La taula de diàleg es tornarà a reunir a principis del 2022

La taula de diàleg es tornarà a reunir formalment a principis del 2022. Així ho ha confirmat aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la trobada setmanal del consell executiu. La mesa de negociació es va citar el 15 de setembre a Palau i va acordar encetar una etapa de trobades "discretes i periòdiques" que culminarà amb la reunió prevista per a principis de l'any vinent, data que ja va fer pública aquest cap de setmana la portaveu del PSC, Alícia Romero. No hi ha dia concret ni ordre del dia tancat, però es treballa perquè el plenari de la taula de diàleg -per ara sense presència de Junts- es trobi cara a cara a partir del mes de gener.

En l'última sessió de control al Parlament, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar al partit que lidera Carles Puigdemont que se sumés a la delegació catalana de la mesa. Junts ho va entomar amb una petició: que s'aixequés el veto que els va impedir asseure's a la mateixa taula que Pedro Sánchez en la reunió del setembre. La formació va proposar els noms de Jordi Puigneró, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras, però Aragonès no va acceptar els tres últims i el vicepresident de la Generalitat va optar per solidaritzar-se amb els seus companys de militància i no ser a la trobada. En aquell moment, Junts va atribuir el veto a la Moncloa, tot i que amb el pas del temps ja hi ha veus que l'atribueixen obertament al president.

Les discrepàncies entre socis en tot allò relacionat amb Madrid han tornat a cristal·litzar en el debat sobre la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat. Junts va registrar dijous una esmena a la totalitat, mentre que ERC va negociar fins a última hora amb el PSOE per "blindar" -amb una fórmula encara sense concretar- el català en la nova llei de l'audiovisual. Carpetes com aquesta es volen allunyar de la taula de diàleg -de la qual en formen part els consellers Laura Vilagrà i Roger Torrent- per ser canalitzades en altres fòrums bilaterals, que també s'han de reunir en les properes setmanes.

La delegació catalana va reiterar, al setembre, que l'amnistia i l'autodeterminació són la proposta del Govern per resoldre el conflicte polític, perquè permeten posar fi a la repressió "que afecta a milers de catalans i catalanes", i posar el futur de Catalunya "en mans de la ciutadania". Van apuntar, en aquest sentit i en la línia del que abans va exposar públicament Aragonès, que la fórmula del referèndum és la "més inclusiva de totes". En el comunicat enviat per la Moncloa, en canvi, s'hi defensava l'agenda del retrobament i la necessitat d'ampliar els "horitzons" de la mesa amb infraestructures, creixement econòmic, salut, serveis socials i medi ambient. Els aspectes que, com van indicar Vilagrà i Torrent, la part catalana vol debatre en altres fòrums ja existents. Les posicions, també en aquesta qüestió, són especialment allunyades.

La cita de fa mes i mig a Palau va ser la tercera vegada que, de manera pública, delegacions de l'Estat i la Generalitat es troben per canalitzar el conflicte. La primera cita es va produir el 20 de desembre del 2018 al Palau de Pedralbes, quan Quim Torra es va citar amb Sánchez mentre, en paral·lel, Aragonès -en aquell moment vicepresident- i Elsa Artadi es van trobar amb Carmen Calvo i Meritxell Batet. De la cita, que va tenir una foto inèdita fins aquell moment dels sis protagonistes, en va sortir un comunicat conjunt en el qual es reconeixia l'existència del conflicte i s'apostava per trobar una sortida dins del marc de la "seguretat jurídica", fórmula pensada per evitar posar-hi la paraula "Constitució", mal vista per la delegació catalana.

De la cimera de Pedralbes en va sortir un grup de Whatsapp que compartien Aragonès i Artadi amb Calvo, destinat a intercanviar documentació sobre com trobar punts de diàleg. La figura del relator es va convertir en l'eix del debat públic: la Moncloa el va arribar a acceptar, però una manifestació convocada per la dreta a la Plaça Colón de Madrid i la proximitat del judici de l'1-O al Tribunal Supremvan fer embarrancar les converses. De tot plegat en va sortir el veto dels partits independentistes a la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat, i d'aquí se'n va derivar una convocatòria electoral anticipada per part de Sánchez. Es va haver de votar l'abril del 2019 i també al novembre, degut a la manca d'entesa per la investidura.

Després de la repetició electoral, el PSOE va arribar a un acord llampec amb Unides Podem, però continuava necessitant més suports per tornar a portar el seu líder a la Moncloa. Es va posar en marxa una negociació entre ERC i els socialistes que va desembocar en un acord d'investidura basaten la posada en marxa d'una taula de diàleg per abordar el conflicte. Havia de servir, de fet, per plantejar una solució que fos votada per la ciutadania de Catalunya. Aquest acord, que Junts denuncia que es va fer "d'esquenes i en secret" de la resta de l'independentisme, va rebre l'oposició de Torra, malgrat que finalment es va asseure a la taula de diàleg del 26 de febrer del 2020.

D'aquella trobada, que l'expresident ha limitat sempre a una "fotografia", en va sortir l'acord de reunir mensualment mesa, una vegada a Madrid i una altra a Barcelona, i també es va pactar que els dos presidents només s'hi asseurien quan s'hagués de segellar algun acord. Qualsevol entesa, sostenia el comunicat conjunt, s'hauria d'emmarcar dins la "seguretat jurídica". Només dues setmanes després de la trobada va esclatar la pandèmia a l'Estat i es va deixar la negociació en suspens. La inhabilitació de Torra i la interinitat a Catalunya, marcada per les eleccions del 14-F i la negociació al límit entre Junts i ERC, van impedir que la taula es reunís abans.