Uns operaris canviant el cartell de CiU. Foto: Nació Digital

El diumenge passat CiU celebrava una performance electoral multitudinària i mil·limètricament preparada al Pavelló de la Mar Bella de Barcelona. En diuen "acte central de campanya". Mentre el gran show electoral discorria amb perfecció convergent, el cap de campanya de la federació, Lluís Corominas -Ai David Madí on pares?- s'entretenia a explicar els periodistes que canviaven el lema electoral. Bé, més que un canvi era una substitució amb molt més fons del que a priori podria semblar.

Fins al dissabte, l'eslògan de la campanya de CiU era "La voluntat d'un poble" i com afegit, en lletres més menudes sota la foto d'un Artur Mas messiànic, apareixia un altre tagline : "Junts ho farem possible". Diumenge, els papers es van invertir. L'eslògan "La voluntat d'un poble" restava en segon pla i agafa protagonisme gràfic el "Junts ho farem possible". Un canvi orquestrat pel war room de CiU amb el rerefons de les enquestes -que l'allunyen de la majoria absoluta- i les informacions publicades pel diari El Mundo que acusen el candidat de tenir comptes corrents en paradisos fiscals.

Les estranyes acusacions del rotatiu madrileny han ajudat al candidat Mas a focalitzar les mirades sobre si mateix, identificant l'èxit del procès català al seu èxit electoral perquè és a ell, el "líder" a qui busquen les pessigolles. Una jugada que li permet demanar "generositat" i "vot prestat" per aconseguir la mateixa majoria que ostenta el seu homòleg escocès Alex Salmond, és a dir, l'absoluta.

Es per això, que tant les enquestes com la publicació d'un virtual informe policíac que ni el mateix Ministeri espanyol de l'Interior sap d'on ha sortit deixa espai a Mas per jugar a l'ofensiva tractant l'Estat de jugador brut que intenta a través de la "fabricació  de proves i difamacions" fer una tupinada per canviar el resultat electoral. La victimització, doncs, ha fet reviure una campanya que dormia el son dels justos insuflant directament a la vena vitamines plebiscitàries. D'aquí que Mas busqui més el cos a cos amb el president espanyol, Mariano Rajoy, que no pas amb la seva ambaixadora a la colònia, n'Alícia Sánchez-Camacho.

Potser per causalitat, però Mas està complint els cinc principis que l'excepcional general Sunzi va escriure sobre l'art de la guerra: ha sabut com i quan lluitar, ha aprofitat en el seu benefici la força de l'adversari, ha mantingut les files unides, ha descansat a l'espera d'un enemic que no està del tot ben preparat i malgrat les distorsions provocades pel seu número dos, Josep Antoni Duran i Lleida, ha deixat fer els seus generals. I Tot això ho ha concentrat en dotze dies de campanya. Els canvis de logo els ha aconsellat Sunzi: demanar el vot per concentrar la força en el principal cos de l'exèrcit que com s'està veient concentra les principals envestides de l'adversari.