El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha publicat una carta a eldiario.es amb motiu del 50è aniversari de la mort de Franco on adverteix que “precisament ara, quan alguns idealitzen règims autoritaris i s’aferren a la nostàlgia d’un passat que mai va ser”, cal “fer un pas endavant en defensa d’una llibertat que durant tants anys ens va ser sostreta”. “Quan els pugui el pessimisme, i el soroll de la política i la confrontació no ens permeti veure la llum al final del túnel”, escriu, “recordem que habitem en un país únic”, que “vivim un present que representava una possibilitat ínfima fa cinquanta anys” i que “Espanya i els espanyols no deixaran mai que aquest miracle desaparegui”.
El president espanyol recorda que en un temps “marcat per la immediatesa, on les xarxes imposen el ritme i les notícies caduquen en qüestió d’hores, vivim atrapats en una memòria a curt termini” i s’imposa una “visió esbiaixada” del passat que “condiciona la nostra percepció de la realitat”. Aquest biaix, segons Sánchez, “es fa especialment present en dies com el d’avui, en què recordem que l’Espanya d’aquest 2025 s’assembla ben poc a la d’aquell 1975”. El 20-N, afegeix, “no només va marcar el final de l’última dictadura d’Europa Occidental, sinó l’inici d’un viatge que havia de portar-nos a recuperar la llibertat i la prosperitat i a reconquerir la democràcia perduda”.
Per això, el president espanyol reivindica la “història d’èxit” de la democràcia espanyola, que va suposar “passar d’una dictadura repressiva a una democràcia plena; de ser un país pobre i aïllat, a ser-ne un de pròsper i integrat en el món”. “Es tracta d’un assoliment excepcional que molt pocs han aconseguit. Entre gairebé cent països amb més de deu milions d’habitants, només quatre han seguit un camí similar en els darrers cinquanta anys”, sosté. Aquesta, segons Sánchez, és “una excepcionalitat que no ens podem permetre oblidar” per dues raons. “Primer, perquè no reconèixer la magnitud de la transformació política, econòmica i social del nostre país ens impedeix ser justos amb el nostre passat i el nostre present”.
“La democràcia no va caure del cel”
I, en segon lloc, afegeix, “perquè oblidar aquell passat implica ignorar els grans protagonistes d’aquesta transformació”. “La democràcia no va caure del cel. No va néixer d’una coincidència feliç ni d’un consens sobtat entre elits convençudes que el canvi era inevitable. Tampoc va ser una concessió generosa, a l’estil de les cartes atorgades del segle XIX”, diu.
Sinó que “va ser el poble espanyol qui va tirar endavant en els moments de dubte. Qui va arrencar les llibertats que poc després havien de plasmar-se en la nostra Constitució. Qui va prendre pacíficament els carrers quan va ser necessari, per retre tribut a les últimes víctimes d’una dictadura que es resistia a desaparèixer. El responsable que l’únic desenllaç possible de la transició fos una democràcia moderna i lliure”.
I és que segons el president espanyol “van ser els treballadors i les treballadores qui van lluitar per salaris justos, condicions laborals dignes i pensions que garantissin una vellesa segura. Van ser les dones espanyoles les que s’hi van deixar la pell –i algunes, la vida– per conquerir una igualtat legal que els permetés somiar en llibertat i viure amb autonomia. Va ser la joventut la que va empènyer els seus majors a acceptar un país més lliure, més igualitari i amb més oportunitats. Van ser ells i elles els veritables pares i mares de la democràcia que avui gaudim”.
En aquest marc, recorda que malgrat que tots aquests avenços avui “poden semblar-nos obvis”, l’Espanya d’avui “és gairebé un miracle que només s’ha pogut construir amb la feina i l’esforç diari de milions d’espanyols i espanyoles”. “I no hauria estat possible sense la nostra democràcia”. “Avui sabem que les democràcies creixen més, ho fan de manera més sostenible, protegeixen millor les seves societats davant les adversitats, són més resilients a les crisis econòmiques, canalitzen millor els conflictes, paguen millors salaris i són més pacífiques que els països que no tenen la sort de ser-ho”.
“Cap democràcia –tampoc la nostra– és perfecta. Encara queda molt per fer per forjar l’Espanya que volem i podem arribar a ser, amb més oportunitats, més drets i menys desigualtat. Ser-ne conscients és el que ens fa avançar i millorar”, conclou.
