Petita treva per a Pedro Sánchez després d'una jornada maratoniana en la qual no ha aconseguit salvar el primer tràmit dels pressupostos generals de l'estat ni la reforma de la llei d'estrangeria per al repartiment de menors migrants, dues votacions en les quals la majoria de la investidura no ha fet el seu efecte pel 'no' de Junts. En canvi, amb els vots del PSOE i el PP, la cambra baixa ha escollit aquest dimarts els 10 nous vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i ha aprovat la reforma judicial pactada entre socialistes i populars, després de més de cinc anys de mandat caducat i 2.000 dies de bloqueig.
Així, la cambra baixa ha designat com a juristes a José Luis Costa Pillado (president del consell consultiu de Galícia), Inés María Herreros Hernández (fiscal i expresidenta de la Unió Progressista de Fiscals), Pilar Jiménez (Fiscal Superior de Cantàbria) i Algèria Queralt (professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i lletrada del Tribunal Constitucional). Pel que fa als vocals de procedència judicial, són Ángel Arozamena (magistrat del Tribunal Suprem), Esther Erice (magistrada de Tribunal Superior de Justícia de Navarra); Gema Espinosa (Audiència Provincial de Barcelona), José María Fernández Seijo (Jutge del Mercantil de Barcelona), José María Páez (Jutge degà de Màlaga) i José Carlos Orga (Audiència Provincial de Logronyo).
La majoria de grups parlamentaris ha preferit mantenir-se al marge del procés, ja que no van ser consultats sobre els candidats. Així, Vox i Junts només van acudir a l'examen als aspirants a la comissió de nomenaments del Congrés per a criticar l'acord bipartidista i la resta ni tan sols van acudir, a excepció d'Unió del Poble Navarrès.
Pel que fa a la reforma de la llei del poder judicial i l'estatut del ministeri fiscal, busca evitar les "portes giratòries" en la justícia, reforçar les majories a l'hora d'aprovar nomenaments judicials i instar el nou CGPJ a realitzar propostes sobre possibles canvis en el sistema d'elecció de vocals. La futura llei regula un nou règim d'incompatibilitats també per al nomenament del fiscal general, càrrec per al qual no podrà ser proposat qui en els cinc anys anteriors hagi estat ministre, secretari d'Estat, conseller autonòmic, alcalde, eurodiputat, diputat nacional, autonòmic o senador.
L'entesa va arribar al límit i després d'anys d'intents frustrats pel bloqueig dels populars. Sánchez va plantejar un ultimàtum al PP el passat mes de juny. L'acord permet renovar l'organisme, en la línia del que fa anys que demana, també, la Unió Europea. Durant la tramitació de la proposició de llei, el PSOE i PP únicament van introduir retocs tècnics i van rebutjar les esmenes plantejades per Sumar, l'únic grup que va fer suggeriments, i que, en considerar el text insuficient va optar per abstenir-se en la votació en la comissió de Justícia.
La proposta només ha comptat amb el vot a favor dels dos grans partits més Coalició Canària. Davant s'han trobat amb el 'no' de Vox, Junts i Podem, i l'abstenció de Sumar. També s'han abstingut UPN i PNB, a excepció d'una de les seves diputades que s'ha equivocat i ha votat a favor. Per la seva part, ERC, Bildu i BNG, han optat per desmarcar-se no participant en la votació com han fet durant tota la tramitació. "Considerem que aquest acord entre PSOE i PP en un context en què és més que evident la necessitat d'una regeneració democràtica, perpètua les estructures i dinàmiques reaccionàries del règim del 78", han escrit en un comunicat conjunt. Un cop aprovat al Congrés, la reforma passa al Senat, on també es preveu que es validi amb els mateixos vots de socialistes i populars.