Un dia amb Vox: el soci amb qui el PP es juga la majoria

Alberto Núñez Feijóo aterrava al capdavant del PP l'abril del 2022 amb la idea de deixar enrere l'etapa més reaccionària d'un partit dividit sota el lideratge de Pablo Casado. La calma, però, va durar poca estona, i el que és avui candidat dels populars el 23-J ha cedit i ha comprat per a la seva estratègia els mètodes més durs d'una de les líders més carismàtiques del seu partit, Isabel Díaz Ayuso, que governa la Comunitat de Madrid amb majoria absoluta. Feijóo ha viatjat aquesta setmana a Ermua per instrumentalitzar les víctimes d'ETA. També ha flirtejat amb teories conspiratives, sobre una possible tupinada amb el vot per correu. I intensificarà aquests postulats en l'última recta de la campanya.

Ho farà per seduir al votant de Vox. Aquell votant que prefereix una paraula fora de to en un debat a una proposta. Al votant que prefereix escoltar una mentida amable que una veritat. Al que se sent representat quan es culpa els migrants de tots els problemes de la societat. A aquell votant que aquest vespre estava a Guadalajara seguint un míting de Santiago Abascal i que no ha escoltat ni una proposta per al seu municipi, però que malgrat això, ho ha donat tot i ha aplaudit al final de cada una de les seves intervencions.



L'acte ha començat a les 20.30 amb un miler de persones. És tard, comparat amb l'inici dels actes dels altres partits, que voreja les 19:00 hores. Però aquesta no és una decisió en va. Als actes de Vox hi ha molta cervesa, molt tinto de verano, i entrepans de cansalada i xoriç. Només entrar al recinte, una parella balla al ritme de la cançó que un grup de llatinoamericans ha fet per Abascal. Ella se li arramba i li puja la samarreta verda, que té dibuixats militars i escrit "IV dia del veterano de boinas verdes". Quan encara falta mitja hora per iniciar l'acte, molts dels assistents fan cua a les barres per demanar la segona o tercera consumició. La gent se saluda, malgrat que no es coneix. És una festa de tarda.

Per accedir al recinte, no hi ha cap control de seguretat. Sí que hi ha molts agents per tot, però vestits de manera casual. Malgrat no haver-hi filtre d'accés, hi ha una mena de codi no escrit per ser benvingut: portar una bandera espanyola, on sigui. En polseres, en la funda del mòbil, en les cintes de les ulleres de sol, en les samarretes, en els mitjons. Qui no en té, però, no pateix. A l'entrada hi ha una taula de marxandatge on se'n venen centenars. Algunes tenen paraules com "vota camp", o "vota família". Entre les persones que se'n compra, hi ha la Maria, autònoma d'uns 40 anys. Opta per Vox per "motius econòmics". Diu que mai ha votat, però que els que hi ha ara no defensen els interessos dels autònoms i que cal un canvi. Al seu costat, la seva parella, el Santiago. Per què votarà Vox? "Per l'ocupació". Ha tingut mai un problema, coneix algú a qui li hagin ocupat la casa? "Que va, a ningú, i a mi no em passarà, no pateixo. Però ho veig a la televisió". Hi ha alguna cosa que no li agradi gens d'aquesta legislatura de Pedro Sánchez? Assegura que el fet d'haver pactat amb "etarres". 

Finalment, arriba Abascal, que abans de baixar a la zona del míting atén a la premsa. Més de 50 professionals de la comunicació es barallen per poder-lo enregistrar i tenir el millor plànol. Una dona que voreja la seixantena, quan el veu, va corrents al seu company i li diu: "Ja l'he vist!". Està emocionada per la presència d'Abascal, no havia vist mai en directe al seu líder ultra. Abascal atén la premsa durant deu minuts, carrega contra Feijóo per pretendre, si no guanya, que governi Sánchez. Per darrere de la línia de la premsa, un home puja a bracet el seu fill, de poc més d'un any, i li diu: "El veus, Mauro? És el president". Un altre nen d'uns cinc anys corre cap a la taula del marxandatge i celebra que hi hagi "caramels de Vox". 
 
Abascal baixa a l'escenari i comença l'espectacle. Incia els parlaments el diputat de Guadalajara Ángel López Maraver, que destaca que avui fa calor, uns 30 graus. "Serà cosa del canvi climàtic? No! És que som al mes de juliol!", diu tot vacil·lant. Tothom aplaudeix i entre el públic un home crida "que le vote Txapote". El lema, per criticar els pactes del PSOE amb Bildu, no té res a veure amb el canvi climàtic. La gent l'aplaudeix, però. El diputat ultra no fa cap menció concreta per Guadalajara, on Vox va ser la tercera força per darrere del PSOE i el PP a les generals del 2019. El seu discurs se centra a criticar que l'actual govern espanyol pacta amb "etarres, comunistes i colpistes". Diu que l'executiu és "socialcomunista", un socialcomunisme que "obliga a menjar cucs en lloc de cabrit". 
 
Arriba el torn de Jorge Buxadé, eurodiputat dels ultres i vicepresident del partit. La seva intervenció tampoc serà per parlar de Guadalajara, i la podria fer ben igual a la plaça de qualsevol altra ciutat. Primera frase? Per criticar els periodistes que a parer seu invisibilitzen Vox, malgrat els 50 professionals de la comunicació que cobreixen el míting. Els acusa, també, de tenir vincles amb el PP i el PSOE. Dues receptes més: acabar amb l'Agenda 2030 perquè aquesta impedeix "defensar els interessos de tots els treballadors" i prou crides a la immigració il·legal. "Que els donin per cul!", crida des de la grada un altre dels assistents que també rep un fort aplaudiment. 

Des de Guadalajara, proclama contra ERC i Bildu

Arriba l'hora d'Abascal. A la tercera no és la bona, i tampoc parla de Guadalajara. Comença la seva intervenció dient que Sánchez és un "pajarraco" i una "paparra", i l'acusa d'haver convocat les eleccions a l'estiu després d'haver-se cabrejat "com un nen consentit" pels resultats del 28-M. Assegura que tot el que ha fet el PSOE en aquesta legislatura "mereix presó" i que el govern "no és legítim". Acusa també al candidat del PSOE d'haver pactat amb els "enemics d'Espanya", pels pactes amb independentistes catalans i bascos. Entre el públic, un assistent el corregeix i diu que són "els assassins d'Espanya". Des de Guadalajara, Abascal se'n va a Catalunya i el País Basc, per assegurar que "Rufián, ETA, Junqueras i Otegi van junts". I que "Esquerra i ETA són el mateix". "Fills de puta", crida un altre assistent, que s'ha aixecat ja tres vegades en una hora a comprar consumició. És un pagès de la Unión de Uniones de Ganaderos. Abascal somriu. 

L'ultra tampoc planteja cap proposta. Diu que el seu projecte defensa a tots els espanyols sense distinció, i assegura que el seu partit només està en contra de la migració "il·legal". Però detalla que la gent "del món hispà" migrant és benvinguda. "No tenim res contra els que venen a treballar honradament. Especialment amb els que compartim llengua", proclama dirigint-se al grup de llatinoamericans que l'estan ajudant a blanquejar la xenofòbia de les propostes de Vox, i que s'encarreguen de muntar i desmuntar els actes. Ridiculitza, també, la llei trans i critica que amb aquesta s'hagi esborrat de la legislació la paraula "mare". "Si truco a la meva mare i li dic progenitora gestant, em pega una galtada". Tothom riu i s'ho passa bé. El públic no segueix gaire el fil de les intervencions però quan es diuen paraules com "ocupacions", "migrants" o "Marroc" s'exhalta i aplaudeix molt fort. 

Acaba l'acte, una hora justa. Sona l'himne d'Espanya. Abascal s'entrega al públic i accepta totes les peticions de selfie que li demanen. Entre les grades, però no a la zona de premsa, hi ha també el periodista Alfonso Rojo, director de Periodista Digital. Ha anat a escoltar, sense llibreta ni bolígraf. A les barres continuen servint cervesa. Sonen cançons com "Viva España" o "Carolina" de MClan. La festa pot continuar una estona més. Abascal marxa. Demà, dia de descans. Dilluns continua la ruta a Toledo. El cap de files de Vox s'ho pot prendre amb calma. No s'haurà d'estudiar cap proposta ni paraula específica per al territori on farà el míting i podrà dir exactament el mateix que ha dit a Guadalajara. El mateix que va dir també, ahir vespre a Palma.

A Madrid, però, no en farà cap, d'acte. A les municipals en va fer un i va punxar, amb només 200 persones. A la capital espanyola només tenen ulls pel PP d'Ayuso i la batalla es dona per perduda. A Feijóo li queden pocs dies per seduir als votants de Vox. Si ho vol fer, haurà de començar a fer actes amb molta cervesa, música ballable, i sobretot, oblidar-se de pronunciar una sola proposta. Amb un "Viva España" a destemps n'hi haurà prou.