21
de setembre
de
2023, 12:24
Actualitzat:
12:47h
La votació de l'ús de les llengües oficials diferents del castellà al Congrés dels Diputats ha deixat una anècdota. Una diputada del PP ha votat a favor de la mesura malgrat que el seu partit s'hi ha posicionat en contra de manera ferma, i molt més després de l'enrenou generat per les dues frases en euskera de Borja Sémper. Fonts populars asseguren que la diputada per Ourense s'ha equivocat a l'hora de prémer el botó. Per més ironia, la diputada, Rosa Quintana, va ser consellera del govern de Galícia durant una dècada amb Alberto Núñez Feijóo a la presidència.
Quintana debuta aquesta legislatura com a diputada a les corts espanyoles després d'entrar a la política institucional com a consellera de Mar l'any 2009, en el primer executiu de Feijóo. També repetiria al govern gallec després dels comicis del 2012, com a consellera de Medi Rural i Mar, i el 2015, altre cop com a consellera del Mar, un càrrec que va mantenir fins que va ser elegida com a diputada a les eleccions espanyoles d'aquest 23-J. Així doncs, va ser sempre al govern autonòmic de l'actual líder del PP.
En tot cas, la mesura s'ha aprovat amb 180 vots -PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i Coalició Canària- a més d'aquest suport teòricament per error de Quintana. Així doncs, després d'anys d'amonestacions per parlar en català al Congrés, d'expulsions, i fins i tot d'humiliacions, la possibilitat d'utilitzar les tres llengües oficials de l'Estat diferents del castellà -català, gallec i basc- és des d'aquest dijous una realitat.
Després d'aquesta reforma històrica propulsada per l'independentisme, comença una nova cursa al Congrés, amb el focus sobre la llei de l'amnistia que ERC i Junts situen com el mínim a canvi de la investidura. De fet, els republicans ja la donen per feta i van més enllà, reclamant una millora del finançament per a Catalunya. Falten moltes reunions i contactes per dissenyar la lletra petita dels acords, que possiblement no començaran fins després de l'intent d'investidura de Feijóo, que se celebrarà la setmana vinent i que a hores d'ara està perduda perquè no compta amb prou suports.
Quintana debuta aquesta legislatura com a diputada a les corts espanyoles després d'entrar a la política institucional com a consellera de Mar l'any 2009, en el primer executiu de Feijóo. També repetiria al govern gallec després dels comicis del 2012, com a consellera de Medi Rural i Mar, i el 2015, altre cop com a consellera del Mar, un càrrec que va mantenir fins que va ser elegida com a diputada a les eleccions espanyoles d'aquest 23-J. Així doncs, va ser sempre al govern autonòmic de l'actual líder del PP.
En tot cas, la mesura s'ha aprovat amb 180 vots -PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i Coalició Canària- a més d'aquest suport teòricament per error de Quintana. Així doncs, després d'anys d'amonestacions per parlar en català al Congrés, d'expulsions, i fins i tot d'humiliacions, la possibilitat d'utilitzar les tres llengües oficials de l'Estat diferents del castellà -català, gallec i basc- és des d'aquest dijous una realitat.
Després d'aquesta reforma històrica propulsada per l'independentisme, comença una nova cursa al Congrés, amb el focus sobre la llei de l'amnistia que ERC i Junts situen com el mínim a canvi de la investidura. De fet, els republicans ja la donen per feta i van més enllà, reclamant una millora del finançament per a Catalunya. Falten moltes reunions i contactes per dissenyar la lletra petita dels acords, que possiblement no començaran fins després de l'intent d'investidura de Feijóo, que se celebrarà la setmana vinent i que a hores d'ara està perduda perquè no compta amb prou suports.