Joan Carretero a Puigcerdà, Foto: Adrià Costa Diuen que ningú és profeta a la seva terra. Joan Carretero sí. Que el candidat de Reagrupament és tot un símbol a Puigcerdà es palpa passejant pels carrers de la capital de la Cerdanya. I no només perquè els seus convilatants l'aturen constantment per donar-li suport o per explicar-li de quin mal moriran per la seva condició de metge a l'hospital de Puigcerdà.
Bona part dels cartells dels altres partits han estat arrencats dels plafons que hi ha repartits per la ciutat. Només el seu rostre es manté intacte. Som en territori reagrupat. Carretero, que va ser alcalde de la ciutat durant vuit anys en una ciutat poc sensible a l'independentisme, s'ha guanyat el respecte de tots els seus habitants. El cap de llista mostra orgullós algunes de les seves obres com l'escola de música o els ascensors que connecten la part vella amb l'estació de tren. El candidat gironí ha aconseguit fins i tot el suport del cos de la benemérita. La majoria d'integrants de la la caserna de la Guàrdia Civil el van votar a les dues eleccions municipals a què es va presentar perquè els va asfaltar el carrer i va enllumenar els voltants de l'edifici.
La seva condició de culé amb carnet de soci inclòs tampoc és cap obstacle per rebre el suport dels seguidors madridistes residents a Puigcerdà. Com l'Hilario, peixater i president del club de hòquei, que es presenta com un “incondicional” de Carretero i l'entronitza abans de les eleccions: “tu sí que seràs president!”. Conscient que molta gent encara no sap que es presenta a les eleccions a la Generalitat, el candidat passa llista a la penya barcelonista i als tres casals d'avis de la vila pirinenca. I és que entre la gent gran, que mai li han deixat de dir doctor, té bona part de la seva parròquia perquè fa molts anys que els visita.
En un dels casals trobem el català emprenyat, que no entén perquè el tríptic del PSC està primer en castellà que en català. “Nosaltres així no ho fem”. La resta d'avis el saluden amb un gran respecte per després continuar la seva partida a la botifarra o al "tute". “No ens juguem res, doctor” li diu en Pedro. “Doncs el 28 de novembre sí que ens juguem moltes coses” li respon Carretero, que afegeix “oi que vindràs a escoltar-me aquesta nit?”. “I tant doctor!”.
Només els cartells de Reagrupament es mantenen intactes a Puigcerdà. Foto: Adrià Costa
