18
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
12:51h
"Celebrem que el sobiranisme hagi reprès la iniciativa. Ara treballarem perquè arribi a Madrid amb tota la força", va afirmar el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, en la presentació de la llei d'amnistia fa cinc dies. L'objectiu era clar: sumar els comuns. La realitat és, però, que en el primer round d'aquesta via per resoldre el conflicte aquesta aspiració no ha reeixit. Junts per Catalunya, ERC i la CUP han aprovat la proposta de resolució sobre la llei d'amnistia que registraran el 15 de març al Congrés sense el suport dels comuns, que finalment s'han abstingut.
Les negociacions dels darrers dies no han reeixit perquè el grup que presideix Jéssica Albiach havia presentat una esmena en la qual defensaven que la proposta inclogués el suport als indults i a la reforma del delicte de sedició en el codi penal. "Ens abstenim perquè no compartim que les propostes antirepressives competeixin entre elles. No podem renunciar a reformar el codi penal", ha argumentat el diputat dels comuns Lucas Ferro, que ha acusat els independentistes de convertir el Parlament en un "espai de propaganda electoral" ara amb una proposta que no té "ni efectes jurídics ni capacitats vinculants".
Els tres partits independentistes, però, han rebutjat la via dels indults i de la reforma de la sedició per resoldre un conflicte en el qual estan encausades quasi 3.000 persones. "Aquestes dues opcions no resoldran res", ha insistit el diputat d'ERC Ferran Civit. La CUP, per la seva banda, ha advertit els comuns que l'amnistia "no és equiparable" a l'indult o a la reforma de la sedició perquè aquestes dues suposen una "solució petita i individual".
Més contundent ha estat JxCat que, tot i donar suport a l'amnistia, han manifestat el seu total escepticisme. El vicepresident del Parlament, Josep Costa, ha assegurat que no confien en què es faci "efectiva" perquè, sota el seu criteri, "no es percep cap canvi polític" a la Moncloa i considera que amb el govern espanyol "no es pot negociar". Un posicionament clarament contrari al d'ERC, a qui sense mencionar-la ha recordat que aquesta ha estat una legislatura en la qual "la majoria partidària d'acatar els tribunals espanyols" s'ha imposat a la majoria independentista.
El PSC: "Es pot demanar el perdó, però no l'oblit"
Si bé els comuns s'han abstingut a la proposta de resolució, el PSC ha argumentat el seu posicionament contrari a l'amnistia. El diputat Ferran Pedret ha argumentat que no s'està "transitant d'un règim autoritari a un de democràtic" i que, si bé els independentistes poden demanar el perdó, és a dir, l'indult, el que no poden és "demanar l'oblit" a la meitat de la ciutadania catalana que no es va sentir representada la tardor del 2017.
Ciutadans, per la seva banda, ha recriminat a l'independentisme que s'hagi "oblidat" les persones que se senten tan catalanes com espanyoles i el PP ha advertit que "ningú al món" creu que Espanya sigui una dictadura on hi ha presos polítics.
Les negociacions dels darrers dies no han reeixit perquè el grup que presideix Jéssica Albiach havia presentat una esmena en la qual defensaven que la proposta inclogués el suport als indults i a la reforma del delicte de sedició en el codi penal. "Ens abstenim perquè no compartim que les propostes antirepressives competeixin entre elles. No podem renunciar a reformar el codi penal", ha argumentat el diputat dels comuns Lucas Ferro, que ha acusat els independentistes de convertir el Parlament en un "espai de propaganda electoral" ara amb una proposta que no té "ni efectes jurídics ni capacitats vinculants".
Els tres partits independentistes, però, han rebutjat la via dels indults i de la reforma de la sedició per resoldre un conflicte en el qual estan encausades quasi 3.000 persones. "Aquestes dues opcions no resoldran res", ha insistit el diputat d'ERC Ferran Civit. La CUP, per la seva banda, ha advertit els comuns que l'amnistia "no és equiparable" a l'indult o a la reforma de la sedició perquè aquestes dues suposen una "solució petita i individual".
Més contundent ha estat JxCat que, tot i donar suport a l'amnistia, han manifestat el seu total escepticisme. El vicepresident del Parlament, Josep Costa, ha assegurat que no confien en què es faci "efectiva" perquè, sota el seu criteri, "no es percep cap canvi polític" a la Moncloa i considera que amb el govern espanyol "no es pot negociar". Un posicionament clarament contrari al d'ERC, a qui sense mencionar-la ha recordat que aquesta ha estat una legislatura en la qual "la majoria partidària d'acatar els tribunals espanyols" s'ha imposat a la majoria independentista.
El PSC: "Es pot demanar el perdó, però no l'oblit"
Si bé els comuns s'han abstingut a la proposta de resolució, el PSC ha argumentat el seu posicionament contrari a l'amnistia. El diputat Ferran Pedret ha argumentat que no s'està "transitant d'un règim autoritari a un de democràtic" i que, si bé els independentistes poden demanar el perdó, és a dir, l'indult, el que no poden és "demanar l'oblit" a la meitat de la ciutadania catalana que no es va sentir representada la tardor del 2017.
Ciutadans, per la seva banda, ha recriminat a l'independentisme que s'hagi "oblidat" les persones que se senten tan catalanes com espanyoles i el PP ha advertit que "ningú al món" creu que Espanya sigui una dictadura on hi ha presos polítics.