22
de desembre
de
2020, 19:40
Ras i curt. Primer cop de porta als indults. La Fiscalia ha enviat aquest dimarts al Tribunal Suprem l'informe contrari a la concessió d'un perdó per als presos polítics. Els arguments, previsibles: no hi ha hagut reconeixement del delicte ni penediment, els fets són "enormement greus" i les penes "proporcionades" i no s'aprecien raons de "justícia, equitat o utilitat". El moviment del ministeri fiscal era esperat i aplana el terreny a l'informe que ha d'emetre en els pròxims dies la sala segona del Suprem, que tot apunta que anirà en la mateixa línia, tenint en compte els precedents en relació al tercer grau i les sortides dels líders independentistes per treballar o fer tasques de voluntariat. L'última paraula la tindrà el govern espanyol, que no té pressa, mentre que l'independentisme desconfia de qualsevol via que no sigui l'amnistia.
El moviment de la Fiscalia és un pas més en la tramitació dels indults. La pilota està ara sobre la teulada del Suprem, que abans de pronunciar-se va demanar l'opinió als quatre fiscals del procés, Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno. En 12 informes -un per a cada condemnat per l'1-O-, els fiscals argumenten el seu "no" als indults, ja siguin parcials o totals, i es refermen en els criteris exhibits fins ara en tot allò relacionat amb el procés: cap mena de concessió. Als seus escrits, que el Suprem tindrà en compte i que traspuen malestar per no explorar la condemna per rebel·lió, també critiquen la concessió de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que va permetre durant uns mesos que els presos poguessin sortir amb certa regularitat de la presó.
En clau jurídica, l'advocat i diputat de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés, Jaume Alonso Cuevillas, recorda en declaracions a NacióDigital que la llei obliga el govern espanyol a demanar un informe al tribunal sentenciador, en aquest cas al Suprem, quan es vol tramitar un indult. El Suprem, al seu torn, demana l'opinió a la Fiscalia. "La llei no exigeix el penediment, només diu que entre altres factors es tindrà en compte el grau de penediment del condemnat, però no és condició per rebutjar els indults", apunta Cuevillas per situar el context legal.
Ara, l'alt tribunal s'haurà de pronunciar i el seu criteri només serà vinculant en cas d'indult total -és a dir, que es perdoni tota la condemna- però no en cas que sigui parcial -que només es perdoni un part concreta de la pena. Si la Moncloa no té pressa, el Suprem encara menys. Segons dades de l'octubre publicades al portal Civio, el 2019 es van concedir 40 indults, més del doble que l'any anterior. Aquest 2020, se n'han concedit 20. Des que va arribar a la presidència, Pedro Sánchez ha concedit 63 indults.
L'independentisme desconfia d'aquesta via, tal com ha remarcat la portaveu del Govern, Meritxell Budó, en la roda de premsa després del consell executiu. "No confiàvem que l'informe no fos desfavorable", ha admès Budó. El moviment de la Fiscalia, i el que farà el Suprem quan ho consideri oportú, refermen l'independentisme en la petició de l'amnistia, l'únic punt en què s'albira la unitat estratègica dins del moviment. La resolució del conflicte, han dit tots els partits, no passa per l'indult ni per la modificació de la sedició -que continua congelada malgrat la pressió de Podem- sinó per l'amnistia. "No ens mourem d'aquí", ha remarcat la portaveu del Govern aquest dimarts.
La reforma de la sedició, frenada
Una de les veus que ha criticat amb força els informes de la Fiscalia ha estat la del portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Jaume Asens, que ha acusat el ministeri fiscal d'actuar per "venjança". Asens és un dels grans impulsors d'una de les vies que, en un principi, semblava que podria tenir èxit en un termini relativament curt de temps: la reforma del codi penal i, concretament, la modificació de la reforma de la sedició, que podria beneficiar els presos i, de manera indirecta, els exiliats. Al novembre, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va assegurar que aquesta reforma s'abordaria abans d'acabar l'any. Ahir mateix, el ministre ho va refredar. "Hi estem treballant", va dir Campo en comissió al Congrés.
L'amnistia, sense majories
En una legislatura marcada per la desunió i la manca de rumb independentista, l'únic punt en què sembla haver-hi certa unitat estratègica -i no total, perquè l'ANC se la mira amb reticències- és en considerar l'amnistia com la via per resoldre el conflicte polític amb l'Estat. En l'últim ple de l'any, JxCat, ERC i la CUP van aparcar les diferències i van aprovar una proposta de resolució sobre la llei d'amnistia, que portaran al Congrés el 15 de març en forma de text de llei. Des de la societat civil, Òmnium Cultural va celebrar la iniciativa dels tres partits independentistes. Aquest cap de setmana, l'entitat que presideix Jordi Cuixart ha recollit més de 15.000 signatures favorables a l'amnistia dels prop de 3.000 represaliats.
Al Parlament, però, la qüestió de l'amnistia només va aglutinar el suport dels tres partits independentistes. Els comuns, tot i no estar-hi en contra, es van abstenir després de negociacions fins a última hora per incloure una esmena al text en suport dels indults i la reforma de la sedició. Davant del "no" de l'independentisme, el grup que presideix Jéssica Albiach va optar per l'abstenció. A la cambra espanyola hi trobaran l'oposició frontal de tota la dreta i també del PSOE, que sosté que aquesta via no té encaix a la Constitució. Mentrestant, l'any s'acaba i els presos passaran el Nadal entre reixes. Només els permisos puntuals als quals poden acollir-se alguns dirigents alleugeriran la situació. Serà el tercer Nadal consecutiu d'anormalitat.
El moviment de la Fiscalia és un pas més en la tramitació dels indults. La pilota està ara sobre la teulada del Suprem, que abans de pronunciar-se va demanar l'opinió als quatre fiscals del procés, Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno. En 12 informes -un per a cada condemnat per l'1-O-, els fiscals argumenten el seu "no" als indults, ja siguin parcials o totals, i es refermen en els criteris exhibits fins ara en tot allò relacionat amb el procés: cap mena de concessió. Als seus escrits, que el Suprem tindrà en compte i que traspuen malestar per no explorar la condemna per rebel·lió, també critiquen la concessió de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que va permetre durant uns mesos que els presos poguessin sortir amb certa regularitat de la presó.
En clau jurídica, l'advocat i diputat de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés, Jaume Alonso Cuevillas, recorda en declaracions a NacióDigital que la llei obliga el govern espanyol a demanar un informe al tribunal sentenciador, en aquest cas al Suprem, quan es vol tramitar un indult. El Suprem, al seu torn, demana l'opinió a la Fiscalia. "La llei no exigeix el penediment, només diu que entre altres factors es tindrà en compte el grau de penediment del condemnat, però no és condició per rebutjar els indults", apunta Cuevillas per situar el context legal.
Ara, l'alt tribunal s'haurà de pronunciar i el seu criteri només serà vinculant en cas d'indult total -és a dir, que es perdoni tota la condemna- però no en cas que sigui parcial -que només es perdoni un part concreta de la pena. Si la Moncloa no té pressa, el Suprem encara menys. Segons dades de l'octubre publicades al portal Civio, el 2019 es van concedir 40 indults, més del doble que l'any anterior. Aquest 2020, se n'han concedit 20. Des que va arribar a la presidència, Pedro Sánchez ha concedit 63 indults.
L'independentisme desconfia d'aquesta via, tal com ha remarcat la portaveu del Govern, Meritxell Budó, en la roda de premsa després del consell executiu. "No confiàvem que l'informe no fos desfavorable", ha admès Budó. El moviment de la Fiscalia, i el que farà el Suprem quan ho consideri oportú, refermen l'independentisme en la petició de l'amnistia, l'únic punt en què s'albira la unitat estratègica dins del moviment. La resolució del conflicte, han dit tots els partits, no passa per l'indult ni per la modificació de la sedició -que continua congelada malgrat la pressió de Podem- sinó per l'amnistia. "No ens mourem d'aquí", ha remarcat la portaveu del Govern aquest dimarts.
La reforma de la sedició, frenada
Una de les veus que ha criticat amb força els informes de la Fiscalia ha estat la del portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Jaume Asens, que ha acusat el ministeri fiscal d'actuar per "venjança". Asens és un dels grans impulsors d'una de les vies que, en un principi, semblava que podria tenir èxit en un termini relativament curt de temps: la reforma del codi penal i, concretament, la modificació de la reforma de la sedició, que podria beneficiar els presos i, de manera indirecta, els exiliats. Al novembre, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va assegurar que aquesta reforma s'abordaria abans d'acabar l'any. Ahir mateix, el ministre ho va refredar. "Hi estem treballant", va dir Campo en comissió al Congrés.
La Moncloa tampoc té pressa per reformar el codi penal. O si més no, no en té el PSOE. Asens fa setmanes que reivindica aquesta via i la dels indults com les més efectives per aconseguir que els presos polítics surtin de la presó abans de les eleccions del 14 de febrer. Ahir mateix, en comissió, el portaveu dels comuns criticava la demora a l'hora d'abordar la qüestió. "Cada dia que passa és un dia més d'injustícia", va criticar. La resposta del PSOE? Calma i paciència. Com la que recepten també amb la del perdó, malgrat que algunes veus autoritzades com la del magistrat emèrit del Suprem, José Antonio Martín Pallín mantenen que els indults es concediran. En una entrevista a NacióDigital, el també exfiscal sostenia que ja s'haurien pogut tramitar i resoldre, si hi hagués hagut voluntat política. El calendari electoral condiciona tothom.Los fiscales del Supremo que formaron parte del problema no serán parte de la solución. La venganza no puede imponerse a la agenda de la desjudicialización y el diálogo. (1/3) pic.twitter.com/gexHErPgAh
— Jaume Asens (@Jaumeasens) December 22, 2020
L'amnistia, sense majories
En una legislatura marcada per la desunió i la manca de rumb independentista, l'únic punt en què sembla haver-hi certa unitat estratègica -i no total, perquè l'ANC se la mira amb reticències- és en considerar l'amnistia com la via per resoldre el conflicte polític amb l'Estat. En l'últim ple de l'any, JxCat, ERC i la CUP van aparcar les diferències i van aprovar una proposta de resolució sobre la llei d'amnistia, que portaran al Congrés el 15 de març en forma de text de llei. Des de la societat civil, Òmnium Cultural va celebrar la iniciativa dels tres partits independentistes. Aquest cap de setmana, l'entitat que presideix Jordi Cuixart ha recollit més de 15.000 signatures favorables a l'amnistia dels prop de 3.000 represaliats.
Al Parlament, però, la qüestió de l'amnistia només va aglutinar el suport dels tres partits independentistes. Els comuns, tot i no estar-hi en contra, es van abstenir després de negociacions fins a última hora per incloure una esmena al text en suport dels indults i la reforma de la sedició. Davant del "no" de l'independentisme, el grup que presideix Jéssica Albiach va optar per l'abstenció. A la cambra espanyola hi trobaran l'oposició frontal de tota la dreta i també del PSOE, que sosté que aquesta via no té encaix a la Constitució. Mentrestant, l'any s'acaba i els presos passaran el Nadal entre reixes. Només els permisos puntuals als quals poden acollir-se alguns dirigents alleugeriran la situació. Serà el tercer Nadal consecutiu d'anormalitat.