22
de juny
de
2022, 09:20
Actualitzat:
12:00h
La ressaca de les eleccions andaluses i la situació econòmica han marcat la sessió de control d'aquest dimecres al Congrés dels Diputats. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que el consell de ministres extraordinari d'aquest dissabte abaixarà l'IVA de la llum del 10% al 5%. Ho ha fet en resposta a Gabriel Rufián, cap de files d'ERC a Madrid, que l'ha advertit que si les receptes per frenar la inflació són "pedaços", el context econòmic pot "arrasar" els integrants de la Moncloa. La rebaixa impositiva se suma a la que ja es va adoptar fa uns mesos, que va servir perquè l'IVA de la llum caigués del 21% al 10%. La mesura arriba després de la desfeta del PSOE a Andalusia i en un moment en què la figura de Sánchez apareix debilitada en el tram final del seu mandat, que conclou a finals del 2023 i està disposat a esgotar.
"Com pensa esgotar la legislatura?", li ha preguntat Rufián per iniciar el debat. "Com l'hem començat: protegint les famílies dels efectes de la pandèmia i de la guerra, avançant en conquestes amb drets i llibertats, i obrint un diàleg amb Catalunya, on el 2017 i el 2019 hi va haver una crisi de convivència. Provem de reconstruir-la. I hem de transformar l'economia amb els fons europeus per garantir un creixement molt més sòlid i basat en la justícia social i la solidaritat", ha respost Sánchez. El portaveu d'ERC, en aquest punt, ha posat damunt la taula la inflació. "Un meló pot costar 12 euros", ha posat com a exemple el dirigent republicà. "Com creu que la gent pot comprar fruita. Això els pot arrasar a vostès, i a nosaltres. Prou de pedaços, prou de xecs: impostos a grans fortunes, a les grans empreses elèctriques i petrolieres, i una redistribució real. Facin el que van prometre que farien. Si no, la situació els arrasarà", ha apuntat.
"Els espanyols seran 3.000 euros més pobres aquest any, i pagaran 500 euros més de mitjana per la cistella de la compra. Els ciutadans tenen dret a saber si el seu president faci autocrítica. Què més ha de passar perquè rectifiqui?", ha preguntat Cuca Gamarra, portaveu parlamentària del PP. Sánchez ha assegurat, en relació a Andalusia, que les derrotes -com la d'Andalusia- "no són definitives". "Reconeixem la victòria de Juan Manuel Moreno Bonilla, és el que té la democràcia. I reconeixem la legitimitat del govern que surti del parlament andalús", ha remarcat el president del govern espanyol. "Vostè no té remei. Cal més humilitat i més sentit de la realitat", li ha respost Gamarra.
La portaveu parlamentària del PP ha indicat que el "govern Frankenstein està esgotat", i li ha retret que posi més l'accent en la ideologia i en Catalunya, perquè segons ella s'ha reactivat -tot i que no és així- la taula de diàleg amb Catalunya. Gamarra, en tot cas, s'ha ofert per parlar del decert de mesures urgents per mitigar els efectes de la guerra a Ucraïna, que s'aprovarà aquest dissabte en un consell de ministres extraordinari. La dirigent del PP ha reivindicat el seu partit com a garant de "l'acord" allunyat dels "insults". "Política en majúscules", ha dit Gamarra enmig del rebombori dels diputats del PSOE, que probablement pensaven en el to que exhibia Pablo Casado -més dur en les formes- quan era el cap de l'oposició al Congrés.
Reunió clau a Madrid
La seu del ministeri de la Presidència, a Madrid, acull aquest dimecres la reunió entre Félix Bolaños i Laura Vilagrà. És el primer contacte -públic- entre un ministre i una consellera des que l'esclat del Catalangate va portar la Generalitat a congelar les relacions amb la Moncloa. El moment -després de les eleccions andaluses- no és casual, com tampoc ho és la tria dels interlocutors, persones de la màxima confiança dels presidents Sánchez i Pere Aragonès. Ja fa dos mesos que els vincles entre Palau i la Moncloa estan corcats per la desconfiança, sense rastre de trobada entre Sánchez i Aragonès, i les expectatives per la part catalana són més aviat escasses, però la cita de Madrid és un pas per refer les relacions, encara molt lluny de ser normalitzades. "Cada pas costa molt", resumeixen fonts governamentals consultades per NacióDigital.
La relació entre administracions no s'ha aturat en cap moment, però els contactes polítics han brillat per la seva absència. La disciplina que han exhibit els consellers a l'hora d'esquivar trobades amb ministres -amb comptades excepcions- no ha tingut pràcticament fissures. I, en essència, la trobada entre Vilagrà i Bolaños és més una aproximació que una cita pensada per canviar de dalt a baix el clima entre l'Estat i la Generalitat. Ni s'espera que es desbloquegi la taula de diàleg -congelada des que va transcendir l'espionatge massiu a l'independentisme, inclòs Aragonès i l'entorn de Carles Puigdemont-, i hi ha escepticisme sobre si es posarà data a la reunió entre presidents. La trobada està pendent des de principis de maig, que els dos van coincidir a Barcelona, i no s'ha trobat la manera que cristal·litzi. A Palau insisteixen que "no és veritat" que Aragonès hagi rebutjat la cita, i sostenen que es podria fer "demà mateix".
El calendari electoral, en tot cas, ha estat decisiu a l'hora d'emmarcar el deteriorament de les relacions entre els dos executius. Les eleccions a Castella i Lleó van postergar la reunió de la taula de diàleg prevista per les primeres setmanes del 2022 -tot i que ja s'havia fet públic que hi hauria una nova trobada-, i els comicis a Andalusia han acabat de convertir el primer semestre de l'any en un paratge erm per als avenços en la resolució del conflicte polític. La debacle del PSOE a Andalusia, on el PP s'hi ha endut una majoria absoluta històrica, situa Sánchez en una situació de debilitat que ERC s'ha afanyat a intentar capitalitzar tornant a posar sobre la taula la carpeta antirepressiva. Una carpeta que, tal com va avançar NacióDigital i va confirmar aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, formarà part de la cita Vilagrà-Bolaños.
La carpeta més rellevant que portarà Vilagrà sota el braç quan es desplaci aquest dimecres a Madrid és, però, la del cas d'espionatge massiu. Els dos protagonistes ja es van trobar un diumenge a Palau una setmana després del Catalangate, i Bolaños es va mostrar reticent a respondre de manera concreta les demandes de la Generalitat sobre qui havia ordenat la vigilància i sobre les garanties per tal que no es repetís el cas. A la Moncloa, per ara, consideren que n'hi ha més que suficient amb la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, i amb l'anunci de dues mesures: la reforma de la llei dels serveis d'intel·ligència i una nova llei de secrets oficials. Des que Sánchez va fer públiques aquestes dues mesures des del Congrés, el govern espanyol no s'ha pronunciat més sobre l'impacte del Catalangate, relegat per la campanya andalusa i, ara, per la desfeta socialista davant del PP de Juan Manuel Moreno Bonilla.
"Com pensa esgotar la legislatura?", li ha preguntat Rufián per iniciar el debat. "Com l'hem començat: protegint les famílies dels efectes de la pandèmia i de la guerra, avançant en conquestes amb drets i llibertats, i obrint un diàleg amb Catalunya, on el 2017 i el 2019 hi va haver una crisi de convivència. Provem de reconstruir-la. I hem de transformar l'economia amb els fons europeus per garantir un creixement molt més sòlid i basat en la justícia social i la solidaritat", ha respost Sánchez. El portaveu d'ERC, en aquest punt, ha posat damunt la taula la inflació. "Un meló pot costar 12 euros", ha posat com a exemple el dirigent republicà. "Com creu que la gent pot comprar fruita. Això els pot arrasar a vostès, i a nosaltres. Prou de pedaços, prou de xecs: impostos a grans fortunes, a les grans empreses elèctriques i petrolieres, i una redistribució real. Facin el que van prometre que farien. Si no, la situació els arrasarà", ha apuntat.
"Els espanyols seran 3.000 euros més pobres aquest any, i pagaran 500 euros més de mitjana per la cistella de la compra. Els ciutadans tenen dret a saber si el seu president faci autocrítica. Què més ha de passar perquè rectifiqui?", ha preguntat Cuca Gamarra, portaveu parlamentària del PP. Sánchez ha assegurat, en relació a Andalusia, que les derrotes -com la d'Andalusia- "no són definitives". "Reconeixem la victòria de Juan Manuel Moreno Bonilla, és el que té la democràcia. I reconeixem la legitimitat del govern que surti del parlament andalús", ha remarcat el president del govern espanyol. "Vostè no té remei. Cal més humilitat i més sentit de la realitat", li ha respost Gamarra.
La portaveu parlamentària del PP ha indicat que el "govern Frankenstein està esgotat", i li ha retret que posi més l'accent en la ideologia i en Catalunya, perquè segons ella s'ha reactivat -tot i que no és així- la taula de diàleg amb Catalunya. Gamarra, en tot cas, s'ha ofert per parlar del decert de mesures urgents per mitigar els efectes de la guerra a Ucraïna, que s'aprovarà aquest dissabte en un consell de ministres extraordinari. La dirigent del PP ha reivindicat el seu partit com a garant de "l'acord" allunyat dels "insults". "Política en majúscules", ha dit Gamarra enmig del rebombori dels diputats del PSOE, que probablement pensaven en el to que exhibia Pablo Casado -més dur en les formes- quan era el cap de l'oposició al Congrés.
Reunió clau a Madrid
La seu del ministeri de la Presidència, a Madrid, acull aquest dimecres la reunió entre Félix Bolaños i Laura Vilagrà. És el primer contacte -públic- entre un ministre i una consellera des que l'esclat del Catalangate va portar la Generalitat a congelar les relacions amb la Moncloa. El moment -després de les eleccions andaluses- no és casual, com tampoc ho és la tria dels interlocutors, persones de la màxima confiança dels presidents Sánchez i Pere Aragonès. Ja fa dos mesos que els vincles entre Palau i la Moncloa estan corcats per la desconfiança, sense rastre de trobada entre Sánchez i Aragonès, i les expectatives per la part catalana són més aviat escasses, però la cita de Madrid és un pas per refer les relacions, encara molt lluny de ser normalitzades. "Cada pas costa molt", resumeixen fonts governamentals consultades per NacióDigital.
La relació entre administracions no s'ha aturat en cap moment, però els contactes polítics han brillat per la seva absència. La disciplina que han exhibit els consellers a l'hora d'esquivar trobades amb ministres -amb comptades excepcions- no ha tingut pràcticament fissures. I, en essència, la trobada entre Vilagrà i Bolaños és més una aproximació que una cita pensada per canviar de dalt a baix el clima entre l'Estat i la Generalitat. Ni s'espera que es desbloquegi la taula de diàleg -congelada des que va transcendir l'espionatge massiu a l'independentisme, inclòs Aragonès i l'entorn de Carles Puigdemont-, i hi ha escepticisme sobre si es posarà data a la reunió entre presidents. La trobada està pendent des de principis de maig, que els dos van coincidir a Barcelona, i no s'ha trobat la manera que cristal·litzi. A Palau insisteixen que "no és veritat" que Aragonès hagi rebutjat la cita, i sostenen que es podria fer "demà mateix".
El calendari electoral, en tot cas, ha estat decisiu a l'hora d'emmarcar el deteriorament de les relacions entre els dos executius. Les eleccions a Castella i Lleó van postergar la reunió de la taula de diàleg prevista per les primeres setmanes del 2022 -tot i que ja s'havia fet públic que hi hauria una nova trobada-, i els comicis a Andalusia han acabat de convertir el primer semestre de l'any en un paratge erm per als avenços en la resolució del conflicte polític. La debacle del PSOE a Andalusia, on el PP s'hi ha endut una majoria absoluta històrica, situa Sánchez en una situació de debilitat que ERC s'ha afanyat a intentar capitalitzar tornant a posar sobre la taula la carpeta antirepressiva. Una carpeta que, tal com va avançar NacióDigital i va confirmar aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, formarà part de la cita Vilagrà-Bolaños.
La carpeta més rellevant que portarà Vilagrà sota el braç quan es desplaci aquest dimecres a Madrid és, però, la del cas d'espionatge massiu. Els dos protagonistes ja es van trobar un diumenge a Palau una setmana després del Catalangate, i Bolaños es va mostrar reticent a respondre de manera concreta les demandes de la Generalitat sobre qui havia ordenat la vigilància i sobre les garanties per tal que no es repetís el cas. A la Moncloa, per ara, consideren que n'hi ha més que suficient amb la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, i amb l'anunci de dues mesures: la reforma de la llei dels serveis d'intel·ligència i una nova llei de secrets oficials. Des que Sánchez va fer públiques aquestes dues mesures des del Congrés, el govern espanyol no s'ha pronunciat més sobre l'impacte del Catalangate, relegat per la campanya andalusa i, ara, per la desfeta socialista davant del PP de Juan Manuel Moreno Bonilla.