir les posicions ucraïneses. Amb uns Estats Units amenaçant amb una desvinculació d’Europa, Zelenski es pot trobar passant d’un relat de resistència coratjosa a un de resistència numantina.
Les pretensions colonialistes de Trump
El diari britànic The Telegraph va avançar les exigències de Trump a Zelenski: drets exclusius i “a perpetuïtat” sobre els “recursos minerals, petroliers i gasístics, ports i altres infraestructures”. Trump pressiona per tot arreu i en aquestes primers setmanes de presidència està intentant comprovar fins on pot arribar, tant en el pla intern com internacional. Zelenski ja li ha contestat proclamant que Ucraïna “no està en venda”.
Una part del territori
Les negociacions, d’avançar, aniran dibuixant com quedaria el mapa d’Ucraïna després del suposat acord. Putin, com Trump, també ho vol tot: la legitimació de l’annexió de Crimea (en realitat, un fet ja plenament consumat), la regió del Donbass, aproximadament un 20% del territori ucraïnès i el compromís que el país no ingressi a l’OTAN. Això, afegit a les exigències trumpianes de fer-se amb els recursos del país, deixaria Ucraïna literalment saquejada.
Només Macron reacciona
Aquesta tarda, el president francès ha convocat una nova cimera, aquest cop telemàtica, amb els dirigents de la UE i el Canadà. Macron ha sortit en defensa de Zelenski afirmant que les paraules de Trump eren “poc comprensibles”. París, gairebé en absència d’una Alemanya del tot abocada a les eleccions de diumenge, lidera clarament el front de la UE. Ja ha deixat clar que França estaria disposada a enviar força militar a Ucraïna per garantir un possible acord de pau.
L’exministre d’Exteriors d’Israel Shlomo Ben Ami, analista agut, explicava en un article com veia la situació. Ben Ami, alineat amb l’esquerra israeliana, sol ser molt fred en les seves aproximacions als conflictes i no s’adscriu a les tesis més alarmistes. Considera que el que diu Trump no es pot caricaturitzar i respon, en realitat, a corrents molt arrelades als Estats Units. Critica Trump, però assegura que Europa ha d’admetre que la guerra no anava enlloc en aquests moments, que la UE no ha preparat una sortida política per acabar amb el conflicte i que ha arribat l’hora que els europeus facin un pensament.
Aquesta tarda, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha elogiat les paraules de Trump sobre Zelenski: “És un home independent que coneix bé els individus patètics com el senyor Zelenski”.