El 2024 queda enrere i també la commemoració del 125è aniversari del naixement del F. C. Barcelona. La devoció mariana que sembla expressar-se amb les reiterades ofrenes de títols aconseguits pel Barça a la basílica de la Mercè de la capital catalana, al llarg dels anys, així com algunes anades oficials a Montserrat, pot desdibuixar el paper determinant que van tenir els protestants en la creació del club. Efectivament, en l’impuls i l’arrelament de la pràctica del futbol al nostre país hi tenen molt a veure els cristians de diverses denominacions sorgides de la Reforma protestant, pertanyents sobretot a la colònia britànica o suïssa, principalment presbiterians i metodistes. Entre tots ells, la figura que en destaca, inqüestionablement, és la del suís Hans-Max Gamper Hässig, conegut aquí en la forma catalanitzada de Joan Gamper.
Gamper va néixer a Winterthur el 1877 i morí a Barcelona el 1930. Si bé de jove començà amb la pràctica del ciclisme, també va fer atletisme, natació i rugbi, per més que la seva projecció pública li vingué del futbol. Al seu país natal destacà com a futbolista i, el 1896, fundà el F. C. Zürich, representatiu dels sectors més populars de la ciutat, després d’haver jugat a l’Excelsior. Establert a Barcelona a finals de 1898, el 22 d’octubre de l’any següent publicava un anunci al periòdic Los Deportes on feia una crida als aficionats locals al futbol perquè hi contactessin, amb l’objectiu d’organitzar-ne la pràctica regular d’aquest esport que ja s’estenia amb força per tot Europa.
L’èxit de la convocatòria comportà que, pocs dies després, a la seu del Gimnàs Solé, nasqués el Foot-Ball Club Barcelona, la reunió fundacional del qual va tenir lloc el 29 de novembre de 1899. Dels dotze fundadors inicials, sis són de religió protestant, entre els quals Gamper, i, en el primer partit jugat pel club el 8 de desembre, amb només deu jugadors, la meitat eren també protestants. Cinc dies després té lloc la constitució formal de la junta del club i, a proposta de Gamper, n’és escollit primer president Walter Wild, el fundador de més edat, membre de la comunitat suïssa de l’Església Evangèlica Alemanya de Barcelona, igual que el primer capità i ànima del projecte, Joan Gamper. John Parsons, pertanyent a l’Església Metodista de Barcelona, n’és elegit vicepresident i William Parsons, també de la mateixa església, sotscapità. A més dels noms esmentats, uns 35 dels primers jugadors del club són també protestants, pertanyents a les esglésies mencionades, a més de l’Església Metodista del Poble Nou.
El tercer president del club barceloní va ser Paul Haas (1902-1903), membre de l’Església Evangèlica Alemanya de Barcelona, com el quart president, Artur Witty (1903-1905) i el novè, Otto Gmelin (1909-1910). Comptant-hi Gamper, el F. C. Barcelona ha tingut 5 presidents de religió protestant al llarg de la seva història. L’enginyer Ernest von Wild, germà del primer president i subdirector de l’empresa de capital suís Companyia Catalana d’Electricitat, a banda de jugador del club també era membre actiu de l’Església Reformada Suïssa de Barcelona de la qual fou elegit “ancià” la tardor de 1933. I, els primers anys, almenys nou dels primers aficionats barcelonistes que van fer d’àrbitres de futbol, eren també de religió protestant: Black, Gmelin, Hamilton, Leascke, Mauchan, Meyer, Morris, Parsons i Smart.
Els colors blau i grana, característics del Barça, són els propis del cantó de Zúric, d’on era originari Gamper, el jugador més destacat els primers anys, motor i pal de paller del projecte esportiu barcelonista i figura més emblemàtica del club al llarg de la història. Gamper assumirà en cinc ocasions la presidència del Barça, la primera de les quals del 2 de desembre de 1908 al 14 d'octubre de 1909. En aquesta època, el club, reduït a només 38 socis, travessava una crisi profunda que l’abocava a la desaparició, adversitat que Gamper impedí, amb eficàcia i determini, des de la seva presidència. Tornà a la presidència del 17 de setembre de 1910 al 30 de juny de 1913, novament del 17 de juny de 1917 al 19 de juny de 1919, també del 17 de juliol de 1921 al 29 de juny de 1923 i, finalment, de l'1 de juny de 1924 al 17 de desembre de 1925.
Durant el darrer d'aquests períodes, el Barça va participar en la campanya d’homenatges a l’Orfeó Català, en plena onada de persecució del catalanisme per part de la dictadura de Primo de Rivera. L’adhesió a l’homenatge consistí en un partit amistós contra el C. E. Júpiter i el públic present, vora 14.000 assistents, va fer una sorollosa xiulada a l'himne d'Espanya interpretat per la banda de música de l’esquadra britànica ancorada al port de Barcelona, mentre fins i tot les autoritats van restar assegudes al seient sense alçar-se’n en senyal de respecte com era habitual. En sonar l’himne britànic, els aplaudiments van generalitzar-se per contrastar amb l’actitud mantinguda durant la interpretació de l’himne espanyol. El governador militar, llavors J. Milans del Bosch, va clausurar el Camp de les Corts durant sis mesos per “desafecto a España”.
A conseqüència d’aquests fets, Gamper va haver d’anar-se’n a Suïssa, on va tenir problemes de salut. El crac borsari de 1929 afectà els seus negocis i, inesperadament, el 30 de juliol de 1930 va posar fi, de manera voluntària, a la seva vida, circumstància que, inicialment, s’intentà d’ocultar a l’opinió pública atesa la popularitat i prestigi enormes de què gaudia. Enterrat al recinte protestant del cementiri de Can Tunis, fins al darrer moment contribuí econòmicament al sosteniment de l’església protestant del carrer d’Aragó, 51. Considerat oficialment soci número 1 del Barça, a perpetuïtat, porten també el seu nom el Trofeu Joan Gamper, així com la Ciutat Esportiva del club, amb 5 camps de gespa natural, 4 d’artificial i un pavelló poliesportiu entre altres equipaments. La història d’aquest esport al nostre país, que avui compta amb una projecció impensable fa un segle, hauria estat tota una altra sense el paper decisiu de tants residents estrangers a Catalunya, tots ells de religió protestant. Al sud del país, a Alacant, el pastor protestant Franklin Albricias va ser també un dels fundadors de l’Hèrcules, club emblemàtic de la ciutat.
Per a saber-ne més: Los fundadores del F. C. Barcelona, Agustí Rodes i Català, Ediciones Joica, Barcelona, 2000.