Comença la comissió d’investigació. Aquest dilluns 21, gairebé un any després d’haver estat aprovada, el Parlament ha celebrat la primera sessió de la Comissió d'Investigació sobre la Repressió Exercida contra Dones Menors d'Edat pel Patronato de Protección a la Mujer entre el 1941 i el 1981. 85 anys després de la seva creació, 40 després del tancament. Cinc veus expertes van situar el context polític, històric, sociològic i psicològic, i les dificultats d’accés als arxius per tal d’investigar. I al centre del debat, per què s’ha produït aquest buit de la memòria i com s’ha permès la continuïtat de les institucions repressores com a proveïdores de serveis de la Generalitat. A la pròxima sessió escoltarem supervivents en primera persona.
La comissió neix debilitada, amb un Pla de Treball extens, però amb dues flaques. No s’hi han convocat membres d’ordes religiosos responsables directes d’aquells crims -malgrat l’Associació Contra l’Oblit les va localitzar i referenciar-, ni tampoc els màxims responsables de la jerarquia eclesiàstica: PSC i Junts han imposat aquestes absències amb els seus vots contraris, boi essent l'Església i la imposició del nacionalcatolicisme un dels pilars clau d’aquesta estructura repressiva, fent tàndem amb l’estat franquista.
L’altra flaca són les empreses que van formar part de la xarxa d’explotació laboral i treballs forçats a què eren sotmeses les menors recloses al Patronato. Hi ha poca recerca específica d’aquest àmbit de repressió envers les dones. Es coneix més l'explotació dels homes presos i les construccions d’obra pública o privada fetes amb el seu treball esclau, però les feines (principalment costura) que feien les dones recloses (al Patronato i a presons com la Trinitat) per a empreses i particulars, té poca recerca feta.
El Corte Inglés surt referenciat en molts relats de memòria de les supervivents, quan expliquen que als tallers obligatoris feien muntatge de flors de plàstic, costura, punt, ninoteria, peluixos i altres feines, entre aquestes, el muntatge de caixes destinades a El Corte Inglés i altres empreses com cita a Control social, represión y otras violencias sobre las mujeres en las dictaduras ibéricas (1933-1975) Pilar Iglesias. La falta d’accés als arxius dificulta documentar quin tipus de relació econòmica s'establia entre els ordes religiosos i les empreses, i aquest és un buit documental que requereix recerca.
La comissió tot just ha començat i serà molta la informació que es recollirà al llarg de les seves sessions, un material valuós per a investigadores i per al món polític i periodístic. Caldrà estirar molts fils i continuar moltes cerques, caldrà sobretot planificar com s’articulen els mecanismes de reconeixement i reparació, i deixar de procrastinar en aquesta imprescindible feina. Però per fer-ho cal que PSC i Junts deixin de protegir als seus tòtems.
No es pot fer una autèntica tasca de veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició si no s’obre el passat en canal i s’assumeix la part de responsabilitat institucional que pertoca. I tenint en compte que el PPM va perviure fins al 1985, un cop traspassat el 1981 a la Generalitat, que les executores d’aquells crims han continuat treballant homologades per la Generalitat en serveis per a dones i infància, amb un clar vincle amb DGAIA, com és el cas de les Cruzades a Cerdanyola fins a 2022 i que moltes de les grans empreses que van ser connivents amb el franquisme i aquella repressió continuen exercint el seu paper i prestigi en l’actualitat, o s’hi posa valentia política o poc s'avançarà.
Al Canal Parlament es pot escoltar tota la primera sessió, amb Carmen Guillén Lorente, historiadora contemporaneista i autora d’una tesi doctoral sobre el Patronato; Elena Ràfols i Neus Garcia, membres de Circare i especialistes en la tutela de menors durant el franquisme; Anna Miñarro, psicòloga clínica, investigadora i experta en repressió i trauma; i César Lorenzo, historiador, juntament amb Carlota Falgueras és autor de Trinitat. La presó de dones ignorada (1963-1983), publicat pel Memorial Democràtic,
Les dones supervivents han lluitat molt per aconseguir arribar a destapar pública i políticament aquest pou de silenci i oblit. La comissió d’investigació parlamentària és un pas cabdal. Cal que el món polític i parlamentari estigui a l’alçada.