L'activista Roger Español ha reclamat aquest dimecres una "resolució de culpabilitat" en el cas contra quatre policies nacionals per haver-li buidat un ull l'1 d'octubre del 2017. "Espero que serveixi per tota aquella gent que no va poder tenir ni reconeixement ni justícia ni reparació de l'1 d'octubre", ha declarant en una atenció als mitjans, abans d'entrar a l'Audiència de Barcelona. Per la seva banda, el president d'Òmnium, Xavier Antich, i el de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Josep Vila, han afirmat que no admetran una altra resolució que no sigui la condemnatòria. Antich ha instat l'Estat a "autoesmenar-se" i Vila ha carregat contra la "impunitat de la violència exercida contra el poble".
Español ha aspirat que el seu cas no serveixi només per la seva pròpia reparació, sinó per tirar endavant molts altres processos i que "la gent s'hi senti reconeguda". D'altra banda, espera que es faci un pas endavant en la prohibició "d'una vegada per totes de les maleïdes bales de goma". La seva advocada, Anaïs Franquesa, ha qualificat el judici d'aquest dimecres d'"històric" perquè s'estableixin límits a la "brutalitat i violència policial". "És la primera vegada que arribem a un judici d'aquestes característiques on la discussió no és qui va disparar", ha recordat.
Primer (i unic) judici
Nou anys del referèndum de l'1-O han hagut de passar perquè la violència policial arribi d'una vegada per totes a judici. Español és el primer (i únic) cas que passarà pels tribunals per l'actuació de la policia espanyola durant la votació, que li va buidar l'ull prop de l'institut Ramon Llull de Barcelona, i la seva defensa intentarà demostrar que els agents van actuar de manera desproporcionada i conscients del risc elevat. És, pràcticament, l'última escletxa perquè alguns dels responsables policials de la repressió durant el referèndum responguin davant la justícia.
El judici arrenca aquest dimecres i dijous a l'Audiència de Barcelona, amb quatre policies espanyols imputats, i clourà els dies 30 de setembre i 1 d'octubre, just quan es complirà el novè aniversari dels fets. La Fiscalia demana l'absolució dels agents per compliment del deure, mentre que la defensa d'Español demana 13 anys de presó per lesions i tortures. Els investigats són l'escopeter -qui va executar el tret que va buidar l'ull a Español- però també dos subinspectors i un inspector de la policia espanyola que haurien format part del comandament que va donar ordres de disparar les boles de goma. En el cas d'Español, a menys distància de la reglamentària.
Español demana 13 anys de presó
Després d'aquest llarg procés, finalment el cas arriba a judici nou anys després. Español demana tretze anys de presó per als agents: nou per delicte de lesions amb pèrdua d'òrgan i quatre per tortura, així com la inhabilitació durant el període que duri la condemna. La seva defensa, exercida pel centre per a la defensa dels drets humans Irídia -Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) participen com a acusacions populars-, creu que el delicte de tortura s'ajusta al cas perquè el tret que li va buidar l'ull es va efectuar com a "represàlia per participar" en l'1-O i tenia, així, una "intenció clara de castigar-lo".
L'acusació sosté que els quatre agents eren "perfectament coneixedors" que no existia cap perill, que la manifestació era pacífica i que la proximitat dels manifestants feia "altament probable" que les bales de cautxú produïssin lesions greus. Irídia assegura que el policia que li va treure l'ull va disparar contra ell en tres ocasions, i va ser la darrera bala, disparada "voluntàriament", la que va impactar contra el seu rostre, quan es trobava "entre periodistes amb les mans aixecades" i a només 14,12 metres. El tret li va causar un esclat ocular dret amb fractura orbital i maxil·lar, així com lesions físiques i psíquiques greus, amb seqüeles permanents. Español demana 320.632 euros als policies i al govern espanyol.
L'amnistia no s'aplica als policies
El periple judicial no ha estat gens senzill. El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona va assumir tots els casos de violència policial a la capital catalana per l'1-O. Les peces es van obrir individualment, per cada centre educatiu amb actuacions dels antiavalots de la policia espanyola. Amb el pas del temps, però, molts casos es van arxivar i després, amb l'amnistia, d'altres van quedar perdonats. La Fiscalia també volia tancar el cas d'Español, que va ser el ferit de més gravetat, però el jutge va decidir mantenir oberta la causa.
Tant les defenses dels policies com, altre cop, el ministeri fiscal, van demanar després l'amnistia per als quatre investigats, però l'Audiència va reiterar que no es podia aplicar per lesiones tan greus que eren una de les excepcions a la llei que permetin no aplicar-la. L'Audiència de Barcelona recordava que la norma exclou els actes dolosos contra les persones que hagin pogut produir la pèrdua o inutilitat d'un òrgan o membre. És per això que rebutjava aplicar-la als quatre policies. Español sí que va quedar amnistiat del delicte d'atemptat contra els agents de l'autoritat.
