"Ah! La primavera!... El bell mes de maig!" eren les primeres paraules que el capità Haddock pronunciava en català avui fa justament cinquanta anys, la diada de Sant Jordi del 1964. L'Editorial Joventut havia aconseguit permís governatiu per publicar les aventures del reporter belga en català o "vertidas en lengua vernácula", com ho descrivia Los Sitios de Gerona. A Les joies de la Castafiore el van seguir tots els que Hergé va anar publicant, sempre traduïts per Joaquim Ventalló, periodista terrassenc exiliat a París.

De fet, va ser el mateix Ventalló qui es va oferir a l'editorial perquè era conscient que els nens catalans havien perdut definitivament el contacte amb la llengua escrita. Generacions senceres ignoraven com s'escrivien les paraules que pronunciaven a casa o al carrer i Joaquim Ventalló va veure en les aventures de Tintín una manera de recuperar, ni que fos ocasionalment, la connexió entre els parlants i la lectura. Ho va considerar tan estratègic que fins i tot es va oferir a fer les traduccions de franc, si era necessari. A ell li devem els 800 renecs catalans del capità Haddock, començant per "Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp!"

En fi, som milers els nens dels setanta que li devem molt a la sensibilitat d'Editorial Joventut i la implicació de Joaquim Ventalló. Alguns d'ells dirigeixen 1001, el millor club de tintinofília del món. A tots ells, gràcies. I un agraïment personal al meu oncle Isidre que, com tants d'altres, va adonar-se del mateix que Ventalló i em regalava, un cop l'any, un d'aquells exemplars deliciosos on hi destacava una enganxina brillant: "Edició en català".