La diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, no va poder quedar-se fins al final de la sessió de dimarts del debat de política general. Després d'intervenir al faristol, la dirigent independentista va marxar cap a Madrid per afrontar aquest dimecres el judici al Tribunal Suprem. S'enfronta a quatre mesos de presó i inhabilitació per un delicte de desobediència per haver-se negat a respondre Vox en el judici de l'1-O. A les portes de l'alt tribunal, una delegació de partits i entitats sobiranistes ha donat suport a Reguant. A la sala, la diputada, que ha declarat en català, s'ha ratificat en la decisió de no respondre l'acusació popular exercida per l'extrema dreta, perquè suposava un perjudici per a la seva dignitat i anava en contra dels seus principis. La diputada sí que hauria acceptat la fórmula utilitzada per Antonio Baños i hauria respost Vox per via interposada, a través de la presidència del tribunal, però no se li va oferir. 

Reguant, que s'ha negat a respondre les preguntes de la Fiscalia, ha explicat davant del tribunal que va comparèixer al judici de l'1-O com a testimoni i va negar-se a respondre Vox. "Vaig decidir no respondre les preguntes de l'extrema dreta perquè assumir la seva presència en el judici era obrir la porta a què no hi hagués justícia; aquells que no volen garantir drets fonamentals no poden impartir justícia", ha afirmat la diputada. Segons ella, el fet de respondre els advocats de Vox suposava un perjudici a la seva dignitat, perquè suposava "legitimar" aquells que fan polítiques contra la igualtat de gènere i de les persones. "Això és anar en contra dels seus principis i valors", ha dit.

La dirigent independentista ha assegurat que el president del tribunal, Manuel Marchena, no li va comunicar, en aquell moment, que s'exposava a un delicte de desobediència. "Em va dir que no ho podia fer i va donar per acabat l'interrogatori. Em va dir que abandonés la sala", ha afirmat. Marchena tampoc li va dir que se li imposaria una multa de 2.500 euros. Més tard, va rebre una comunicació que l'informava que se li imposava una multa, que va pagar. Reguant no va ser present durant l'interrogatori d'Antoni Baños, previ al seu, i no va escoltar les advertències del tribunal a l'exdiputat cupaire. En tot cas, Reguant ha dit que hauria acceptat respondre les preguntes de la resta de les parts: les defenses, la Fiscalia o l'Advocacia de l'Estat, però en cap cas les de Vox. 

En el torn d'última paraula, Reguant ha recordat que la defensa de Jordi Cuxiart va demanar en més d'una ocasió l'expulsió de Vox del judici de l'1-O, però sempre es va rebutjar la petició. "No va ser un exercici individual, la negativa a respondre a Vox també expressava la voluntat col·lectiva d'evidenciar que acceptar la presència d'aquells que neguen drets fonamentals ja era una declaració d'intencions: era impossible obtenir justícia", ha defensat. Malgrat l'advertència del president del tribunal de no fer "al·legats polítics", Reguant ha dit que va actuar "amb consciència". "El feixisme no pot tenir cabuda en una societat que es pretén justa", ha reblat.

Va ser elegida diputada amb el procediment iniciat
La Fiscalia ha ratificat la petició de pena i ha indicat que, en cas de condemna a presó, no hi haurà d'entrar. Ara bé, el fiscal ha recordat també que en cas d'inhabilitació, Reguant no podrà ser elegida diputada durant el temps de condemna. En aquest sentit, el ministeri fiscal ha recordat que Reguant va ser elegida diputada de la CUP al Parlament el febrer de 2021, quan el procediment judicial que l'afecta ja havia començat. Si no hi ha petició de presó i la condemna és només per inhabilitació, hi haurà marge per interpretar si Reguant ha de ser apartada del càrrec com a diputada.

La defensa ha demanat una sentència absolutòria. Daniel Amelang ha remarcat que Marchena no va especificar a quins riscos s'enfrontava Reguant si no responia Vox al judici. "En cap moment es va advertir de les conseqüències d'aquesta decisió", ha dit, i ha assenyalat que la Fiscalia va presentar un escrit d'acusació amb un afegit que no hi era en el primer escrit. "S'afegeix perquè és un requisit imprescindible que s'adverteixi de les conseqüències legals de no respondre", ha afirmat. La defensa ha ressaltat que la "dignitat personal" està per davant del principi d'autoritat. "Va ser una objecció de consciència davant de la presència i el paper de l'extrema dreta al judici", ha afirmat, que ha insistit que Reguant considerava "fermament" que contestar les preguntes de Vox podia suposar un dany moral. 

La defensa de Reguant, exercida per Amelang, ha volgut remarcar, en la fase de qüestions prèvies, que la diputada ja va ser sancionada amb pena de multa pel fet de no declarar davant Vox. En aquest sentit, l'advocat ha afirmat que s'està jutjant Reguant dues vegades per uns mateixos fets, cosa que vulneraria el principi de non bis in idem. Malgrat que després es va canviar la tipologia de multa -de sancionadora o coercitiva-, mai no es va corregir el fet que la multa fos sancionadora, cosa que a criteri de la defensa suposa una irregularitat. També ha denunciat una vulneració del dret a la llibertat i del dret a la participació política per desproporció de la pena. La Fiscalia s'ha oposat a les qüestions prèvies de la defensa i el tribunal ha optat per resoldre-les en sentència. 

Unitat a Madrid, crisi a Barcelona
A les portes del Tribunal Suprem, unes desenes de persones han fet costat a Reguant. Hi ha hagut membres de tots els partits independentistes -també bascos i gallecs- i de les entitats, en una escenificació d'unitat que ha contrastat amb la crisi que es viu a Barcelona després que Junts hagi demanat una qüestió de confiança a Pere Aragonès. El president ha suspès la seva agenda durant el dia d'avui i analitza els diversos "escenaris" que s'obren ara davant el desafiament del seu soci de Govern. A Madrid, les diferències s'han deixat de banda i ERC i Junts han donat suport a Reguant. 

La diputada republicana Meritxell Serret ha criticat l'ús que l'extrema dreta fa de les institucions, mentre que el diputat Josep Rius, de Junts, ha defensat la unitat contra el feixisme. La portaveu del secretariat nacional de la CUP, Maria Sirvent, ha denunciat les complicitats de les institucions judicials i mediàtiques amb l'extrema dreta i ha ratificat la convicció antifeixista dels cupaires. El diputat Xavier Pellicer ha denunciat les identificacions de la Policia Nacional a diverses persones i ha denunciat que l'extrema dreta utilitza els tribunals per fer-se propaganda. "La sentència no inhabilitarà l'acció política d'Eulàlia Reguant", ha deixat clar.