24
de gener
de
2019, 09:30
Actualitzat:
9:45h
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que vol mantenir la paritat en el Govern i que, per tant, si Elsa Artadi deixa la conselleria de la Presidència per anar a fer de número dos de Joaquim Forn a Barcelona, escollirà una dona com a relleu. Torra ha assenyalat que encara està "obert" el futur d'Artadi, per bé que Forn ja ha fet públic -en una entrevista al diari Ara- que la veu "bé" com a perfil per fer tàndem amb ella.
En un primer moment el nom escollit va ser el de Damià Calvet -Territori-, que aquest dimarts encara no es descartava públicament, però després es van activar un càsting que va comptar amb els noms de Lourdes Ciuró, Míriam Nogueras i Meritxell Budó. Les dues primeres estan descartades, però la tercera, que és vicepresidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de La Garriga, és la més ben posicionada.
El president ha afegit que li "sabria greu" perdre Artadi com a consellera, però en algun moment de l'entrevista ho ha donat pràcticament per fet. La dirigent de la Crida -formarà part de la cúpula dissenyada per Jordi Sànchez- és l'encarregada de gestionar el diàleg amb Madrid, juntament amb el vicepresident Pere Aragonès, i és la dona forta de JxCat dins del Govern per la seva experiència a l'administració.
Una nova DUI?
Torra, en clau de procés, no ha descartat una nova declaració unilateral d'independència al llarg d'aquesta legislatura. Així ho ha assenyalat en el transcurs d'una entrevista a RAC1 en la qual ha evitat concretar si aquesta declaració arribarà després de les condemnes signades pel Tribunal Suprem contra la cúpula de dirigents que van promoure l'1-O i el 27-O. En el moment que hi hagi les sentències, ha dit, es posarà en contacte amb Pedro Sánchez per expressar el desacord i que demanarà comparèixer al Parlament per fer una proposta basada en "la democràcia i el dret a l'autodeterminació", sense més concrecions per ara.
Torra ha admès que Catalunya és una "autonomia jurídica", però ha volgur deixar clar que hi ha una "República declarada i no feta efectiva". En aquest sentit, ha recordat que aquest és un dels objectius de la legislatura: acabar amb la feina començada el 27 d'octubre del 2017. "Si jo arribés a la conclusió que no puc portar el país a la independència, plegaria. Treballo per fer aquest país independent com a president. Treballo per arribar per mètodes democràtics a una solució amb la qual el país pugui ser independent", ha assenyalat el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat).
Quin és el full de ruta? "Treballem amb quatre vies republicanes. El Consell per la República amb el president Carles Puigdemont a l'exili, els judicis que vindran -una palanca formidable de defensa i la voluntat d'acusar l'Estat de la farsa contra l'independentisme-, les institucions catalanes i una ciutadania organitzada", ha apuntat Torra. Com s'hi arribarà, a la independència? "Ja ho veurem. Ara el més important que tenim són els judicis. El moment és de defensa a ultrança dels drets civils i humans" dels qui encaren la causa al Tribunal Suprem, ha recalcat el president de la Generalitat.
Judici contra 2,3 milions de persones
No ha descartat la declaració unilateral d'independència, i ha considerat que la sentència serà un "punt d'inflexió" per al país. "És un judici contra els 2,3 milions de votants al referèndum, i contra el dret a l'autodeterminació. La resposta al judici ha de donar resposta al que s'està jutjant. La resposta ha d'anar amb democràcia i dret a l'autodeterminació", ha assenyalat el dirigent de JxCat. L'endemà de la sentència parlarà amb Sánchez per escriure-li el desacord amb la sentència i que demanarà personar-se al Parlament amb una "proposta" per a la cambra catalana.
"Volem solucions sempre democràtiques", ha insistit Torra. "Hem de ser prudents", ha indicat, i ha evitat respondre si aquell dia portarà la declaració de la independència sota el braç. "Ara, però, ens trobem en el punt exacte de defensa dels drets civils", ha assenyalat el president de la Generalitat, que tampoc ha volgut pronunciar-se sobre si hi haurà eleccions catalanes després de les sentències.
En un primer moment el nom escollit va ser el de Damià Calvet -Territori-, que aquest dimarts encara no es descartava públicament, però després es van activar un càsting que va comptar amb els noms de Lourdes Ciuró, Míriam Nogueras i Meritxell Budó. Les dues primeres estan descartades, però la tercera, que és vicepresidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de La Garriga, és la més ben posicionada.
El president ha afegit que li "sabria greu" perdre Artadi com a consellera, però en algun moment de l'entrevista ho ha donat pràcticament per fet. La dirigent de la Crida -formarà part de la cúpula dissenyada per Jordi Sànchez- és l'encarregada de gestionar el diàleg amb Madrid, juntament amb el vicepresident Pere Aragonès, i és la dona forta de JxCat dins del Govern per la seva experiència a l'administració.
Una nova DUI?
Torra, en clau de procés, no ha descartat una nova declaració unilateral d'independència al llarg d'aquesta legislatura. Així ho ha assenyalat en el transcurs d'una entrevista a RAC1 en la qual ha evitat concretar si aquesta declaració arribarà després de les condemnes signades pel Tribunal Suprem contra la cúpula de dirigents que van promoure l'1-O i el 27-O. En el moment que hi hagi les sentències, ha dit, es posarà en contacte amb Pedro Sánchez per expressar el desacord i que demanarà comparèixer al Parlament per fer una proposta basada en "la democràcia i el dret a l'autodeterminació", sense més concrecions per ara.
Torra ha admès que Catalunya és una "autonomia jurídica", però ha volgur deixar clar que hi ha una "República declarada i no feta efectiva". En aquest sentit, ha recordat que aquest és un dels objectius de la legislatura: acabar amb la feina començada el 27 d'octubre del 2017. "Si jo arribés a la conclusió que no puc portar el país a la independència, plegaria. Treballo per fer aquest país independent com a president. Treballo per arribar per mètodes democràtics a una solució amb la qual el país pugui ser independent", ha assenyalat el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat).
Quin és el full de ruta? "Treballem amb quatre vies republicanes. El Consell per la República amb el president Carles Puigdemont a l'exili, els judicis que vindran -una palanca formidable de defensa i la voluntat d'acusar l'Estat de la farsa contra l'independentisme-, les institucions catalanes i una ciutadania organitzada", ha apuntat Torra. Com s'hi arribarà, a la independència? "Ja ho veurem. Ara el més important que tenim són els judicis. El moment és de defensa a ultrança dels drets civils i humans" dels qui encaren la causa al Tribunal Suprem, ha recalcat el president de la Generalitat.
Judici contra 2,3 milions de persones
No ha descartat la declaració unilateral d'independència, i ha considerat que la sentència serà un "punt d'inflexió" per al país. "És un judici contra els 2,3 milions de votants al referèndum, i contra el dret a l'autodeterminació. La resposta al judici ha de donar resposta al que s'està jutjant. La resposta ha d'anar amb democràcia i dret a l'autodeterminació", ha assenyalat el dirigent de JxCat. L'endemà de la sentència parlarà amb Sánchez per escriure-li el desacord amb la sentència i que demanarà personar-se al Parlament amb una "proposta" per a la cambra catalana.
"Volem solucions sempre democràtiques", ha insistit Torra. "Hem de ser prudents", ha indicat, i ha evitat respondre si aquell dia portarà la declaració de la independència sota el braç. "Ara, però, ens trobem en el punt exacte de defensa dels drets civils", ha assenyalat el president de la Generalitat, que tampoc ha volgut pronunciar-se sobre si hi haurà eleccions catalanes després de les sentències.