21
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
14:54h
El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha fet una crida al “votant moderat” català, que diu que està convençut que és la majoria, per a reconciliar les institucions catalanes amb les espanyoles. A les eleccions del 20 de desembre va ser Unió qui es va apropiar de l’eslògan de la moderació, i ara que no es presenta a la repetició dels comicis, els 64.000 votants que el van votar representen una bossa de vots suculenta per als partits que abanderen fugir d’aventures econòmiques i territorials.
De fet, si el PP s’apropiés de tots els votants que van votar la candidatura de Ramon Espadaler, obtindria a Barcelona un escó més, per exemple, passant de 4 a 5 diputats en aquesta demarcació. A un esmorzar-col·loqui del Primera Plana organitzat per El Periódico, Rajoy s’ha mostrat partidari de cercar “solucions compartides” que vagin “a favor dels interessos generals dels catalans”, tot posant sobre la taula la possibilitat de negociar un nou model de finançament per a Catalunya.
Algunes veus del partit, com ara Jorge Fernández Díaz, asseguren que s’avindrien a parlar de principi d’ordinalitat, pel qual un territori no pot estar en el rànquing de la recepció de recursos per part de l’Estat en un lloc inferior al que ocupa en l’aportació d’aquests recursos. Es tracta d’un sistema que ja va plantejar el 2013 la líder dels populars catalans, Alicia Sánchez-Camacho, i va obtenir un cop de porta de Gènova.
Rajoy, com ja va passar a Lleida, ha tornat a ser interromput per dos activistes de la PAH que s'han colat entre els assistents a la conferència. De fet, la PAH porta tota la campanya fent escarnis als líders del PP contra l’emergència habitacional –a Barcelona en van fer un a una trobada de Maria Dolores de Cospedal i Jorge Fernández Díaz a la Casa de Cuenca del barri del Clot–. El líder popular s’ha mostrat satisfet de la suspensió de la ILP d’habitatge aprovada al Parlament el 23 de juliol de 2015, “l’important no és que desnonin una persona per motius econòmics, sinó envair competències atacant el dret de la propietat”, ha afirmat. I s’ha vantat que “una mica d’autoritat i d’exigència en el compliment de la llei mai venen malament”.
“Refermament de ponts i d’afectes”
El que sí ha descartat Rajoy és modificar la Constitució només per satisfer els independentistes, i ha considerat que el desplegament territorial està tancat i que ara ja no es pot obrir “una altra etapa”. Pel popular ara és moment que l’agenda catalana “torni a centrar-se en les coses que importen”, citant el “refermament de ponts i d’afectes” com “els procediments que millor li han donat resultat a Catalunya a la seva història”.
En aquesta línia, Mariano Rajoy ha assegurat que “la Generalitat sempre comptarà amb la mà estesa” del govern espanyol, sempre i quan deixi de banda els “pactes amb radicals” que, diu, posen en joc l’economia, l’estabilitat i la convivència. “No pot ser que la gent ocupi una propietat privada i que l’ajuntament li pagui el lloguer i la llum perquè hi facin festes”, ha dit, referint-se a l'ocupació del Banc Expropiat, i ha criticat els ajuntaments de Madrid, Barcelona i València per portar a terme “polítiques pernicioses” pels veïns.
Sense inconvenient a governar en minoria
El candidat popular a la presidència del govern espanyol ha tornat a defensar les virtuts que tindria una gran coalició entre PP, PSOE i Ciutadans per a l’economia i l’estabilitat espanyoles, però tampoc ha descartat governar en minoria si el PSOE s’absté en la seva investidura. El que sí rebutja és donar un pas al costat, com va fer Artur Mas amb la presidència de la Generalitat, si això afavorís un pacte de govern, això com també tornaria a no presentar-se candidat si sabés que no té els suports suficients.
També descarta donar suport a un govern que no inclogués el PP si fos el partit més votat, atès que ho considera "un truc" per no respectar voluntat de la gent, tot i que el presentador li ha posat exemples de països parlamentaris on ha governat el segon partit en vots perquè ha aconseguit més suports.
Nova promesa de milions de llocs de feina
Mariano Rajoy ha utilitzat la seva intervenció inicial al col·loqui per a defensar la seva tasca de govern, i ha tornat a prometre 20 milions de llocs de feina, que sumarien 55 milions afegits als que va prometre el 2011. S’ha refermat en la seva afirmació que no hi haurà més retallades perquè assegura que hi haurà més recaptació derivada de la creació de llocs de feina, i ha justificat la davallada en la caixa de les pensions assegurant que aquesta caixa està, precisament, com una guardiola per fer-la servir en moments de necessitat.
Despreocupat per les conseqüències del Brexit
Preguntat pel Brexit (la sortida del Regne Unit de la Unió Europea que es votarà en referèndum el proper dijous dia 23 de juny), Rajoy ha opinat que “seria una mala notícia per al Regne Unit”, però ha tret importància a les seves conseqüències, que ha dit que “no ens han de preocupar a curt termini”, cosa que contrasta amb el panorama catastrofista que sempre ha plantejat per una Catalunya independent fora de la Unió Europea.
Pel que fa a la pregunta que li ha fet el presentador, Enric Hernández, sobre l’èxode dels refugiats de la guerra de Síria i la política d’acollida del govern espanyol, Rajoy s’ha escudat en la resta de països de la Unió Europea, que ha assegurat que en la seva majoria fan menys que Espanya, i que el problema “s’ha de resoldre en origen”, tot reunint-se els països que hi estan implicats per posar fi a la guerra, comparant-ho amb el cas de l’Iran.
De fet, si el PP s’apropiés de tots els votants que van votar la candidatura de Ramon Espadaler, obtindria a Barcelona un escó més, per exemple, passant de 4 a 5 diputats en aquesta demarcació. A un esmorzar-col·loqui del Primera Plana organitzat per El Periódico, Rajoy s’ha mostrat partidari de cercar “solucions compartides” que vagin “a favor dels interessos generals dels catalans”, tot posant sobre la taula la possibilitat de negociar un nou model de finançament per a Catalunya.
Algunes veus del partit, com ara Jorge Fernández Díaz, asseguren que s’avindrien a parlar de principi d’ordinalitat, pel qual un territori no pot estar en el rànquing de la recepció de recursos per part de l’Estat en un lloc inferior al que ocupa en l’aportació d’aquests recursos. Es tracta d’un sistema que ja va plantejar el 2013 la líder dels populars catalans, Alicia Sánchez-Camacho, i va obtenir un cop de porta de Gènova.
Rajoy, com ja va passar a Lleida, ha tornat a ser interromput per dos activistes de la PAH que s'han colat entre els assistents a la conferència. De fet, la PAH porta tota la campanya fent escarnis als líders del PP contra l’emergència habitacional –a Barcelona en van fer un a una trobada de Maria Dolores de Cospedal i Jorge Fernández Díaz a la Casa de Cuenca del barri del Clot–. El líder popular s’ha mostrat satisfet de la suspensió de la ILP d’habitatge aprovada al Parlament el 23 de juliol de 2015, “l’important no és que desnonin una persona per motius econòmics, sinó envair competències atacant el dret de la propietat”, ha afirmat. I s’ha vantat que “una mica d’autoritat i d’exigència en el compliment de la llei mai venen malament”.
Dos activistes de la @LA_PAH s'aixequen a mig discurs de @marianorajoy dient "stop deshaucios!" @btvnoticiespic.twitter.com/a1yXkSlckw
— Josep Bassas Mas (@josep_bassas) 21 de juny de 2016
“Refermament de ponts i d’afectes”
El que sí ha descartat Rajoy és modificar la Constitució només per satisfer els independentistes, i ha considerat que el desplegament territorial està tancat i que ara ja no es pot obrir “una altra etapa”. Pel popular ara és moment que l’agenda catalana “torni a centrar-se en les coses que importen”, citant el “refermament de ponts i d’afectes” com “els procediments que millor li han donat resultat a Catalunya a la seva història”.
En aquesta línia, Mariano Rajoy ha assegurat que “la Generalitat sempre comptarà amb la mà estesa” del govern espanyol, sempre i quan deixi de banda els “pactes amb radicals” que, diu, posen en joc l’economia, l’estabilitat i la convivència. “No pot ser que la gent ocupi una propietat privada i que l’ajuntament li pagui el lloguer i la llum perquè hi facin festes”, ha dit, referint-se a l'ocupació del Banc Expropiat, i ha criticat els ajuntaments de Madrid, Barcelona i València per portar a terme “polítiques pernicioses” pels veïns.
Mariano Rajoy, aquest dimarts a Barcelona Foto: Flickr PPC
Sense inconvenient a governar en minoria
El candidat popular a la presidència del govern espanyol ha tornat a defensar les virtuts que tindria una gran coalició entre PP, PSOE i Ciutadans per a l’economia i l’estabilitat espanyoles, però tampoc ha descartat governar en minoria si el PSOE s’absté en la seva investidura. El que sí rebutja és donar un pas al costat, com va fer Artur Mas amb la presidència de la Generalitat, si això afavorís un pacte de govern, això com també tornaria a no presentar-se candidat si sabés que no té els suports suficients.
També descarta donar suport a un govern que no inclogués el PP si fos el partit més votat, atès que ho considera "un truc" per no respectar voluntat de la gent, tot i que el presentador li ha posat exemples de països parlamentaris on ha governat el segon partit en vots perquè ha aconseguit més suports.
Nova promesa de milions de llocs de feina
Mariano Rajoy ha utilitzat la seva intervenció inicial al col·loqui per a defensar la seva tasca de govern, i ha tornat a prometre 20 milions de llocs de feina, que sumarien 55 milions afegits als que va prometre el 2011. S’ha refermat en la seva afirmació que no hi haurà més retallades perquè assegura que hi haurà més recaptació derivada de la creació de llocs de feina, i ha justificat la davallada en la caixa de les pensions assegurant que aquesta caixa està, precisament, com una guardiola per fer-la servir en moments de necessitat.
¿Qué podemos hacer con 20 millones de empleos? @marianorajoy#PrimeraPlanahttps://t.co/v4QETEXktD
— Partido Popular (@PPopular) 21 de juny de 2016
Despreocupat per les conseqüències del Brexit
Preguntat pel Brexit (la sortida del Regne Unit de la Unió Europea que es votarà en referèndum el proper dijous dia 23 de juny), Rajoy ha opinat que “seria una mala notícia per al Regne Unit”, però ha tret importància a les seves conseqüències, que ha dit que “no ens han de preocupar a curt termini”, cosa que contrasta amb el panorama catastrofista que sempre ha plantejat per una Catalunya independent fora de la Unió Europea.
Pel que fa a la pregunta que li ha fet el presentador, Enric Hernández, sobre l’èxode dels refugiats de la guerra de Síria i la política d’acollida del govern espanyol, Rajoy s’ha escudat en la resta de països de la Unió Europea, que ha assegurat que en la seva majoria fan menys que Espanya, i que el problema “s’ha de resoldre en origen”, tot reunint-se els països que hi estan implicats per posar fi a la guerra, comparant-ho amb el cas de l’Iran.