Es fa difícil d'imaginar la tortura per la qual hauran passat Roque Pascual i Albert Vilalta, amenaçats de mort durant prop d'un any i sobrevivint enmig del desert, en condicions duríssimes. Esperem que les seqüeles psicològiques que els comporti aquest llarg captiveri siguin les mínimes i que recuperin ben aviat la normalitat. Benvinguts a casa, per fi.

Dit això, estaria bé que la cooperació amb el Tercer Món es deixés en mans de professionals i, especialment, de persones que viuen als llocs de destinació. No té cap justificació, més enllà de la recerca de noves sensacions turístiques, que una persona que gestiona els Túnels del Cadí i un executiu del sector de la construcció -a més d'una funcionària del departament de Justícia- vagin en un Land Rover acompanyant un comboi carregat de material per una pista del desert.

El cost material d'aquest segrest es mesurarà en bastants milions d'euros, comptant el rescat, comissions, gestions i viatges. Com a contribuent, estic d'acord a pagar-ho, només faltaria. Però no es pot reclamar el que ha costat un helicòpter per localitzar un excursionista temerari i, en paral·lel, considerar uns herois uns turistes que s'han passat amortitzant el Coronel Tapioca.