L'Audiència de Barcelona veu prou "indicis" per prendre declaració com a investigada a l'exdirectora del CNI Paz Esteban per haver espiat independentistes amb el programari Pegasus. Es tracta de la causa de Diana Riba i Josep Maria Jové, la segona que suposa la imputació d'Esteban, que també està investigada en la causa per l'espionatge a Pere Aragonès. L'exdirectora del CNI és l'únic càrrec polític que va ser destituït arran de l'escàndol del Catalangate. La resolució, que tomba la dictada pel jutjat d’instrucció número 20, veu “elements indiciaris” suficients per “construir una sospita fundada” entorn d'Esteban.
En una interlocutòria de la secció tercera de l'Audiència de Barcelona, avançada per eldiario.es i a la qual ha tingut accés Nació, la magistrada sosté que hi ha una "sospita fonamentada d'autoria criminal" sobre Esteban, que era la responsable dels serveis secrets espanyol quan hi va haver les infeccions dels telèfons i l'espionatge. Segons la instructora, això permet pensar que el CNI és l'únic client a Espanya del grup NSO, l'empresa israeliana que comercialitza Pegasus.
El jutjat d’instrucció no va atendre en primera instància la denúncia de Riba i Jové, però els dos independentistes van presentar un recurs, que va ser igualment tombat. El periple judicial va continuar amb un segon recurs, aquest a l’Audiència de Barcelona, que és la que ara dona la raó a l’eurodiputada i al diputat al Parlament.
En concret, el jutjat tombava diverses diligències que sol·licitaven els denunciants, entre elles la declaració com a investigada d’Esteban. “Existeixen indicis sobre la remissió d’sms maliciosos” a Jové “a través de la mateixa infraestructura informàtica vinculada a les activitats desenvolupades pel CNI amb autorització judicial formal”, assegura l’Audiència.
Alhora opina que el “judici indiciari d’atribució delictiva” que construeixen els recurrents “té prou força inculpatòria com per permetre que la declaració” d’Esteban s’efectuï en qualitat d’investigada “per major garantia dels seus drets”.
“No ens ofereixen dubte els elements indiciaris que ofereix el recurrent amb l'objectiu de construir una fundada sospita d’autoria criminal” en la persona d’Esteban “com a responsable del CNI en les dates a les quals es contreuen els fets objecte d’aquesta investigació”, afegeix l’escrit de l’Audiència.
I alhora indica que les “coincidències” que s’addueixen -la possessió i utilització del mateix programari Pegasus, la utilització de la “mateixa tècnica d’infecció” a través d’sms maliciosos, l’ús del mateix servidor i l’ús del mateix domini- “són suficients elements per pensar fundadament que pugui ser el CNI l’únic client a Espanya del grup empresarial NSO i per tant l’autor probable de la infecció dels diversos terminals telefònics afectats”.
“Si a això -rebla- s’afegeix com a indici d’indubtable significació motivacional que les víctimes pertanyen al mateix entorn polític, no es pot rebutjar la versemblança i probabilitat de la tesi inculpatòria que es dirigeix contra la persona responsable del CNI”.
L’Audiència de Barcelona dona la raó a Riba i a Jové en tres de les quatre diligències recorregudes: la de la declaració de l’excap del CNI, una altra de petició de documentació al jutjat d’instrucció número 29, el que investiga també Esteban per la denúncia de l’expresident Aragonès, i una última que demana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que permeti als Mossos d’Esquadra inspeccionar un telèfon mòbil intervingut a Jové, que està en mans de l’alt tribunal.
En canvi, no admet la diligència de sol·licitar informació a l’empresa TINYURLLLC, amb seu als Estats Units perquè, coincidint amb la magistrada d’instrucció, opina que ampliar la investigació en aquest aspectes suposaria una “extralimitació i podria comportar una investigació prospectiva”.