El dinar de la cafeteria del Congrés. Foto: QS/NDLa cafeteria del Congrés dels Diputats espanyol és barata, però no tant com el Parlament de Catalunya; això sí, els entrepans fan més goig i la cervesa és com Déu mana: de canya, fresca, escumosa i sensual. A les cinc de la tarda d'aquest "Dijous Sant", tres periodistes catalans hi anem a dinar. I el cambrer, eixerit, escolta la conversa catalana i sentencia: "Se rompe España y vosotros sin comer". I té raó: l'eufòria informativa dels darrers dies topa amb la "sorpresa" que manifesten la majoria dels madrilenys, com espill d'Espanya, davant dels esdeveniments dels darrers dies.
En Ramon, un català que fa anys que viu a Madrid, explica que el problema és la "incomprensió". "Em diuen que 'no lo entienden' i jo els hi dic que precisament perquè no ho entenen, ni mai no han volgut entendre'ns, un milió i mig de catalans van sortir al carrer per la Diada", explica amb precisió cirúrgica en Ramon en ple centre de Madrid. El quiosquer del carrer Cebreros, al barri Lucero, també apuntava aquest matí la mateixa opinió que en Ramón: "no entiendo porqué os quereis ir, ¿a qué viene tanta prisa?". Un quiosquer analista: ha arribat a la conclusió en veure que comprava El Mundo, La Gaceta, La Razón i l'ABC.
La incomprensió i la sorpresa han agafat amb el peu canviat a Madrid. De fet, creuen que ens hem convertit en independentistes en una setmana. Que un virus de propaganda i els dibuixos animats de la "Tele 3 esa que tenéis" ha atacat els nostres cervells i, de cop, un esperit atàvic i misteriós ens ha convertit en uns guerrillers de la causa separatista. La sensació és que fins i tot l'Estat, com entitat de poder, ha obviat el problema fins que l'ha agafat amb els pixats al ventre. Tant com els cambrers de la cafeteria del Congrés que quan han acabat el torn han vingut a acomiadar-se amb un sardònic: "¡Adiós, que nosotros Sà que nos vamos!".
