L'expresident de la Generalitat Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa han presentat des de “ja fa uns dies” una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra l’estat espanyol per haver-los espiat fent servir el programari Pegasus després d’haver esgotat les vies judicials internes.
Amb aquest pas, els dos exdirigents aconsegueixen fer arribar a Europa la primera demanda pel Catalangate. Demanen que es declari la il·legalitat de l’espionatge, que consideren que va ser possible perquè “la legislació espanyola és contrària a la jurisprudència europea”, tal com han afirmat aquest dijous en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes. “Som conscients que dins l'estat espanyol, com a independentistes catalans, les nostres possibilitats són pràcticament nul·les”, ha sentenciat el 131è president de la Generalitat.
Entre els principals arguments jurídics que exposen en aquest intent és que la jurisprudència del TEDH reconeix el dret dels ciutadans a saber si han estat espiats, i que la legislació espanyola que regula el funcionament del CNI no s’ajusta al Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans. “Estem esperançats perquè les poques victòries que hem obtingut han estat a Europa. Com a mínim tindrem un judici just”, ha assegurat Torra, tot i que són conscients que serà un procés lent.
Els quatre elements bàsics de la demanda
Costa, que ha puntualitzat que arribar a Europa “pel camí més ràpid” ha estat un objectiu des del principi, ha detallat que la demanda se sustenta en la vulneració de quatre tipus diferents de drets humans.
- El primer element en què se sustenta la denúncia és el dret a la tutela judicial, és a dir, el dret a tenir un procediment penal just. Creuen que els tribunals espanyols “s’han anat tirant la pilota entre ells” i que això és “una presa de pèl”.
- El segon és la vulneració del dret a la privacitat i el secret de comunicacions per haver punxat els telèfons mòbils dels dos exdirigents.
- El tercer fa referència a la vulneració abstracta dels drets fonamentals en existir una legislació d’espionatge que no compleix els més mínims estàndards democràtics.
- Finalment, la demanda es fonamenta en els drets a la llibertat d’expressió, de reunió i representació política.
El jurista, encarregat de la part tècnica d’aquest procediment, ha recalcat que la manera de fer dels tribunals d’Espanya és “absolutament impròpia d’una justícia democràtica”. Per contra, Estrasburg té recollit que, quan un espionatge té una finalitat política, “constitueix ipso facto una interferència en els drets”.
En aquesta compareixença, ambdós exdirigents han estat acompanyats de l’investigador del Citizen Lab Elies Campo, qui ha reiterat les dades ja publicades a l’informe que va donar a conèixer el cas l’abril del 2022.
Un nou episodi del Catalangate
Torra i Costa fan un pas més en un circuit judicial pel Catalangate que van iniciar el maig del 2022, quan van presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Suprem (TS) contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la resta de l'executiu per haver-los espiat fent servir el programari Pegasus.
La resposta del Suprem a aquest contenciós va arribar l’agost del 2023, que va considerar que el CNI no va espiar amb el programari israelià a Torra ni a Costa. Així doncs, el TS va resoldre que l’Audiència Nacional va aportar dades objectives que feien evident que el servei d'intel·ligència d’Espanya no els va espiar en el marc del Catalangate.
Davant d’aquesta conclusió, el setembre del 2023, el binomi va recórrer al Tribunal Constitucional (TC). Van presentar-hi un recurs d’empara, un requisit imprescindible per després poder portar el cas a Estrasburg. I, l’octubre del 2024, van rebre la notificació que el TC no havia admès el recurs en declarar “manifesta inexistència de violació”.
Aquest cas d’espionatge amb Pegasus a 65 persones entre el 2017 i el 2020 el va donar a conèixer una investigació de The New Yorker i The Citizen Lab l’abril del 2022.