04
d'abril
de
2017, 20:45
Actualitzat:
06
d'abril,
6:58h
Les inversions promeses la setmana passada per Mariano Rajoy no han quedat reflectides en els pressupostos del govern espanyol fets públics aquest dimarts. En general, els comptes preveuen que l'Estat inverteixi uns 30 milions menys a Catalunya del que tenia aprovat fer-ho el 2016 i, pel que fa a Adif i Renfe, el conjunt de les seves inversions es redueixen lleugerament -o es retallen un 17,1% si es té en compte també la despesa en trens d'alta velocitat-. Malgrat tot, el ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, hi ha tret ferro i ha assegurat que el programa d'inversions anunciat "se sustenta en els pressupostos, però avançarà de manera més decidida el 2018". "En el del 2018 entraran amb més fermesa aquestes xifres d'inversió", ha afegit.
Malgrat tot, fins a quin punt són creïbles les promeses de l'executiu central? De fet, el programa d'inversions plurianual inclòs en els pressupostos ja preveu efectivament un augment important en la despesa prevista any a any, fins al 2020. I la seva plasmació en aquests comptes ja es pressuposa com un compromís de cara a exercicis posteriors. En aquest sentit, malgrat que els pressupostos incorporen inversions d'Adif -vies i catenàries- i Renfe -trens- a Catalunya per valor de 225,4 milions aquest 2017, la previsió que reflecteix de cara al 2018 més que duplica aquesta xifra, fins als 490,7 milions.
Ara bé, fins a quin punt es pot confiar que es compleixen aquests compromisos? Més aviat, s'hi pot confiar poc, ja que els comptes aprovats per al 2016 ja incorporaven una previsió d'inversions a Catalunya de 498,8 milions d'Adif i Renfe per a aquest curs. Fins i tot més del que es preveu ara de cara a l'any vinent. La realitat, però, és que Montoro va deixar aquella previsió en un calaix i tan sols ha incorporat en els nous pressupostos un 45,2% d'aquella quantitat, els 225,4 milions ja comentats. Aquella promesa d'accelerar la millora de la xarxa ferroviària, per tant, ha quedat en paper mullat, almenys durant el 2017. Igualment, les promeses per als exercicis futurs tampoc no van acompanyades de cap garantia.
Cau la inversió en el corredor mediterrani
Malgrat tot, no cal esperar per constatar que actuacions prioritàries per a la Generalitat com el corredor mediterrani no ho són tant per al govern espanyol. Almenys, per ara. I és que la inversió en aquesta infraestructura per al 2017 es queda en 715 milions, un 46,8% menys del que preveien els pressupostos del 2016. Llavors, Montoro va prometre destinar-hi 1.343 milions, per sobre de qualsevol altra corredor. Per contra, aquest any gaudirà d'alguns recursos més el corredor nord-oest, que en té pressupostats 728 milions.
Sigui com sigui, estan previstes les inversions al corredor mediterrani per adaptar a l'amplada europea la xarxa entre la frontera francesa i Múrcia o avançar en la connexió amb el port de Barcelona. Així mateix, Catalunya s'emporta 271 milions dels 374 milions pressupostats per a Rodalies a tot l'Estat. Ara bé, que la llei inclogui aquestes quantitats no implica que després s'hagin d'executar. De fet, l'Estat només va gastar el 59% de la inversió pressupostada en infraestructures a Catalunya el 2015 -últim any amb els comptes liquidats-.
Malgrat tot, fins a quin punt són creïbles les promeses de l'executiu central? De fet, el programa d'inversions plurianual inclòs en els pressupostos ja preveu efectivament un augment important en la despesa prevista any a any, fins al 2020. I la seva plasmació en aquests comptes ja es pressuposa com un compromís de cara a exercicis posteriors. En aquest sentit, malgrat que els pressupostos incorporen inversions d'Adif -vies i catenàries- i Renfe -trens- a Catalunya per valor de 225,4 milions aquest 2017, la previsió que reflecteix de cara al 2018 més que duplica aquesta xifra, fins als 490,7 milions.
Ara bé, fins a quin punt es pot confiar que es compleixen aquests compromisos? Més aviat, s'hi pot confiar poc, ja que els comptes aprovats per al 2016 ja incorporaven una previsió d'inversions a Catalunya de 498,8 milions d'Adif i Renfe per a aquest curs. Fins i tot més del que es preveu ara de cara a l'any vinent. La realitat, però, és que Montoro va deixar aquella previsió en un calaix i tan sols ha incorporat en els nous pressupostos un 45,2% d'aquella quantitat, els 225,4 milions ja comentats. Aquella promesa d'accelerar la millora de la xarxa ferroviària, per tant, ha quedat en paper mullat, almenys durant el 2017. Igualment, les promeses per als exercicis futurs tampoc no van acompanyades de cap garantia.
Cau la inversió en el corredor mediterrani
Malgrat tot, no cal esperar per constatar que actuacions prioritàries per a la Generalitat com el corredor mediterrani no ho són tant per al govern espanyol. Almenys, per ara. I és que la inversió en aquesta infraestructura per al 2017 es queda en 715 milions, un 46,8% menys del que preveien els pressupostos del 2016. Llavors, Montoro va prometre destinar-hi 1.343 milions, per sobre de qualsevol altra corredor. Per contra, aquest any gaudirà d'alguns recursos més el corredor nord-oest, que en té pressupostats 728 milions.
Sigui com sigui, estan previstes les inversions al corredor mediterrani per adaptar a l'amplada europea la xarxa entre la frontera francesa i Múrcia o avançar en la connexió amb el port de Barcelona. Així mateix, Catalunya s'emporta 271 milions dels 374 milions pressupostats per a Rodalies a tot l'Estat. Ara bé, que la llei inclogui aquestes quantitats no implica que després s'hagin d'executar. De fet, l'Estat només va gastar el 59% de la inversió pressupostada en infraestructures a Catalunya el 2015 -últim any amb els comptes liquidats-.
| Partides que sí que creixen: exèrcit, casa reial, TC, CNI, alts càrrecs... |
|---|
| A diferència de les inversions en infraestructures a Catalunya, altres partides del projecte de pressupostos sí que creixen aquest 2017. El cas més clar és la despesa prevista per al ministeri de Defensa, que s'enlaira dels 5.785,1 milions fins als 7.635,7 milions, a causa principalment de la incorporació del pagament de quasi 2.000 milions per als programes especials d'armament, tal com va avançar que passaria NacióDigital. Aquest és, de fet, l'únic departament que augmenta significativament els recursos disponibles. A banda, també creix el pressupost de la Casa Reial, tot i que només 40.000 euros, fins als 7,82 milions. Igualment, disposaran de més recursos organismes que han de treballar més per fer front al procés català, com el Tribunal Constitucional -dels 23 milions als 23,6 milions- o el CNI -dels 241 milions als 261 milions-. Aquest segon organisme, de fet, gestiona quasi tres quartes parts dels fons reservats, que es mantenen en 26,9 milions -i que els últims anys haurien servit per pagar informes falsos contra polítics catalans o per comprar el silenci d'amants de Joan Carles I, segons s'ha publicat les últimes setmanes-. Així mateix, també augmenta la despesa prevista per a l'alta direcció de l'Estat i del seu sector públic, la qual creix dels 633,6 milions fins a 652,4 milions. |