09
de juny
de
2021, 19:52
Actualitzat:
20:01h
La imminència dels indults als presos independentistes protagonitza la batalla política a l'Estat. El bloc de dretes -que es manifestarà a Colón diumenge vinent- ha elegit els indults com a tema central d'una estratègia de desgast, mentre que des de la Moncloa es respon furgant en la nafra que suposa per al PP comparèixer a la manifestació al costat de l'extrema dreta de Vox. La sessió de control d'aquest dimecres al Congrés ha mostrat la crispació acumulada entorn els indults. Ha estat un escalfament més de cara a la demostració de forces de diumenge, alhora que es van produint alguns pronunciaments rellevants en favor dels indults en la societat espanyola.
Des de l'Argentina, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha valorat la carta d'Oriol Junqueras en què bandejava la via unilateral i donava la benvinguda als indults dient que suposa "un pas en favor de la distensió". Sánchez ha donat a entendre que l'executiu ja té decidit els indults al reclamar "comprensió i magnanimitat" davant la decisió del govern espanyol.
Al Congrés, el PP i Vox han aparegut coordinats contra el govern de Sánchez. La portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha assegurat que "els indults als condemnats per sedició i malversació no tenen res a veure amb la convivència a Espanya sinó amb el benestar del govern". Gamarra ha dit que "la carta de Junqueras que tant els ha alleugerit ha inquietat encara més milions de catalans i espanyols per passar d'un referèndum il·legal a un altre de pactat al marge de la Constitució". La dirigent del PP ha proclamat a les Corts que "els indults seran la llavor d'un segon procés, com el Pacte del Tinell ho va ser del primer".
La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, que ha estat l'ase dels cops durant part de la sessió -Sánchez està de gira a Amèrica Llatina-, ha respost durament, tot llançant contra el bloc de dretes la manifestació de Colón i acusant la dreta de "seguir enfrontant Catalunya amb Espanya i Espanya amb Catalunya". Calvo ha titllat Colón de ser la imatge de la "impotència" de Casado i ha recordat que els barons del PP no hi aniran. També ha apuntat a la recollida de signatures: "Son molt valents -ha dit-, si ho son tant, recullin firmes a Catalunya".
La sessió al Congrés ha mostrat, a més, una insòlita escenificació de cordialitat i entesa entre PP i Vox. Ha estat després d'una enganxada entre la vicepresidenta Yolanda Díaz i el segon del PP, Teodoro García Egea, sobre la reforma laboral. Macarena Olona, secretària general del grup de Vox, ha defensat Egea i la reforma laboral del PP. Tot un escalfament de motors de cara al diumenge.
Divendres, hi haurà una manifestació a Barcelona prèvia a Colón. Serà davant de la seu de la delegació del govern espanyol, convocada per Ciutadans, a la qual s'ha adherit el PP. El partit taronja, en hores molt baixes, ha volgut d'aquesta manera fer-se amb un espai de protagonisme. En aquest cas, però, Vox no hi assistirà, amb l'argument que només vol participar en actes convocats des de la societat civil. Aquest dimecres, Ciutadans s'ha reunit amb un seguit d'entitats unionistes, com Societat Civil Catalana i Impulso Ciudadano, per mirar de coordinar estratègies contra els indults.
Divisió al PSOE felipista
A diferència del que va passar al llarg dels moments més tensos del procés, aquest cop, no hi haurà una unanimitat en l'immobilisme dins de la societat espanyola. Ho va demostrar l'editorial d'El País del 30 de maig, que sota el títol "A los catalanes", defensava la indulgència com "un gest de concòrdia cap als ciutadans de Catalunya". Demanava mesures polítiques que "recuperin espais de sintonia a la societat catalana amb el projecte democràtic espanyol".
En el front contra els indults hi tenen un pes rellevant figures del vell PSOE, amb un Felipe González que ha manifestat reserves i alguns exdirigents que s'hi han manifestat radicalment en contra, com l'exvicepresident Alfonso Guerra i els excondemnats pel GAL com Rafael Vera i José Barrionuevo. Però el bloc felipista s'ha trencat en aquest assumpte.
Figures rellevants com l'exsecretari general Joaquín Almunia o Enrique Barón han defensat els indults en un article signat junt amb l'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena, l'advocada Francisca Sauquillo i les magistrades Elisa Veiga i Lucía Ruano, entre d'altres personalitats, sota el títol Necessitat i utilitat social del diàleg, publicat a La Vanguardia. Es dona el cas que tant Almunia com Barón són exdirigents socialistes que han tingut altres responsabilitats a Europa. Almunia va ser vicepresident de la Comissió Europea i Barón president del Parlament Europeu. Una dada gens irrellevant.
Els signants, que ja van publicar un article anterior l'1 de juny a El País, defensen els indults, que consideren que "podrien donar lloc a l'inici d'un diàleg en què es rebaixaria considerablement la confrontació". Però reclamen al govern espanyol que els expliqui bé i fan una crida a la societat civil espanyola perquè adopti una actitud més activa en el debat polític i criden a comprendre "les raons de l'altre". Un discurs calcat al que ha fet Sánchez aquest dimecres des de l'Argentina. Adverteixen també la dreta espanyola que adopti una actitud diferent: "L'oposició no pot vulgaritzar el debat amb arguments d'oportunitat, que aparentment oculten una falta de projecte polític per a Catalunya".
Els sindicats, a favor
Dimarts, els dos principals sindicats de l'Estat, CCOO i UGT, van fer un comunicat conjunt en què les centrals que dirigeixen Unai Sordo i Josep Maria Álvarez consideraven que els indults són "imprescindibles" i que cal "obrir un temps nou". CCOO i UGT reclamen generar "espais de diàleg" en un moment en què seran necessaris grans consensos per encarar el final de la crisi pandèmica i l'inici de la recuperació.
Conthe, l'excepció empresarial
De moment, no s'ha aixecat cap veu en l'àmbit eclesiàstic ni en l'empresarial a favor dels indults. En el món econòmic, però, hi ha una excepció, Manuel Conthe, expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i durant anys situat en l'entorn del PSOE de González, que s'havia acostat a Ciutadans, però se n'ha desmarcat. Fa uns dies, va contestar un tuit de l'eurodiputat de Ciutadans Luis Garicano contrari als indults dient que "un indult -amb condicions- podria acostar el constitucionalisme als ciutadans independentistes no ultres (CINU). Els CINU són l'objectiu polític rellevant".
En el món de la cultura, especialment silenciós durant el procés i davant la repressió de l'Estat, qui s'ha pronunciat fins al moment és l'actor i escriptor David Trueba. En un article a El País titulat Menys presó i més treballar, alertava sobre el fet que l'existència de dirigents polítics a la presó "afeblia la imatge de la democràcia espanyola". Trueba avisava també de la patacada que pot venir de les instàncies judicials europees.
En definitiva, no es pot dir que hi hagi un clam en favor dels indults als polítics catalans, però sí que en aquesta ocasió hi ha moviments sensibles a la societat espanyola que contrasten amb el silenci espès que es va produir davant la repressió desfermada contra el sobiranisme. Això mentre la dreta espanyola, mirant a Colón, es fa forta en la intransigència.
Des de l'Argentina, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha valorat la carta d'Oriol Junqueras en què bandejava la via unilateral i donava la benvinguda als indults dient que suposa "un pas en favor de la distensió". Sánchez ha donat a entendre que l'executiu ja té decidit els indults al reclamar "comprensió i magnanimitat" davant la decisió del govern espanyol.
En directe | Pedro Sánchez considera que les paraules d'Oriol Junqueras sobre els indults són un pas "a favor de la distensió". El president espanyol dona la "benvinguda" al posicionament del president d'ERChttps://t.co/CBAIuTrhefpic.twitter.com/vYX0l8Fw1S
— NacióPolítica (@naciopolitica) June 9, 2021
Al Congrés, el PP i Vox han aparegut coordinats contra el govern de Sánchez. La portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha assegurat que "els indults als condemnats per sedició i malversació no tenen res a veure amb la convivència a Espanya sinó amb el benestar del govern". Gamarra ha dit que "la carta de Junqueras que tant els ha alleugerit ha inquietat encara més milions de catalans i espanyols per passar d'un referèndum il·legal a un altre de pactat al marge de la Constitució". La dirigent del PP ha proclamat a les Corts que "els indults seran la llavor d'un segon procés, com el Pacte del Tinell ho va ser del primer".
La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, que ha estat l'ase dels cops durant part de la sessió -Sánchez està de gira a Amèrica Llatina-, ha respost durament, tot llançant contra el bloc de dretes la manifestació de Colón i acusant la dreta de "seguir enfrontant Catalunya amb Espanya i Espanya amb Catalunya". Calvo ha titllat Colón de ser la imatge de la "impotència" de Casado i ha recordat que els barons del PP no hi aniran. També ha apuntat a la recollida de signatures: "Son molt valents -ha dit-, si ho son tant, recullin firmes a Catalunya".
La sessió al Congrés ha mostrat, a més, una insòlita escenificació de cordialitat i entesa entre PP i Vox. Ha estat després d'una enganxada entre la vicepresidenta Yolanda Díaz i el segon del PP, Teodoro García Egea, sobre la reforma laboral. Macarena Olona, secretària general del grup de Vox, ha defensat Egea i la reforma laboral del PP. Tot un escalfament de motors de cara al diumenge.
Divendres, hi haurà una manifestació a Barcelona prèvia a Colón. Serà davant de la seu de la delegació del govern espanyol, convocada per Ciutadans, a la qual s'ha adherit el PP. El partit taronja, en hores molt baixes, ha volgut d'aquesta manera fer-se amb un espai de protagonisme. En aquest cas, però, Vox no hi assistirà, amb l'argument que només vol participar en actes convocats des de la societat civil. Aquest dimecres, Ciutadans s'ha reunit amb un seguit d'entitats unionistes, com Societat Civil Catalana i Impulso Ciudadano, per mirar de coordinar estratègies contra els indults.
Divisió al PSOE felipista
A diferència del que va passar al llarg dels moments més tensos del procés, aquest cop, no hi haurà una unanimitat en l'immobilisme dins de la societat espanyola. Ho va demostrar l'editorial d'El País del 30 de maig, que sota el títol "A los catalanes", defensava la indulgència com "un gest de concòrdia cap als ciutadans de Catalunya". Demanava mesures polítiques que "recuperin espais de sintonia a la societat catalana amb el projecte democràtic espanyol".
En el front contra els indults hi tenen un pes rellevant figures del vell PSOE, amb un Felipe González que ha manifestat reserves i alguns exdirigents que s'hi han manifestat radicalment en contra, com l'exvicepresident Alfonso Guerra i els excondemnats pel GAL com Rafael Vera i José Barrionuevo. Però el bloc felipista s'ha trencat en aquest assumpte.
Figures rellevants com l'exsecretari general Joaquín Almunia o Enrique Barón han defensat els indults en un article signat junt amb l'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena, l'advocada Francisca Sauquillo i les magistrades Elisa Veiga i Lucía Ruano, entre d'altres personalitats, sota el títol Necessitat i utilitat social del diàleg, publicat a La Vanguardia. Es dona el cas que tant Almunia com Barón són exdirigents socialistes que han tingut altres responsabilitats a Europa. Almunia va ser vicepresident de la Comissió Europea i Barón president del Parlament Europeu. Una dada gens irrellevant.
Els signants, que ja van publicar un article anterior l'1 de juny a El País, defensen els indults, que consideren que "podrien donar lloc a l'inici d'un diàleg en què es rebaixaria considerablement la confrontació". Però reclamen al govern espanyol que els expliqui bé i fan una crida a la societat civil espanyola perquè adopti una actitud més activa en el debat polític i criden a comprendre "les raons de l'altre". Un discurs calcat al que ha fet Sánchez aquest dimecres des de l'Argentina. Adverteixen també la dreta espanyola que adopti una actitud diferent: "L'oposició no pot vulgaritzar el debat amb arguments d'oportunitat, que aparentment oculten una falta de projecte polític per a Catalunya".
Els sindicats, a favor
Dimarts, els dos principals sindicats de l'Estat, CCOO i UGT, van fer un comunicat conjunt en què les centrals que dirigeixen Unai Sordo i Josep Maria Álvarez consideraven que els indults són "imprescindibles" i que cal "obrir un temps nou". CCOO i UGT reclamen generar "espais de diàleg" en un moment en què seran necessaris grans consensos per encarar el final de la crisi pandèmica i l'inici de la recuperació.
Conthe, l'excepció empresarial
De moment, no s'ha aixecat cap veu en l'àmbit eclesiàstic ni en l'empresarial a favor dels indults. En el món econòmic, però, hi ha una excepció, Manuel Conthe, expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i durant anys situat en l'entorn del PSOE de González, que s'havia acostat a Ciutadans, però se n'ha desmarcat. Fa uns dies, va contestar un tuit de l'eurodiputat de Ciutadans Luis Garicano contrari als indults dient que "un indult -amb condicions- podria acostar el constitucionalisme als ciutadans independentistes no ultres (CINU). Els CINU són l'objectiu polític rellevant".
En el món de la cultura, especialment silenciós durant el procés i davant la repressió de l'Estat, qui s'ha pronunciat fins al moment és l'actor i escriptor David Trueba. En un article a El País titulat Menys presó i més treballar, alertava sobre el fet que l'existència de dirigents polítics a la presó "afeblia la imatge de la democràcia espanyola". Trueba avisava també de la patacada que pot venir de les instàncies judicials europees.
En definitiva, no es pot dir que hi hagi un clam en favor dels indults als polítics catalans, però sí que en aquesta ocasió hi ha moviments sensibles a la societat espanyola que contrasten amb el silenci espès que es va produir davant la repressió desfermada contra el sobiranisme. Això mentre la dreta espanyola, mirant a Colón, es fa forta en la intransigència.