El president de la Generalitat, Quim Torra, ha defensat aquest dijous en una entrevista a TV3 que el seu Govern coneixia la proposta per exercir l'autodeterminació abans que acabi el 2021 perquè l'havia "comentat" una "infinitat de vegades". Ha sortit al pas, aquesta manera, a les crítiques internes per la manca d'informació sobre el projecte denunciada en privat tant per consellers de Junts per Catalunya (JxCat) com d'ERC. El malestar als republicans s'ha fet evident i ja plantegen l'escenari electoral. Un escenari descartat pel president: "És l'últim que ens podem permetre".

"Estic molt a gust amb el Govern, també amb ERC. Especialment amb el vicepresident Pere Aragonès, que té un fantàstic sentit de l'humor", ha ressaltat el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat). El malestar expressat durant tota la jornada per la proposta al Parlament ha estat esquivat per Torra, que ha citat tres àmbits principals: la fi de la repressió -amb una llei d'amnistia al capdavant-, la recuperació dels drets civils, i fixar com s'exercirà el dret a l'autodeterminació "en el termini més breu possible".

"Jo el que he fet ha estat llançar una proposta. L'haurem de debatre amb tots els actors", ha insistit el president, que ha tornat a situar com a rellevant el debat constituent que s'està celebrant aquestes setmanes al territori. També ha situat al mateix nivell el Consell per la República. "El nostre deure és avançar", ha indicat. Hauria d'haver comentat el discurs abans? "Tothom sap el que penso. Ho havia comentat infinitat de vegades", ha volgut puntualitzar al llarg de l'entrevista.

El repte, ara, és "consensuar entre tots" aquest horitzó de finals del 2021. De moment, descarta la convocatòria electoral, malgrat que hi ha sectors del Govern que les defensen. "L'últim que ens podem permetre són unes eleccions. Necessitem institucions fortes i fermes", ha destacat el president. "Ningú m'ha dit el contrari".

Aldarulls i Mossos

Pel que fa als episodis d'aldarulls dels últims dies, Torra ha considerat que "sempre" ha condemnat la violència. Sobre la seva compareixença d'ahir a última hora, ja de matinada, quan el centre de Barcelona tornava a ser un caos, ha defensat que el Govern va donar explicacions durant tot el dia. I ha mantingut la seva visió segons la qual hi ha "infiltrats" o "gent nova" en aquests aldarulls. Preguntat sobre les proves, ha apuntat que hi haurà "investigacions" dels Mossos d'Esquadra.

El president ha defensat la policia catalana, però ha indicat que té una doble visió: mantenir la seguretat del país i "garantir el dret a la protesta". L'actuació ha estat desproporcionada? "Hem vist imatges que no ens han agradat. En els casos que els protocols hagin estat vulnerats, prendrem les decisions que haguem de prendre", ha insistit Torra. Pel que fa a la seva relació amb el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha dit que hi té la "mateixa confiança" que amb la resta de membres del Govern.

El president ha aprofitat per negar que hagi tingut relació amb els membres dels comitès de defensa de la República (CDR) empresonats per presumpte terrorisme. "S'han arribat a dir autèntiques barbaritats", ha insistit. "Sabem que l'Estat utilitzarà totes les seves eines per filtrar i utilitzar totes les clavegueres. No podem caure en l'error de comentar filtracions no contrastades. Siguem seriosos", ha dit, molest.

La resposta de Felip VI

El president s'ha referit a les "amenaces" i les "pors" que, segons ell, vol "imposar" l'Estat, ja sigui amb el 155 o amb altres mecanismes previstos en la Constitució. "Això no ens pot coartar el projecte polític", ha assenyalat Torra, que ha apel·lat al "mandat popular" per "seguir endavant". En tot cas, no "preveu" que es posi en marxa la intervenció de l'autonomia, tot i que ha recordat que Pedro Sánchez s'hi va posicionar a favor fa dos anys. De moment, no hi ha hagut cap contacte entre ells.

"No he tingut cap contacte amb ell", ha apuntat Torra, que ha situat la fi de les converses en el moment en què es van torçar les negociacions per situar un relator entre la Moncloa i la Generalitat a l'hora d'abonar el diàleg. "Li he enviat no sé quantes cartes. El dia que vulguin, em presento on sigui per parlar amb ell. El problema és que hi ha una tendència a parlar de l'independentisme... Però es coneix la proposta del PSOE per a Catalunya?", s'ha preguntat el dirigent de JxCat. "No n'he escoltat mai cap", ha ressaltat, al mateix temps que deia que sense Catalunya no es pot tenir "estabilitat".

Torra, que va enviar una carta dilluns a Sánchez, ha lamentat que el rei Felip VI -a qui també va fer arribar una missiva després de conèixer la sentència- no es vulgui reunir amb ell. En concret, la resposta del monarca -inèdita fins ara- és que trasllada la carta al president del govern espanyol en funcions. De moment, el líder del PSOE s'ha limitat a demanar una condemna de la violència i a tenir obertes totes les portes per intervenir.

No "acata" la sentència

Torra ha apuntat que "només acata" el que decideixi "el poble de Catalunya". "No ens podem permetre acceptar la sentència", ha destacat el president, que s'ha compromès a "seguir avançant en el dret a l'autodeterminació". "Quan diem que no l'acceptem, és perquè fer-ho significaria que ja no estem al costat del dret a l'autodeterminació", ha indicat el dirigent de JxCat. "El Govern ha d'estar al costat dels drets que han estat atacats", ha recalcat Torra, que també ha vist vulnerats els drets de manifestació, d'expressió i de concentració amb el veredicte de Manuel Marchena.

"En la defensa d'aquests drets", ha ressaltat, "no hi ha batalles menors". És en aquest context que ha defensat no haver despenjat fins que ho van ordenar els Mossos la pancarta a favor de la llibertat dels presos. Torra s'ha queixat, a banda, que el Tribunal Constitucional (TC) vulgui "limitar" que es parli del dret a l'autodeterminació. En les properes hores rebrà un advertiment en aquest sentit, calcat al que la setmana passada va afectar la mesa del Parlament pel mateix motiu.