Puigdemont rebutja les acusacions internes de «deriva autoritària» al Consell de la República

En un comunicat signat per tot el govern, l'entitat es defensa dels integrants de l'Assemblea de Representants que acusen l'expresident i Comín d'actuar en contra de les seves decisions

Reunió del govern del Consell de la República, en una imatge d'arxiu
Reunió del govern del Consell de la República, en una imatge d'arxiu | Consell de la República
Irene Montagut
27 de setembre del 2023
Actualitzat el 07 de març del 2024 a les 17:37h

Dos dies ha esperat el govern del Consell de la República a respondre la carta oberta que dilluns van enviar una trentena de membres de l'Assemblea de Representants al seu president, Carles Puigdemont. La crisi a l'entitat està ben vivia des que l'expresident del Govern va proposa un període de reestructuració que eliminava directament el "parlament" a finals d'agost, just quan s'iniciaven les negociacions dels partits independentistes amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez.

Després que els membres de l'Assemblea acusessin Toni Comín i Carles Puigdemontd'actuar de manera "autoritària" i en contra de les decisions del "parlament" de l'entitat, el govern del Consell de la República ha respost que "totes les decisions relatives a la reestructuració de l'entitat han estat preses per unanimitat del Govern". Així, rebutgen les afirmacions que es van fer, sobretot, contra l'exconseller de Salut, a qui assenyalaven com un membre de "risc" per a l'entitat.

Concretament, l'acusen d'haver "insistit repetidament que l'Assemblea hauria d'acatar les directrius i donar suport a les orientacions polítiques del govern" de l'entitat. "El vicepresident és la persona que ha assumit habitualment la responsabilitat de presentar davant de l'Assemblea les diferents propostes que el Govern ha considerat necessàries per a millorar el funcionament del Consell. Per aquesta raó, les consideracions crítiques que en la carta oberta es personifiquen en la figura del vicepresident caldria dirigir-les, en tot cas, al govern en el seu conjunt", detalla el comunicat de resposta fet públic aquest dimecres.

Finalment, el govern de l'entitat afirma que la reforma institucional proposada per Puigdemont no suposa dotar el Consell d'una "estructura piramidal i autocràtica" com anunciaven els representants, sinó que vol permetre "les dues cambres cridades a substituir l'Assemblea" que s'especialitzin "en aquelles funcions que els permetin aportar més valor afegit a l'acció política del Consell i servir millor a la missió d'aquest". 
 

Resposta del Consell de la República a la carta oberta dels representants by naciodigital on Scribd



 

L'origen de la crisi

El Consell de la República va obrir un període de reestructuració a finals d'agost. Fonts del Consell consultades per Nació asseguren que no té "absolutament res a veure" el replantejament d'aquesta institució -que suposa dividir l'actual Assemblea de Representants- amb les negociacions obertes al Congrés dels Diputats, però el calendari ha fet que totes dues qüestions coincideixin.

Tal com estableix la normativa que regula el Consell, l'Assemblea de Representants, que és com s'autodenomina el "parlament" de l'entitat amb seu a Bèlgica, té un mandat de dos anys. Els comicis es van fer l'octubre de 2021 i fonts del Consell expliquen que el termini acabava a finals d'agost. Per això Puigdemont n'ha anunciat la dissolució. Ara bé, no ha posat data per a les noves eleccions. En una carta enviada als 121 membres d'aquest "parlament" i a tots els registrats proposa un replantejament de l'organisme que consisteix a dividir-lo en dues cambres, per tal de "focalitzar" millor els objectius del Consell.

A la pràctica, això suposa dividir el poder que fins ara tenia l'Assemblea, que deixaria de ser l'òrgan central del Consell i de tenir capacitat exclusiva per escollir el president. L'elecció passaria a ser responsabilitat de tots els registrats -uns 103.000 segons dades de la mateixa organització- i la feina de regulació normativa interna passaria a ser responsabilitat del govern. En certa manera, suposa diluir el poder de l'Assemblea, perquè entra en joc un nou actor, aquesta segona cambra amb representació dels consells locals, en un moment en què el Consell de la República, segons fonts consultades, aspira a "marcar l'agenda" i fer més "acció política".