El Congrés activa les comissions sobre l'Operació Catalunya, el «Catalangate» i el 17-A

La proposta, pactada durant la negociació de la mesa de la cambra baixa, recull els vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB i el BNG i l'oposició del PP i Vox

El Congrés dels Diputats, en una imatge d'arxiu.
El Congrés dels Diputats, en una imatge d'arxiu. | EP
Nació
12 de desembre de 2023
Actualitzat: 07 de març de 2024, 16:34h

El Congrés dels Diputats ha avalat aquest dimarts la creació de tres comissions d'investigació destinades a analitzar la denominada 'Operació Catalunya', els atemptats terroristes del 17-A de 2017 i l'espionatge amb el programa Pegasus, conegut com el 'Catalangate'. Les dues primeres han recollit els suports dels 178 diputats que sumen PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB i el BNG. En contra hi han votat els 171 diputats del PP, Vox i UPN. Coalició Canària s’ha abstingut a dues primeres i ha votat a favor de la darrera. Les comissions sobre el 17-A i l’Operació Catalunya s'han instaurat a proposta de Junts i els nacionalistes bascos, mentre que la tercera, dedicada a l'ús del programa israelià d'espionatge Pegasus, ha sigut impulsada per ERC i Bildu.

La comissió sobre la coneguda com a 'Operació Catalunya' busca dirimir les actuacions del ministeri de l'Interior durant els governs del PP en relació amb les presumptes irregularitats que vinculen a alts càrrecs i comandaments policials amb l'existència d'una trama parapolicial per combatre el procés. Pel que fa a la comissió dels atemptats, busca "saber la veritat" i les"implicacions" derivades dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost del 2017 a la Rambla. La tercera comissió, nascuda a proposta de republicans i abertzales, pretén analitzar l'espionatge i la intromissió a la privadesa de líders polítics, activistes, advocats, periodistes i institucions.

Junts diu que les clavegueres continuen apuntant Catalunya

La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha defensat la creació de la comissió sobre l'Operació Catalunya afirmant que és una trama que "neix per atacar Catalunya" i que li cal "posar noms i cognoms als quals han fabricat informes falsos" i també als "responsables dels mitjans de comunicació que han participat d'aquesta estafa". També ha recordat que el PSOE votarà a favor de la creació de les comissions d'investigació per necessitat, "no per convicció", però "el resultat és que ho fan".

Segons Nogueras, "l'Operació Catalunya ha tingut com a finalitat neutralitzar i desactivar el procés independentista" i l'objectiu era "disparar als tres grans pilars del catalanisme, la presidència de la Generalitat, l'alcaldia de Barcelona i la presidència del FC Barcelona". Tots tres estaments, ha dit, "continuen essent objecte de les clavegueres de l'Estat", i l'opció que els "allunyaria d'aquesta porqueria és la independència".

Ha citat com a participants de l'Operació Catalunya alguns "personatges obscurs" com el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, el tinent coronel Daniel Baena, alies 'Tácito', així com el jutge Manuel Marchena, que és "còmplice de la politització" de la justícia, i "personatges indecents" com Carlos Lesmes. "En un país normal serien processats i jutjats", però a Espanya han tingut "via lliure" davant el "silenci còmplice" de bona part de l'hemicicle, ha dit.

Al seu torn de rèplica, el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha destacat que ell fa vuit anys que denuncia "l'Operació Catalunya" i altres "corrupteles" en diverses comissions. En referència a la defensa que ha fet Junts de la proposta ha agraït que nous partits se sumin a la "valentia" que, a parer seu, han exercit fins ara els republicans a la cambra. Des de Sumar, el seu diputat Gerardo Pisarello ha agregat que Catalunya ha servit de "banc de proves" de "guerra judicial" que s'ha estès a la resta de l'Estat.

Per part del PSOE, el diputat David Serrada ha afirmat la corrupció és "inherent" al PP i l'ha vinculat a la comissió sobre 'l'Operació Catalunya' proposada per Junts. "El seu grapeig del Ministeri de l'Interior als governs de Rajoy ha quedat en evidència a quatre comissions i una sentència judicial", ha asseverat. "L'origen de l'Operació Catalunya és tan tronat com tots els mandataris d'Interior que van tenir vostès", ha afegit dirigint-se a la bancada popular dient que el seu partit "mereix" ser investigat.

Comissió del 17-A


La diputada de Junts Pilar Calvo ha defensat la petició de la seva formació per a la creació de la comissió dels atemptats del 17-A recordant que existeixen dubtes sobre el paper de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty i els seus contactes amb el centre nacional d'intel·ligència (CNI), i que no existeixen proves concloents sobre la seva mort. La comissió, ha apuntat, ha "d'aclarir les ombres entorn dels atemptats del 17-A" per "saber què ha fallat i demanar responsabilitats polítiques". "A altres països no hi ha por de reconèixer errors, perquè això salva vides", ha sentenciat, i "les víctimes tenen dret a saber la veritat".

Per part d'ERC, Rufián ha insistit que cal ser "molt curós" i "molt responsable" amb temes com el terrorisme, tot i que ha reconegut que hi ha "coses preocupants" com que el "cervell" de l'atemptat fos, a la vegada, un confident del CNI. "Convé investigar, com a mínim, certa inutilitat en aquest assumpte", ha ressaltat. Des del PSOE, el diputat Artemi Rallo ha dit que és "inevitable" recolzar la comissió per "dissipar qualsevol ombra de dubte" sobre les forces de seguretat espanyoles i els serveis d'intel·ligència de l'Estat.

Espionatge 'Pegasus'


El debat sobre la tercera comissió d'investigació aprovada aquest dimarts, centrada en l'espionatge amb el programa Pegasus, ha començat amb un intercanvi de retrets entre Rufián i un diputat del PP que l'ha interromput qualificant de "delinqüents" als espiats. Rufián, ha dit que no es pot "normalitzar" que molts dirigents independentistes o d'esquerres sàpiguen que són espiats "sense haver fet res" i per motius ideològics.

"També s'ha publicat que s'ha espiat al president del govern, al ministre de l'Interior i la ministra de Defensa. No els preocupa com a demòcrates?", ha manifestat. En aquest sentit, ha dit que "els patriotes i els constitucionalistes" haurien de mostrar indignació pel fet que ciutadans s'hagin de reunir sense telèfons perquè no els espiïn. "Volem saber per què, qui ho va pagar, fins quan, i sobretot, el diferencial és que aquí també entra el PSOE. Facin-s'ho mirar, perquè potser, també està passant avui en dia", ha conclòs.

Al torn de resposta, el diputat de Junts Eduard Pujol ha dit que investigar Pegasus és "indispensable" per "saber-ho tot de l'Operació Catalunya". "És un escàndol, una vilesa perpetrada des de l'Estat", ha afegit. Per aquest motiu, ha apostat per conèixer els detalls de la tecnologia utilitzada per "rebentar la intimitat" d'activistes i polítics i "fer net". D'altra banda, ha apostat per passar del "diàleg" a la "negociació" que, a parer seu, abandera Junts amb resultats com l'amnistia o les comissions d'investigació.

Des del PSOE, el diputat Arnau Ramírez ha dit al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo que li preguntin a un psicòleg "la relació, que costa d'entendre, entre la cleptomania i el PP". Sobre les comissions, ha dit que són "necessàries" per investigar "fins al fons" tot el que hagi pogut passar amb recursos públics durant els governs populars. "Vostès poden robar, saquejar i espiar i no podem dir res?", ha agregat abans de criticar que el líder del PP parli constantment "d'humiliació".