29
de desembre
del
2023
Actualitzat
a les
16:06h
Les dades no acostumen a ser neutrals, i el moment que s'escull per fer-les públiques tampoc. En aquests últims dies de l'any, i en un moment en què la Generalitat se centra a aconseguir diners -el finançament "singular"- i traspassos com el de Rodalies, el govern espanyol ha fet dos anuncis per dibuixar un escenari bo per a Catalunya. Dimecres ho va fer amb els diners que rep amb l'actual sistema de finançament i aquest divendres amb l'execució de les inversions al sistema ferroviari. A les portes d'un any en què s'ha de començar a desplegar el traspàs de Rodalies i en què Pedro Sánchez s'ha compromès a abordar el model de finançament, l'Estat passa a l'atac per començar a guanyar el relat davant les exigències i greuges de la part catalanes.
Aquest divendres, el Ministeri de Transports ha fet públic el balanç del pla de Rodalies 2020-2030. Segons aquest informe, el govern espanyol xifra en 1.500 milions d'euros les inversions executades a Rodalies des de 2020. En el mateix sentit, s'han adjudicat actuacions per valor de 3.071,7 milions d'euros, un 66% dels fons previstos per a la primera fase. El ministeri que pilota Óscar Puente, i que serà l'interlocutor de la Generalitat en les negociacions per al traspàs de Rodalies, ha fet reivindicat les dades i ha afirmat que són "altament positives". El pla de Rodalies compta amb més de 6.346 milions d'euros per "respondre a les necessitats" de mobilitat de la xarxa.
La Generalitat refreda l'optimisme i posa en dubte les dades del Ministeri. "Són unes dades que no es poden contrastar", afirmen fonts del Departament de Territori a Nació, que recorden que l'execució del darrer pla de Rodalies es va tancar per sota del 20%. En tot cas, des de Territori apunten que les dades fetes públiques estan "molt per sota" del que s'ha pressupostat. Fa temps que la conselleria que encapçala Ester Capella avisa que no té accés al detall de què inclou el pla fins a 2025, perquè es va fer "sense consens" entre administracions. Amb l'acord per al traspàs de Rodalies això canvia, i la Generalitat podrà participar del disseny de les millores previstes per 2025-2030, i tenir accés a tota la informació.
Pel que fa a les inversions, el Govern té un interès especial en fiscalitzar-les i veure'n l'evoluciódavant dels incompliments i l'opacitat amb què opera l'Estat. El Ministeri de Transports, responsable del 90% de les inversions previstes a Catalunya, va executar només el 43% de les que tenia pactades l'any 2022. Dels gairebé 2.000 milions promesos, només se'n van fer realitat 859. En el cas concret de Rodalies, l'Estat es va comprometre a millores per valor de 840 milions, però només en va invertir la meitat. L'Estat encara no ha fet pública l'execució pressupostària del 2022, que havia de veure la llum a finals de maig d'aquest any. No ho va fer per la proximitat del 23-J i continua sense donar aquesta informació territorialitzada Només ha difós informació parcial que serveix, això sí, per constatar els incompliments.
Són quantitats que es reparteixen d'acord amb les bestretes del sistema de finançament relatives a l'any en curs, pràcticament idèntiques les que es van anunciar al Consell de Polític Fiscal i Financera de juliol de 2022. Però un any i mig després es tornen a fer públiques quan es reclama un canvi de fons del model i singularitat. Catalunya és la segona comunitat amb més pes en termes de PIB, amb un 19,01%, just per sota de Madrid, amb un 19,44%, segons dades de 2022.
Les dades fetes públiques per Hisenda es basen en les previsions de recaptació de cada territori i al repartiment del Fons de Suficiència Global i el Fons de Garantia, i eren conegudes des de fa un any i mig. Per contra, la Generalitat ha intensificat la denúncia pel dèficit fiscal que pateix Catalunya des de fa anys, un argument que s'utilitza per exigir una reforma del sistema de finançament i que el país tingui un tracte "singular".
Al setembre, el Departament d'Economia va anunciar que el dèficit fiscal ja se situa en 22.000 milions d'euros que marxen de Catalunya i no tornen. La consellera Natàlia Mas Guix ho va definir com un "ofec financer sostingut, injust i deliberat" de l'Estat a Catalunya. Tampoc es compleix el principi d'ordinalitat previst a l'Estatut: Catalunya és la tercera comunitat en aportació per habitant a la hisenda espanyola i la desena a l'hora de rebre fons estatals.
Aquest divendres, el Ministeri de Transports ha fet públic el balanç del pla de Rodalies 2020-2030. Segons aquest informe, el govern espanyol xifra en 1.500 milions d'euros les inversions executades a Rodalies des de 2020. En el mateix sentit, s'han adjudicat actuacions per valor de 3.071,7 milions d'euros, un 66% dels fons previstos per a la primera fase. El ministeri que pilota Óscar Puente, i que serà l'interlocutor de la Generalitat en les negociacions per al traspàs de Rodalies, ha fet reivindicat les dades i ha afirmat que són "altament positives". El pla de Rodalies compta amb més de 6.346 milions d'euros per "respondre a les necessitats" de mobilitat de la xarxa.
La Generalitat refreda l'optimisme i posa en dubte les dades del Ministeri. "Són unes dades que no es poden contrastar", afirmen fonts del Departament de Territori a Nació, que recorden que l'execució del darrer pla de Rodalies es va tancar per sota del 20%. En tot cas, des de Territori apunten que les dades fetes públiques estan "molt per sota" del que s'ha pressupostat. Fa temps que la conselleria que encapçala Ester Capella avisa que no té accés al detall de què inclou el pla fins a 2025, perquè es va fer "sense consens" entre administracions. Amb l'acord per al traspàs de Rodalies això canvia, i la Generalitat podrà participar del disseny de les millores previstes per 2025-2030, i tenir accés a tota la informació.
Pel que fa a les inversions, el Govern té un interès especial en fiscalitzar-les i veure'n l'evoluciódavant dels incompliments i l'opacitat amb què opera l'Estat. El Ministeri de Transports, responsable del 90% de les inversions previstes a Catalunya, va executar només el 43% de les que tenia pactades l'any 2022. Dels gairebé 2.000 milions promesos, només se'n van fer realitat 859. En el cas concret de Rodalies, l'Estat es va comprometre a millores per valor de 840 milions, però només en va invertir la meitat. L'Estat encara no ha fet pública l'execució pressupostària del 2022, que havia de veure la llum a finals de maig d'aquest any. No ho va fer per la proximitat del 23-J i continua sense donar aquesta informació territorialitzada Només ha difós informació parcial que serveix, això sí, per constatar els incompliments.
El finançament? No n'hi ha per a tant
En ple debat sobre el model de finançament, l'Estat mira de vendre que l'actual model, vigent des de 2009 i apedaçat amb diversos mecanismes com ara el Fons de Liquiditat Autonòmica, no està tan malament. El Ministeri d'Hisenda va anunciar dimecres que Catalunya és la comunitat autònoma que ha rebut més diners aquest any 2023 amb l'actual sistema, pendent de renovar des de 2014. Dels 123.356 milions d'euros que ha repartit Hisenda pels impostos transferits, Catalunya se n'ha quedat 23.255 milions, per sobre d'Andalusia i Madrid.Són quantitats que es reparteixen d'acord amb les bestretes del sistema de finançament relatives a l'any en curs, pràcticament idèntiques les que es van anunciar al Consell de Polític Fiscal i Financera de juliol de 2022. Però un any i mig després es tornen a fer públiques quan es reclama un canvi de fons del model i singularitat. Catalunya és la segona comunitat amb més pes en termes de PIB, amb un 19,01%, just per sota de Madrid, amb un 19,44%, segons dades de 2022.
Les dades fetes públiques per Hisenda es basen en les previsions de recaptació de cada territori i al repartiment del Fons de Suficiència Global i el Fons de Garantia, i eren conegudes des de fa un any i mig. Per contra, la Generalitat ha intensificat la denúncia pel dèficit fiscal que pateix Catalunya des de fa anys, un argument que s'utilitza per exigir una reforma del sistema de finançament i que el país tingui un tracte "singular".
Al setembre, el Departament d'Economia va anunciar que el dèficit fiscal ja se situa en 22.000 milions d'euros que marxen de Catalunya i no tornen. La consellera Natàlia Mas Guix ho va definir com un "ofec financer sostingut, injust i deliberat" de l'Estat a Catalunya. Tampoc es compleix el principi d'ordinalitat previst a l'Estatut: Catalunya és la tercera comunitat en aportació per habitant a la hisenda espanyola i la desena a l'hora de rebre fons estatals.