"Ofec financer sostingut, injust i deliberat". En aquests termes s'ha expressat la consellera d'Economia, Natàlia Mas Guix, per denunciar l'espoli fiscal que pateix Catalunya des de fa anys. El Govern ha presentat aquest dilluns les balances fiscals dels anys 2020 i 2021, que se situa en una xifra que frega ja els 22.000 milions d'euros. L'any 2020, va arribar als 20.772 milions d'euros, i el 2021 va augmentar fins als 21.982 milions. En aquests dos exercicis, Catalunya va aportar més del 19,3% i el 19,2% dels ingressos de l'Estat, respectivament, mentre que la despesa de l'administració central a Catalunya va quedar en el 13,7% i el 13,6%.

En plenes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, la consellera Mas Guix ha exigit la reversió d'aquest "greuge" i que s'instauri una relació bilateral amb l'Estat per posar "punt final a la sagnia" que fa dècades que dura. "És un ofec financer sostingut, injust i deliberat", ha denunciat la consellera. Sostingut, perquè és una qüestió "estructural" que es mou des de fa 35% al voltant del 8,1% del PIB. Injust, perquè "supera amb escreix" el model de solidaritat entre territoris i "penalitza de manera accentuada" els ciutadans de Catalunya. I deliberat, perquè "és constant i sistemàtic" i no té en compte el color del govern que hi ha a l'Estat.

La denúncia de l'espoli fiscal que pateix Catalunya ve de lluny, i el Govern i ERC l'han situada com una condició per investir Sánchez. La Generalitat vol posar fi al dèficit fiscal amb una reforma del finançament, a banda de culminar el traspàs de Rodalies. Són dues demandes que se sumen a les de l'amnistia -que centra el debat des de fa setmanes- i l'autodeterminació. La demanda de revertir aquest greuge pren força amb l'actualització de les dades que ha fet el Govern. "El model de finançament és injust i caduc, que perjudica injustament i de manera arbitrària", ha criticat Mas Guix, que ha recordat que hi ha un "consens ampli" respecte que el model "no funciona". "Cal un clam de país per dir prou", ha dit.

[noticia]262745[/noticia]
La consellera ha volgut posar rostre a les xifres, per allunyar els tecnicismes i aterrar les dades. El dèficit fiscal, ha dit, suposa una "pèrdua de recursos per tothom qui viu a Catalunya" i afecta cada dia quan els ciutadans volen anar al metge, a l'escola o utilitzar els trens de Rodalies. Les darreres dades situen aquest dèficit en un "màxim històric", de prop del 10% del PIB anual, equiparable al 50% del pressupost de la Generalitat, el pressupost anual de Salut, Educació i Drets Socials junts. Per habitant, suposa prop de 3.000 euros anuals. "No es pot banalitzar, els efectes van calant en la capacitat econòmica del país i per proveir de bons serveis públics", ha assenyalat.

Així mateix, Economia ha denunciat "l'opacitat, manca de rigor i de transparència" de l'Estat en relació amb les dades per elaborar les balances fiscals. Fa mesos que la consellera va demanar a la ministra d'Economia, María Jesús Montero, la informació necessària per elaborar les balances fiscals, però no ha arribat. En aquest sentit, Mas Guix ha dit que hi ha una "voluntat persistent d'amagar les xifres". Les últimes que l'Estat va donar van ser de 2018, i de manera parcial. "És una política d'opacitat i de manca de retiment de comptes", ha afirmat. Una manca de transparència que es veu també en les dades d'execució pressupostària, que s'havien de publicar el maig.