Nou anys del referèndum de l'1-O han hagut de passar perquè la violència policial arribi d'una vegada per totes a judici. Roger Español és el primer (i únic) cas que passarà pels tribunals per l'actuació de la policia espanyola durant la votació, que li va buidar l'ull prop de l'institut Ramon Llull de Barcelona, i la seva defensa intentarà demostrar que els agents van actuar de manera desproporcionada i conscients del risc elevat. És, pràcticament, l'última escletxa perquè alguns dels responsables policials de la repressió durant el referèndum responguin davant la justícia.
El judici arranca aquest dimecres i dijous a l'Audiència de Barcelona, amb quatre policies espanyols imputats, i clourà els dies 30 de setembre i 1 d'octubre, just quan es complirà el novè aniversari dels fets. La Fiscalia demana l'absolució dels agents per compliment del deure, mentre que la defensa d'Español demana 13 anys de presó per lesions i tortures. Els investigats són l'escopeter -qui va executar el tret que va buidar l'ull a Español- però també dos subinspectors i un inspector de la policia espanyola que haurien format part del comandament que va donar ordres de disparar les boles de goma. En el cas d'Español, a menys distància de la reglamentària.
L'amnistia no s'aplica als quatre policies
El periple judicial no ha estat gens senzill. El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona va assumir tots els casos de violència policial a la capital catalana per l'1-O. Les peces es van obrir individualment, per cada centre educatiu amb actuacions dels antiavalots de la policia espanyola. Amb el pas del temps, però, molts casos es van arxivar i després, amb l'amnistia, d'altres van quedar perdonats. La Fiscalia també volia tancar el cas d'Español, que va ser el ferit de més gravetat, però el jutge va decidir mantenir oberta la causa.
Tant les defenses dels policies com, altre cop, el ministeri fiscal, van demanar després l'amnistia per als quatre investigats, però l'Audiència va reiterar que no es podia aplicar per lesiones tan greus que eren una de les excepcions a la llei que permetin no aplicar-la. L'Audiència de Barcelona recordava que la norma exclou els actes dolosos contra les persones que hagin pogut produir la pèrdua o inutilitat d'un òrgan o membre. És per això que rebutjava aplicar-la als quatre policies. Español sí que va quedar amnistiat del delicte d'atemptat contra els agents de l'autoritat.
Español demana 13 anys de presó
Després d'aquest llarg procés, finalment el cas arriba a judici nou anys després. Español demana tretze anys de presó per als agents: nou per delicte de lesions amb pèrdua d'òrgan i quatre per tortura, així com la inhabilitació durant el període que duri la condemna. La seva defensa, exercida pel centre per a la defensa dels drets humans Irídia -Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) participen com a acusacions populars-, creu que el delicte de tortura s'ajusta al cas perquè el tret que li va buidar l'ull es va efectuar com a "represàlia per participar" en l'1-O i tenia, així, una "intenció clara de castigar-lo".
L'acusació sosté que els quatre agents eren "perfectament coneixedors" que no existia cap perill, que la manifestació era pacífica i que la proximitat dels manifestants feia "altament probable" que les bales de cautxú produïssin lesions greus. Irídia assegura que el policia que li va treure l'ull va disparar contra ell en tres ocasions, i va ser la darrera bala, disparada "voluntàriament", la que va impactar contra el seu rostre, quan es trobava "entre periodistes amb les mans aixecades" i a només 14,12 metres. El tret li va causar un esclat ocular dret amb fractura orbital i maxil·lar, així com lesions físiques i psíquiques greus, amb seqüeles permanents. Español demana 320.632 euros als policies i al govern espanyol.
La Fiscalia exculpa els agents
Totalment diferent és la interpretació de la Fiscalia, que es manté en la intenció d'exculpar els agents. Fa un extens relat dels fets i assegura que els encarregats de l'operatiu -tres dels jutjats- van intentar abandonar l'institut Ramon Llull després de decomissar urnes i paperetes, però es van trobar "entre 600 i 800 persones" al carrer Sardenya amb Diputació que els barraven el pas. Segons el ministeri fiscal, els policies van intentar mediar amb els manifestants, però van veure que era impossible i després d'uns "30 o 45 minuts" amb el pas barrat, van acabar carregant amb porres per obrir-se pas.
Sempre segons la Fiscalia, els manifestants van rebotar-se contra la policia, els van perseguir i les salves -que només fan soroll- tampoc van ser efectives per poder obrir pas. Va ser llavors quan l'inspector va ordenar disparar boles de gomes, prohibides als Mossos d'Esquadra però no a la policia espanyola. El ministeri fiscal considera que, amb uns "15 o 20 metres" de marge, els agents estaven en la distància reglamentària. En aquell moment, diu la Fiscalia, Español va "protagonitzar múltiples escomeses" contra policies, inclosos diversos llançaments de tanques metàl·liques. Les imatges mostren que l'activista era a 14,12 metres de distància.
O actuació desproporcionada o part de la tasca policial
Més enllà d'aquesta distància, la Fiscalia exculpa l'escopeter perquè, diu, tenia un camp de visió "parcialment retallat" amb altres companys davant d'ell. També emmarca les actuacions dels agents en les seves funcions de mantenir la seguretat i afegeix que qualsevol actuació policial desproporcionada durant aquella jornada va ser a causa d'un "nivell de resistència dels congregats més gran del previst". Per tot aquest argumentari, la Fiscalia i les defenses dels agents demanen l'absolució.
Aquest dimecres declara Español i testimonis d'activistes, el comissari en cap de la brigada d'informació de la policia espanyola i agents dels Mossos. Dijous ho faran els testimonis de les defenses, comandaments i agents de la policia espanyola. El 30 de setembre ho faran els acusats. Ara és el jutge qui haurà de determinar si l'actuació va ser desproporcionada i amb els agents sent conscients del risc evident, cosa que suposaria alguna mena de condemna i la corresponent indemnització a la víctima. O bé s'apunta a les tesis de les defenses dels policies i de la Fiscalia i conclou que els fets estaven dins la feina de la policia.
