El PP català ha maniobrat per entrar el rebuig a la Memòria Democràtica dins la campanya per les estatals? Ho fa per enfortir el perfil espanyolista i autoritari que encarna el candidat Albiol? Busca captar votant ultra en la seva desesperada cursa per conquerir feus que sempre se’ls resisteixen, com Catalunya? Apel·lar als nostàlgics del franquisme sempre els funciona, i apujar el perfil davant Vox requereix algunes estratègies.
La llei de Memòria Democràtica de Catalunya avui s’hauria debatut i votat al Parlament, però el PP català ha forçat a darrer moment un tràmit d’entorpiment portant-la al Consell de Garanties Estatutàries. La llei acumula llarg treball de consens, amb més de 750 esmenes debatudes en el tràmit, i s’hauria aprovat amb àmplia majoria deixant el PP als marges, juntament amb Vox i AC. La llei comporta facilitats per accedir a arxius, desmantellar monuments franquistes i transformar Via Laietana 43. I reconeix el Patronato de Protección a la Mujer com a estructura repressora. Ara la notícia és com ells l’han interrompuda.
Aquesta mateixa setmana, dilluns, la tríada PP-Vox-AC es va absentar ostensiblement de la segona sessió de la Comissió d’Investigació sobre la Repressió Exercida contra Dones Menors d'Edat pel Patronato de Protección a la Mujer entre el 1941 i el 1981. La sessió, on compareixien en qualitat de testimonis sis dones supervivents (escullen el mot supervivent per damunt del de víctima amb tota la intenció) era un potent antídot contra la deshumanització i el negacionisme. Allò va existir i encara hi ha supervivents per explicar-ho.
Escoltar els relats en primera persona i comprovar la petjada d’aquell horror en les emocions que traslladen les qui ho van viure, commou. Commou i demostra de forma irrefutable l'existència d’aquells crims del franquisme per via d’una estructura d’Estat-Església i Sanitat que perpetrava delictes de lesa humanitat. La tríada del terror va devorar milers i milers d’infàncies i adolescències amb un accentuat biaix de gènere de violència específica contra les dones. Elles ho expliquen amb veu pròpia. Però la dreta, evita commoure’s. No en va la deshumanització és una de les seves eines letals. Per això no assisteixen a la comissió.
Qui no va poder eludir escoltar a una d’aquestes testimonis, a Maria Forns i Roca, presidenta de l’Associació Contra l’Oblit, va ser, fa uns mesos, Xavier Garcia Albiol. Era en un Ple Municipal de Badalona, i l’actual candidat del PP per Barcelona i alcalde del municipi badaloní, no va tenir més remei que escolar aquella supervivent que agafava la paraula vinculada a una moció presentada per Guanyem Badalona. Es demanava que el municipi investigui el convent de les Adoratrius del Carrer Guifré, una de les seus del Patronato de Protección a la Mujer. Però evidentment Albiol s’hi va negar, i ho va negar.
Vuitanta anys després de l’il·legal alçament militar contra el govern legítim de la República espanyola i inici de la guerra, setanta-set després de l’inici de la dictadura feixista franquista, cinquanta de la mort del dictador, quaranta-vuit del Règim constitucional de la transició enganyosa, quaranta-cinc després del traspàs a la Generalitat de la competència sobre el Patronato de Protección a la Mujer i quaranta-un anys després del tancament formal d’aquesta brutal institució, la procrastinació de la memòria continua essent la norma.
I l’activació de totes les mesures de pressió per combatre-la, la nostra obligació social, i un deure envers les generacions passades, les presents i les futures.