26
de setembre
de
2023, 17:00
Actualitzat:
17:11h
Carles Puigdemont ha presentat un escrit al Tribunal Suprem en què demana apartar el jutge Pablo Llarena de la causa contra l'exili per les declaracions que va fer fa uns dies sobre una hipotètica llei d'amnistia. En una conferència a la facultat de Dret de Burgos, Llarena va dir que calia analitzar si la Constitució "permet o no" impulsar una llei d'amnistia, que ara com ara centra les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez i que afectaria, entre d'altres, el mateix Puigdemont.
El jutge del Suprem va detallar que, si no és constitucional, el debat sobre l'amnistia s'acaba, i que si ho és, cal veure si és legítima o no. En tot cas, sí que va dir que en el cas de Puigdemont hi ha "indicis racionals de criminalitat" i que per això des de l'independentisme es demana una amnistia.
Segons la defensa de Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, pilotada per Gonzalo Boye, aquest qüestionament sobre una eventual llei d'amnistia posen en dubte la imparcialitat de Llarena per seguir portant la causa del procés, centrada ara en els exiliats. En un escrit de 13 pàgines, l'advocat recusa Llarena per "haver-se posicionat sobre una mesura exclusivament de caràcter legislatiu que encara no s'ha tramitat" i sobre "la seva aplicació pràctica" sobre els dirigents independentistes a l'exili.
"Les manifestacions realitzades pel magistrat instructor no deixen marge de dubte sobre la seva falta d'imparcialitat i interès directe en la causa present", diu l'escrit, al qual ha tingut accés Nació. No és la primera vegada que Boye mira d'apartar Llarena de la causa per manca d'imparcialitat, però fins ara el Suprem ho ha frenat.
La defensa de Puigdemont recorda que no és competència del Suprem analitzar la legitimitat d'una llei que aprova el Congrés. De fet, Llarena també va dir que "no sembla" que es donin les condicions per aprovar una llei d'amnistia, cosa que suposa, a criteri dels advocats de l'expresident, criticar el poder legislatiu i anticipa la seva posició sobre la possibilitat d'aplicar o no una llei d'aquestes característiques.
En la mateixa línia, Puigdemont i Comín han presentat un recurs de reforma contra el termini de deu dies que va donar Llarena per aclarir si han demanat o no recuperar la immunitat. Fa tot just una setmana, el jutge del Suprem va instar la defensa dels exiliats a aclarir si han demanat mesures cautelars davant la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) del passat juliol, que avalava el suplicatori del Parlament Europeu. Els advocats dels independentistes consideren que no hi ha base jurídica perquè Llarena faci una petició d'aquestes característiques, i per això demana deixar en suspens aquest termini.
Alhora, Boye aprofita aquest segon escrit, de cinc pàgines, per tornar a negar la competència del Suprem per perseguir i jutjar els exiliats. S'empara la defensa de l'exili en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del gener, que posa en dubte que el Suprem sigui l'òrgan competent per veure aquesta causa.
El jutge del Suprem va detallar que, si no és constitucional, el debat sobre l'amnistia s'acaba, i que si ho és, cal veure si és legítima o no. En tot cas, sí que va dir que en el cas de Puigdemont hi ha "indicis racionals de criminalitat" i que per això des de l'independentisme es demana una amnistia.
Segons la defensa de Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, pilotada per Gonzalo Boye, aquest qüestionament sobre una eventual llei d'amnistia posen en dubte la imparcialitat de Llarena per seguir portant la causa del procés, centrada ara en els exiliats. En un escrit de 13 pàgines, l'advocat recusa Llarena per "haver-se posicionat sobre una mesura exclusivament de caràcter legislatiu que encara no s'ha tramitat" i sobre "la seva aplicació pràctica" sobre els dirigents independentistes a l'exili.
"Les manifestacions realitzades pel magistrat instructor no deixen marge de dubte sobre la seva falta d'imparcialitat i interès directe en la causa present", diu l'escrit, al qual ha tingut accés Nació. No és la primera vegada que Boye mira d'apartar Llarena de la causa per manca d'imparcialitat, però fins ara el Suprem ho ha frenat.
La defensa de Puigdemont recorda que no és competència del Suprem analitzar la legitimitat d'una llei que aprova el Congrés. De fet, Llarena també va dir que "no sembla" que es donin les condicions per aprovar una llei d'amnistia, cosa que suposa, a criteri dels advocats de l'expresident, criticar el poder legislatiu i anticipa la seva posició sobre la possibilitat d'aplicar o no una llei d'aquestes característiques.
En la mateixa línia, Puigdemont i Comín han presentat un recurs de reforma contra el termini de deu dies que va donar Llarena per aclarir si han demanat o no recuperar la immunitat. Fa tot just una setmana, el jutge del Suprem va instar la defensa dels exiliats a aclarir si han demanat mesures cautelars davant la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) del passat juliol, que avalava el suplicatori del Parlament Europeu. Els advocats dels independentistes consideren que no hi ha base jurídica perquè Llarena faci una petició d'aquestes característiques, i per això demana deixar en suspens aquest termini.
Alhora, Boye aprofita aquest segon escrit, de cinc pàgines, per tornar a negar la competència del Suprem per perseguir i jutjar els exiliats. S'empara la defensa de l'exili en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del gener, que posa en dubte que el Suprem sigui l'òrgan competent per veure aquesta causa.