El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat que el Tribunal Suprem va presentar contra l'aplicació de l'amnistia en plena Diada. Ha obert d'aquesta manera les deliberacions que portaran els magistrats a resoldre en els pròxims mesos sobre els recursos presentats pel PP i les comunitats autònomes on governa, a més del govern socialista de Castella-la Manxa i una altra qüestió d'inconstitucionalitat presentada pel TSJC. El ple d'aquest dimecres també ha admès la petició del magistrat Juan Carlos Campo, exministre de Justícia, d'apartar-se de les deliberacions, fet que de moment deixa la majoria progressista a un sol vot de la conservadora, sis a cinc.
Els magistrats de TC han acceptat per unanimitat l'escrit del ponent conservador Ricardo Enríquez, que ha proposat admetre a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat adduint que la llei d'amnistia podria suposar una vulneració dels articles 9.3, 14, i subsidiàriament 117.3 de la Constitució. És a dir, el principi de legalitat i seguretat jurídica (9.3), el d'igualtat dels espanyols (14) i la potestat dels jutges de fer executar les sentències (117.3).
L'admissió a tràmit, però, no implica una posició de fons del ple del TC sobre aquestes qüestions, i simplement suposa que els magistrats obren la porta al recurs per debatre amb profunditat la qüestió en els pròxims mesos. Fonts del TC assenyalen que l'objectiu és resoldre els recursos en un termini que va de sis mesos a un any.
De moment, el ple estudiarà en les pròximes setmanes i mesos la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem, que es va negar a aplicar l'amnistia a un manifestant que va ser condemnat per desordres públics agreujats per les protestes contra la sentència del procés a Girona, l'octubre del 2019.
La Sala Penal del Suprem va enviar al TC un escrit contra l'article 1 de la llei d'amnistia perquè considera que vulnera el dret a la igualtat davant la llei, així com els principis de seguretat jurídica i proscripció de l'arbitrarietat que proclama la Constitució.
Segons aquell escrit, l'amnistia "repugna al dret constitucional a la igualtat davant la llei" i es basa en "raons arbitràries" per "justificar un tracte clarament discriminatori". A més, segons el Suprem, l'amnistia "altera les bases de la convivència democràtica".
Abstenció de Juan Carlos Campo
El ple del TC també ha acceptat l'abstenció que va demanar l'exministre de Justícia Juan Carlos Campo, que s'havia manifestat públicament contra a l'amnistia i que va ser l'arquitecte jurídic dels indults. El magistrat progressista havia justificat la petició per "interès directe o indirecte a la causa". La seva renúncia a participar a les deliberacions i debats deixa la majoria progressista a un sol vot de la conservadora.
La batalla de les recusacions
La baixa de Campo incideix en uns equilibris del TC que el PP prova de decantar definitivament demanant la recusació de dos magistrats progressistes més. Es tracta del president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, i de l'exdirectora general d'Afers Constitucionals de la Moncloa, Laura Díez.
Amb tot, fonts del TC apunten que previsiblement aquestes recusacions no prosperaran gràcies a un precedent creat precisament pels conservadors el 2021, quan van limitar l'abast de les recusacions de les defenses dels líders independentistes en el debat de la sentència del procés.
Aleshores hi havia una majoria conservadora que va establir que els magistrats no tenien perquè apartar-se encara que s'haguessin pronunciat sobre la qüestió jutjada en publicacions acadèmiques o articles d'opinió.