Si bé fins ara han estat les primàries de Barcelona organitzades des d'un sector de l'independentisme les que han generat interès mediàtic, unes altres "primàries" busquen obrir-se pas en el panorama municipal a la capital catalana. Es tracta de les "primàries d'idees" que impulsa l'associació Compromís per Barcelona, una plataforma que té vocació de repensar la ciutat i que reivindica que les municipals no siguin un camp de batalla més del procés sobiranista. Tot i que es presenta amb la voluntat de llançar un guant a tots els actors progressistes de la ciutat, és clarament pròxima al líder barceloní del PSC, Jaume Collboni, i crítica amb Ada Colau, a qui acusen de no tenir projecte ni un equip capaç de fer avançar la capital catalana. 

"Collboni no és aliè a la nostra iniciativa. La resta de dirigents, sí", explica sense embuts el president de l'associació, l'exrector de la Universitat Pompeu Fabra Josep Joan Moreso. La plataforma aplega persones procedents de diferents sectors: des de l'exconvergent Ignasi Guardans a l'expresident de Catalunya Sí que es Pot i exlíder veïnal Lluís Rabell. En formen part també les socialistes Laia Bonet, l'exdiputada Anna Balletbò i l'exregidora Cati Carreras; l'economista Gonzalo Bernardos, l'economista i gestor cultural Xavier Marcé, el jurista Mario Romeo -que presideix l'entitat partidària de la tercera via Portes Obertes del Catalanisme- i l'exdirector general del Cercle d'Economia Jordi Alberich, entre d'altres.

L'objectiu de frenar el "retrocés" de la ciutat

"La ciutat no va endavant sinó que va enrere", "Barcelona està perdent pistonada", "No hi ha ningú que tingui un projecte a deu anys vista", "Hi ha una crisi del model de ciutat", "Barcelona està a punt de perdre oportunitats". Són algunes de les afirmacions que formen part de l'alarmant diagnosi que fa aquest col·lectiu de la ciutat de Barcelona. Moreso argumenta que la situació és "imputable en part" al govern de Colau, però no únicament, i que el pas endavant que fan està "vinculat a l'obra de govern que el PSC ha liderat a Barcelona durant els darrers 40 anys".

A sis mesos de les municipals, els membres de Compromís per Barcelona consideren que el context preelectoral s'està centrant més en els noms que no pas en les idees. És una crítica que fan en un moment en què noms com el de Colau, Manuel Valls o Ernest Maragall, així com la incògnita de qui encapçalarà l'òrbita postconvergent, copen bona part del context previ a les municipals. De fet, la plataforma neix en un moment en què dins del PSC hi ha qui aixecat el dit plantejant si caldria obrir un debat sobre com competir amb tots aquests rivals polítics, partint de la base que Collboni ja va ser ratificat com a candidat l'abril de l'any passat. 

De fet, Rabell ha considerat que va ser "un error" que el govern de Colau trenqués el pacte amb el PSC i ha defensat que les forces progressistes de la ciutat tinguin un debat "seriós, obert i no sectari" sobre el projecte municipal. "O hi ha una gran entesa de les formacions progressistes per abordar el futur o fracassaran totes", ha sentenciat. Balletbò afegeix que cal tenir en compte que en aquests moments hi ha una part de la ciutadania que se sent "orfe" per la polarització que es viu a la política catalana. 

Set debats per definir un projecte "progressista"

També en un moment en què almenys tres candidatures aixequen la bandera del maragallisme, Compromís per Barcelona assegura que es fa seu "el llegat sencer" de Pasqual Maragall tot recordant que va ser sempre alcalde "com a membre del PSC". En tot cas, Marcé ha precisat que cal "fugir de la nostàlgia" i Balletbò afegeix que també és molt important veure tant els equips com els programes" de les candidatures a les municipals.

El que busquen des de l'associació és, primer, fer bullir el debat i posar en marxa mecanismes deliberatius sobre qüestions cabdals per a la ciutat: des de l'impuls econòmic al paper que ha de jugar la cultura, així com l'urbanisme i el teixit social de la ciutat. Projecte set grans debats sobre cultura -que ja s'ha fet-, economia, recerca i innovació, obertura al món, refer el pacte social, un nou urbanisme i una nova aliança de col·laboració públic-privat.