El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat la recusació formulada pel fiscal general de l'Estat per apartar el magistrat conservador José María Macías del debat sobre la llei d'amnistia, en el marc del recurs d'inconstitucionalitat promogut pel Tribunal Suprem. La interlocutòria diu que Macías ha tingut "participació directa" en la carpeta de l'amnistia, perquè es va posicionar contra la llei en un informe de legalitat que va fer el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el març de 2021. Això, diu el TC, li va permetre conèixer l'objecte de litigi i formar-se un criteri, cosa que va en detriment de la imparcialitat que se li demana ara per deliberar sobre la constitucionalitat de la norma. La decisió aplana el camí per a l'aval definitiu de l'amnistia.
L'acord entre el PP i el PSOE per a la renovació del CGPJ incloïa també el nomenament del magistrat Macías, del bloc conservador, que faltava per arribar als 12 integrants del TC. Obertament en contra de l'amnistia, amb ell, el ple comptava amb set magistrats propers al PSOE i cinc propers al PP. En el cas de l'amnistia, però, aquesta majoria s'ajusta, perquè un magistrat del bloc progressista, Juan Carlos Campo, s'ha apartar-se del debat. L'exministre de Justícia ja va dir que considerava que la llei era inconstitucional i, de fet, també es va oposar als indults quan formava part del govern de Pedro Sánchez. Sense ell, hi havia sis magistrats que, sobre el paper, haurien d'estar a favor de l'amnistia. La decisió d'avui fa que el bloc conservador passi de cinc magistrats a quatre.
El TC té 16 recursos d'inconstitucionalitat que haurà de resoldre. En un d'ells demana, el govern de les Illes Balears demana la suspensió de l'amnistia mentre es resol. En nou dels recursos, el PP hi ha inclòs peticions de recusació contra tres magistrats progressistes. Campo n'és un, que ja ha dit que s'absté en aquesta qüestió. Els altres són el president,Cándido Conde Pumpido, i la magistrada Laura Díez, que no tiraran endavant. En paral·lel, hi ha cinc qüestions d'inconstitucionalitat promogudes pel Tribunal Suprem i el TSJC
El PP intentava alterar les majories que hi ha al TC per aconseguir un pronunciament més favorable als seus interessos. Va seguir una estratègia similar amb l'Estatut i li va sortir bé, però és difícil que ara passi el mateix amb l'amnistia. L'any 2021, l'alt tribunal, aleshores controlat per una majoria afí al PP, va elevar l'exigència per acceptar recusacions, vist que el mecanisme s'utilitzava per finalitats polítiques. Ara, no n'hi ha prou amb les opinions dels magistrats, sinó que només es pot acceptar una recusació en casos molt excepcionals, com és el cas de Macías.