Mariano Rajoy serà investit aquest vespre president del govern espanyol. Arrencarà d'aquesta manera la segona legislatura al capdavant de l'executiu de l'Estat, però ho farà en unes circumstàncies radicalment diferents a les de fa cinc anys. En aquella ocasió, Rajoy va arribar a la Moncloa a cavall d'una majoria absoluta incontestable -186 diputats-, però aquest cop haurà de fer mans i mànigues per sobreviure al Congrés. Haurà de centrar els seus esforços en dos aspectes primordials: tirar endavant les lleis més rellevants -inclosos els pressupostos- i vigilar que l'oposició no desfaci totes les reformes -algunes d'elles especialment polèmiques, com la llei de seguretat ciutadana o la LOMCE- aprofitant que el govern està en minoria.

Al líder del PP li farà costat aquesta tarda Ciutadans, com ja va passar a l'agost. La diferència, aquesta vegada, és que el PSOE s'abstindrà per permetre que Espanya abandoni el "desbloqueig", segons figura en l'argumentari de la gestora que ha agafat les regnes dels socialistes espanyols amb el vist-i-plau de Susana Díaz. Antonio Hernando, portaveu parlamentari del PSOE i nom a tenir en compte en el futur de la formació, ja va avisar dijous que no aprovarien els pressupostos de Rajoy perquè pretenen fer oposició. Serà en aquest flanc, el de la contestació a l'executiu del PP, on un PSOE debilitat -i amb Pedro Sánchez fora del grup parlamentari- haurà de fer front a Podem.

El paper de l'esquerra

Els socialistes arriben més debilitats que mai a la votació d'avui. Almenys una desena de representants, la majoria dels quals provinents del PSC, tenen intenció de votar en contra de Rajoy. Estant descontents amb una gran coalició de facto que possiblement contingui pactes contranatura a mida que vagi avançant la legislatura. "L'abstenció és un error", determinava en una entrevista a NacióDigital la cap de files dels socialistes catalans a Madrid, Meritxell Batet.
 
Podem, que aquests dies ha debatut internament la posició sobre la manifestació que hi haurà als voltants del Congrés durant la votació, ha recuperat terreny després de la gradual deshidratació que va patir després de les eleccions del 26-J. Esperava superar el PSOE a les urnes, però l'aliança amb IU no va funcionar com esperava Pablo Iglesias. El secretari general del partit lila ha tornat a exhibir el to més dur contra el sistema polític estatal. La frase "hi ha més delinqüents potencials dins del Congrés que no pas a fora" és especialment significativa.

Catalunya, en una altra esfera

El debat d'investidura també ha servit per constatar la distància política i emocional existent entre les institucions catalanes i les espanyoles. Tant Joan Tardà (ERC) com Francesc Homs (PDECat) han insistit en el referèndum com a única via per resoldre el plet català, i el dirigent republicà va ser l'encarregat d'anunciar que el Govern no participarà en la reforma del sistema de finançament que va anunciar -sense concrecions- Rajoy en el discurs d'obertura del debat.

Quan Rajoy obtingui avui més de 176 diputats arrencarà la legislatura més incerta de la democràcia. Caldran pactes complexos, fins i tot antinatura, per tal que el PP pugui tirar endavant la seva agenda legislativa sense que l'oposició escombri el llegat de la majoria absoluta dels últims cinc anys. Tot plegat amb l'horitzó del procés independentista, que serà el principal repte per als partits constitucionalistes.