Puigdemont portarà al límit els terminis de la investidura

El president a l'exili, que no preveu proposar cap candidat alternatiu en els propers dies per substituir Jordi Sànchez, esgotarà les negociacions fins als voltants del 22 de maig | Mas viatja a Berlín per conèixer els plans de Puigdemont mentre el PDECat, ERC i els presos polítics aposten per formar Govern

12 d'abril del 2018
Actualitzat el 13 d'abril a les 14:47h

Roger Torrent i Carles Puigdemont, reunits a Brussel·les Foto: Junts per Catalunya


L'acció judicial de l'Estat ha provocat, de moment, tres investidures suspeses i una de fallida. Des del 30 de gener, dia previst per restituir Carles Puigdemont a distància, el Parlament ha vist condicionats tots i cadascun dels moviments per les decisions de Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem encarregat de la causa contra el procés. L'últim embat ha arribat aquest dijous, quan Llarena ha fet pública una interlocutòria en la qual denegava -de nou- el permís a Jordi Sànchez per assistir al Parlament com a candidat a la presidència de la Generalitat. Davant d'aquest nou escenari, Puigdemont es posarà al capdavant de l'estratègia i esgotarà els terminis de la investidura.

Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, el president a l'exili rumia des que va sortir de la presó de Neumünster quin és el millor camí a seguir. De moment, una de les qüestions que té damunt la taula és no proposar immediatament cap candidat alternatiu a Sànchez. "Està tot obert", sosté un alt dirigent consultat. Fins al punt que hi ha responsables de l'independentisme -és el cas de membres de la cúpula del PDECat- que no descarten que es tornin a celebrar eleccions a mitjans de juliol. Aquest escenari serà automàtic en cas que no s'investeixi cap president abans del 22 de maig. Puigdemont té previst donar pistes del seu futur polític en una entrevista a TV3 aquest diumenge, la primera des que la justícia alemanya el va deixar en llibertat.

Malgrat que en sectors del PDECat es veu Puigdemont disposat a anar a noves eleccions, l'entorn presidencial les descarta

No falten veus de l'entorn presidencial que aposten obertament per fer un "acte de sobirania" basat en tornar-lo a proposar com a candidat. "Sempre ha estat el nostre cap de cartell", subratllava aquesta tarda Elsa Artadi, portaveu parlamentària de JxCat i amb qui Puigdemont parla diàriament des de Berlín. Una hipotètica candidatura del president a l'exili, però, és vista amb recels per part del PDECat i també d'ERC, que ha sortit ràpidament a reclamar una investidura "efectiva" i un Govern urgent, tal com ha recalcat Sergi Sabrià. En aquesta línia, l'expresident Artur Mas s'ha desplaçat en les últimes hores fins a la capital alemanya per citar-se amb Puigdemont durant dues hores.
 

Artur Mas i Carles Puigdemont, reunits a Berlín Foto: Instagram d'Artur Mas

La fotografia de la reunió, difosa pel PDECat -malgrat que Mas ja no hi ocupa cap càrrec- i per l'Instagram que gestiona l'equip de l'expresident, ha estat àmpliament comentada en cercles nacionalistes. Fonts consultades assenyalen que Mas volia conèixer de primera mà les intencions de Puigdemont i que han explorat el moment en què es troba el país. Per sobre de la cita hi sobrevolava un detall rellevant: els presos polítics -inclòs Sànchez- "pressionen perquè no se celebrin noves eleccions". Dirigents coneixedors de l'estratègia de Puigdemont sostenen que, més que plantejar-se anar a uns comicis incerts, té intenció de collar "a fons", és a dir, esgotar terminis fins al 22 de maig. Les eleccions les descarta fins i tot Agustí Colomines, un dels ideòlegs de JxCat, segons va recalcar ell mateix en un tuit en què demana recuperar la Generalitat.

La justícia alemanya, que encara analitza si hi ha hagut un delicte de malversació, suposa un condicionant per als moviments de Puigdemont

També cal tenir en compte una variable que, en aquesta legislatura, és fonamental: els calendaris de la justícia. Puigdemont es troba immers en ple procés de resolució de l'extradició reclamada pel Suprem, i els moviments que puguin fer estan tenallats per aquesta circumstància. El tribunal d'Schleswig-Holstein va descartar el delicte de rebel·lió, però el de malversació segueix el seu curs, i l'Estat ja fa moviments a través de la Fiscalia per tal de propiciar l'extradició del president a l'exili. Malgrat això, dirigents de JxCat assenyalen que el procés es pot allargar més enllà del 22 de maig i que estaria en disposició de tornar a ser candidat en unes hipotètiques eleccions.
 

Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, després de l'aprovació de la llei del referèndum Foto: ACN


Una de les conclusions clares després de la jornada d'aquest dijous és que el calendari ha tornat a saltar pels aires. JxCat es va comprometre amb ERC a presentar un candidat efectiu a la investidura per tal de tenir Govern abans de Sant Jordi, però les novetats que van arribar la setmana passada des d'Alemanya i les circumstàncies del veto a Sànchez -per "reiteració delictiva" i pel menysteniment de les mesures cautelars de l'ONU- han alterat de nou el tauler. Després de contactes informals, al llarg de les properes hores hi haurà reunions entre el grup parlamentari de Puigdemont, ERC i la CUP. Els anticapitalistes, com l'ANC, insisteixen que cal investir el president a l'exili.

Una querella que portarà cua

En paral·lel, el Parlament serà l'escenari d'una reunió de la mesa que es preveu tensa. Després del nou embat de Llarena, Roger Torrent ha decidit presentar una querella criminal contra el magistrat del Suprem. La demanda comptarà amb els vots favorables dels representants de JxCat i dels republicans, però Ciutadans ja ha fet saber que "perseguirà judicialment" qualsevol iniciativa que destini "els diners dels catalans" a defensar individualment un candidat a la investidura, com és el cas de Sànchez.

Ciutadans avisa que "perseguirà judicialment" Torrent en cas que es concreti la querella criminal contra Llarena per la investidura de Sànchez

En aquests termes s'ha expressat Carlos Carrizosa, portaveu parlamentari dels liberals, en roda de premsa al Parlament. Fonts de la formació sostenen que hi podria haver un delicte de malversació, i per això no descarten cap mesura. Després de la reunió de la mesa, la cambra celebrarà un acte d'homenatge als represaliats pel franquisme. Serà només dos dies abans de la gran manifestació a Barcelona que reclamarà la llibertat dels presos polítics i protestarà contra la repressió.
 

Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i Fernando de Páramo, en la bancada de Cs Foto: Josep Maria Montaner