23
de gener
de
2019, 08:10
Actualitzat:
14:25h
Joaquim Forn serà el candidat de Junts per Catalunya (JxCat) a Barcelona. L'exconseller d'Interior, empresonat a Lledoners, ha fet pública la seva voluntat a través d'una carta escrita des del centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada, des d'on els últims dies ha mantingut múltiples reunions per acabar de perfilar el pas. A principis de gener, NacióDigital ja va avançar que Forn era el nom de consens escollit pel PDECat i la Crida, el nou espai polític impulsat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra.
"Em presento perquè hi tinc dret. No fer-ho seria acceptar les raons de qui ha construït artificiosament la narrativa que em manté a presó. Soc innocent i em sento lliure. No accepto que per estar tancat no pugui posar en marxa el projecte de transformació que tinc per Barcelona", assenyala Forn en la missiva difosa a Twitter. "Sé que la ciutat és i ha de ser de totes i tots, sense sectarismes. Vull revertir la situació actual i tornar als barcelonins la capital que ens mereixem", recalca el dirigent independentista.
L'objectiu, assenyala l'exprimer tinent d'alcalde de la ciutat, és guanyar l'alcaldia de Barcelona encapçalant "una candidatura integradora, solvent i transversal". L'exconseller ha explicat que vol liderar un "projecte de transformació de la ciutat sòlid i rigorós per situar Barcelona, de nou, al centre de tot".
Un dels detalls que apareix en la missiva és que compta explícitament amb Neus Munté, exconsellera de la Presidència i escollida candidata del PDECat en primàries. El nom de Munté no és del tot ben vist a la Crida i, de fet, en les últimes hores alguns dels negociadors desplaçats a Lledoners han mostrat reticències sobre la seva inclusió a la llista en el cas que Elsa Artadi, consellera de la Presidència, acabi sent la número dos de Forn.
El salt d'Artadi de Presidència a l'Ajuntament té molts números de produir-se i, de fet, al llarg de tot el mes ja hi ha hagut moltes reunions per trobar-li relleu. Damià Calvet, conseller de Territori, va ser el primer en generar consens -i ell, de fet, no es descarta públicament-, per bé que ràpidament van aparèixer altres noms de confiança de Jordi Turull -extitular de Presidència, empresonat a Lledoners- com és el cas de Míriam Nogueras, Lourdes Ciuró i Meritxell Budó. Aquesta última és qui compta amb més opcions a hores d'ara, a l'espera de la decisió final. Les altres dues estan descartades.
En el cas que Artadi assumeixi el número dos de la candidatura de Forn, a la pràctica estarà fent de candidata. L'exconseller d'Interior compaginarà la precampanya i la precampanya amb el judici contra el procés al Tribunal Suprem, i necessitarà una cara visible als debats, per bé que l'Estat no ha tancat la porta a permetre'n un a la presó si el ja candidat ho demana. En els últims dies, per cert, hi ha hagut veus de la Crida -dins i fora de la presó- que han apostat perquè qui liderés formalment la candidatura fos la consellera de la Presidència i no Forn. El moviment, per cert, arriba just quan queden quatre dies per al congrés fundacional del nou projecte de Puigdemont.
L'expresident ha tingut pes en el càsting de noms per a Barcelona, i va arribar a sondejar personalitats com el periodista Antoni Bassas o bé Bonaventura Clotet. Els dirigents del PDECat, des de l'octubre, treballen amb el nom de Forn com a hipòtesi principal, i esperaven que Puigdemont els posés damunt la taula un nom destacat. Finalment, però, serà l'exconseller d'Interior qui lideri la llista per competir amb Ada Colau i Ernest Maragall des d'una posició difícil a les enquestes, les quals posen de manifest una davallada respecte dels resultats de Xavier Trias el 2015.
Barcelona, "al centre de tot"
En aquella ocasió, l'exalcalde va aconseguir deu regidors, un per sota de Colau i quatre menys que als comicis del 2011. Forn té una àmplia experiència en la gestió municipal com a mà dreta de Trias a l'Ajuntament, i abans d'entrar al Govern per ocupar-se d'Interior just en la recta final cap al referèndum era el perfil que l'exalcalde preferia com a successor. "Treballarem per una Barcelona que respecti la diferència, que treballi en la recerca de consensos, que no imposi sinó que sedueixi, que escolti i no faci callar. Volem recuperar l’ambició, el rigor, el diàleg i el lideratge a Barcelona. I ho volem fer amb la seva gent, en equip", destaca en la carta difosa a les xarxes socials.
"Em presento perquè tinc Barcelona al cap i al cor. Conec la seva complexitat, n'he estat el seu primer tinent d'alcalde", assenyala. Forn enceta ara una precampanya excepcional a l'espera de tancar l'equip definitivament i, en paral·lel, preparar un judici del qual serà protagonista arran del paper dels Mossos en l'1-O.
La unitat d'acció sobiranista
L'alcaldable d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha assegurat que ja ha conençat a treballar l'estratègia d'"unitat d'acció sobiranista" postelectoral a la ciutat, amb Forn. El dirigent republicà va demanar a la CUP que se sumés a la unitat d'acció, i també confia a poder configurar un espai conjunt amb Barcelona en Comú que tingui com a principals reivindicacions la llibertat dels presos polítics i el dret a l'autodeterminació.
Maragall ha dedicat unes paraules a l'exconseller Forn agraint el que ha considerat la seva valentia, a més de manifestar que "no deixarem de lluitar per la vostra llibertat".
"Em presento perquè hi tinc dret. No fer-ho seria acceptar les raons de qui ha construït artificiosament la narrativa que em manté a presó. Soc innocent i em sento lliure. No accepto que per estar tancat no pugui posar en marxa el projecte de transformació que tinc per Barcelona", assenyala Forn en la missiva difosa a Twitter. "Sé que la ciutat és i ha de ser de totes i tots, sense sectarismes. Vull revertir la situació actual i tornar als barcelonins la capital que ens mereixem", recalca el dirigent independentista.
L'objectiu, assenyala l'exprimer tinent d'alcalde de la ciutat, és guanyar l'alcaldia de Barcelona encapçalant "una candidatura integradora, solvent i transversal". L'exconseller ha explicat que vol liderar un "projecte de transformació de la ciutat sòlid i rigorós per situar Barcelona, de nou, al centre de tot".
Un dels detalls que apareix en la missiva és que compta explícitament amb Neus Munté, exconsellera de la Presidència i escollida candidata del PDECat en primàries. El nom de Munté no és del tot ben vist a la Crida i, de fet, en les últimes hores alguns dels negociadors desplaçats a Lledoners han mostrat reticències sobre la seva inclusió a la llista en el cas que Elsa Artadi, consellera de la Presidència, acabi sent la número dos de Forn.
He pres la decisió d'encapçalar una candidatura integradora, solvent i transversal per guanyar l'alcaldia de Barcelona. Vull liderar un projecte de transformació de la ciutat sòlid i rigorós per situar Barcelona, de nou, al centre de tot.
— Joaquim Forn (@quimforn) 23 de enero de 2019
Llegiu la meva carta oberta: pic.twitter.com/aAPMjR450O
El salt d'Artadi de Presidència a l'Ajuntament té molts números de produir-se i, de fet, al llarg de tot el mes ja hi ha hagut moltes reunions per trobar-li relleu. Damià Calvet, conseller de Territori, va ser el primer en generar consens -i ell, de fet, no es descarta públicament-, per bé que ràpidament van aparèixer altres noms de confiança de Jordi Turull -extitular de Presidència, empresonat a Lledoners- com és el cas de Míriam Nogueras, Lourdes Ciuró i Meritxell Budó. Aquesta última és qui compta amb més opcions a hores d'ara, a l'espera de la decisió final. Les altres dues estan descartades.
L'opció més probable que és Artadi l'acompanyi com a número dos, la qual cosa obligaria a un relleu al capdavant de la conselleria de Presidència
En el cas que Artadi assumeixi el número dos de la candidatura de Forn, a la pràctica estarà fent de candidata. L'exconseller d'Interior compaginarà la precampanya i la precampanya amb el judici contra el procés al Tribunal Suprem, i necessitarà una cara visible als debats, per bé que l'Estat no ha tancat la porta a permetre'n un a la presó si el ja candidat ho demana. En els últims dies, per cert, hi ha hagut veus de la Crida -dins i fora de la presó- que han apostat perquè qui liderés formalment la candidatura fos la consellera de la Presidència i no Forn. El moviment, per cert, arriba just quan queden quatre dies per al congrés fundacional del nou projecte de Puigdemont.
L'expresident ha tingut pes en el càsting de noms per a Barcelona, i va arribar a sondejar personalitats com el periodista Antoni Bassas o bé Bonaventura Clotet. Els dirigents del PDECat, des de l'octubre, treballen amb el nom de Forn com a hipòtesi principal, i esperaven que Puigdemont els posés damunt la taula un nom destacat. Finalment, però, serà l'exconseller d'Interior qui lideri la llista per competir amb Ada Colau i Ernest Maragall des d'una posició difícil a les enquestes, les quals posen de manifest una davallada respecte dels resultats de Xavier Trias el 2015.
Barcelona, "al centre de tot"
En aquella ocasió, l'exalcalde va aconseguir deu regidors, un per sota de Colau i quatre menys que als comicis del 2011. Forn té una àmplia experiència en la gestió municipal com a mà dreta de Trias a l'Ajuntament, i abans d'entrar al Govern per ocupar-se d'Interior just en la recta final cap al referèndum era el perfil que l'exalcalde preferia com a successor. "Treballarem per una Barcelona que respecti la diferència, que treballi en la recerca de consensos, que no imposi sinó que sedueixi, que escolti i no faci callar. Volem recuperar l’ambició, el rigor, el diàleg i el lideratge a Barcelona. I ho volem fer amb la seva gent, en equip", destaca en la carta difosa a les xarxes socials.
"Em presento perquè tinc Barcelona al cap i al cor. Conec la seva complexitat, n'he estat el seu primer tinent d'alcalde", assenyala Forn
"Em presento perquè tinc Barcelona al cap i al cor. Conec la seva complexitat, n'he estat el seu primer tinent d'alcalde", assenyala. Forn enceta ara una precampanya excepcional a l'espera de tancar l'equip definitivament i, en paral·lel, preparar un judici del qual serà protagonista arran del paper dels Mossos en l'1-O.
La unitat d'acció sobiranista
L'alcaldable d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha assegurat que ja ha conençat a treballar l'estratègia d'"unitat d'acció sobiranista" postelectoral a la ciutat, amb Forn. El dirigent republicà va demanar a la CUP que se sumés a la unitat d'acció, i també confia a poder configurar un espai conjunt amb Barcelona en Comú que tingui com a principals reivindicacions la llibertat dels presos polítics i el dret a l'autodeterminació.
Maragall ha dedicat unes paraules a l'exconseller Forn agraint el que ha considerat la seva valentia, a més de manifestar que "no deixarem de lluitar per la vostra llibertat".
No normalitzar la infàmia també és això: no renunciar als drets polítics.
— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) 23 de gener de 2019
Gràcies @QuimForn per la teva valentia. Serà un plaer debatre sobre els reptes de Barcelona i compartir l’acció política conjunta cap a la República.
No deixarem de lluitar per la vostra llibertat. https://t.co/0CqORforTt