Javi López i Elena Valenciano, durant el míting central del PSC per a les europees, a Barcelona. Foto: Adrià Costa/Nació Digital.L'elecció del nou president de Comissió Europea (CE) està generant tot de tensions en el si de les institucions comunitàries. D'una banda, el primer ministre britànic, David Cameron, s'oposa frontalment a beneïr el guanyador de les eleccions europees del maig, el popular Jean-Claude Juncker, i compta amb el suport dels governs de Suècia, els Països Baixos o Hongria. De l'altra, el grup popular europeu a l'Eurocambra ja ha alertat que si Juncker no és el nou president, es generarà una "crisi institucional" sense precedents. Enmig de tot aquest debat, el cap de llista dels socialistes europeus, l'alemany Martin Schulz, també ha tancat files amb Juncker. I, a Brussel·les, es dóna per fet que els socialistes donaran suport en bloc al candidat popular. Incloent-hi els socialistes espanyols, és clar.
Fins el 2009, eren els caps d'Estat i de govern de la Unió Europea els que designaven el president de la CE, el "govern" comunitari. Però, a partir d'aquest 2014, el Parlament Europeu és qui té l'última paraula sobre el president del "govern" europeu. No pot proposar cap candidat, però sí que pot tombar el que li proposin els estats. I els grups parlamentaris europeus ja han avisat que només acceptaran que sigui un dels cinc caps de llista que van concórrer als comicis.
És a dir, a tall d'exemple, els estats podrien posar-se d'acord per proposar Tony Blair com a nou president de la CE. Però, per accedir al càrrec, Blair hauria de comptar amb el suport de 376 eurodiputats dels 751 que conformen l'Eurocambra. De moment, tant populars com socialistes europeus (221 i 191 vots, respectivament), ja han dit que rebutjaran qualsevol candidat que no sigui Juncker o Shulzh. Per tant, si els estats europeus designessin Blair, el Parlament Europeu previsiblement el tombaria, generant així la "crisi institucional" contra la que alerta el PP Europeu.
"Si Cameron vol autominoritzar-se, doncs que s'autominoritzi"
Fonts coneixedores de les negociacions asseguren a Nació Digital que, a Brussel·les, l'ambient que es respira envers la voluntat de veto a Juncker del Regne Unit és que "si Cameron vol autominoritzar-se, doncs que s'autominoritzi", però que els partits europeus seguiran a la seva.
En aquest xoc de legitimitats entre els estats i els eurodiputats, els socialistes comunitaris es veuen amb l'"obligació" de tancar files amb Juncker. Tot i que això impliqui que Elena Valenciano i Javi López s'hagin d'empassar l'eslògan "Canviem Europa. Aturem Rajoy." I que Podemos i Izquierda Unida (IU) els titllin de ser les dues cares d'una mateixa moneda.
"A molts països europeus es veu com a lògic un govern de coalició entre populars i socialistes. De fet, aquesta fórmula de govern funciona a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Luxemburg... En aquests països es veu lògic que uns i altres negociïn i pactin, i que així aconsegueixin que part del seu programa s'acabi aplicant", asseguren les mateixes fonts, situades a l'epicentre del debat comunitari.
En aquest context, des de Brussel·les es dóna per fet que, si el popular Juncker acaba presidint la CE, el socialista Shulz també formarà part de l'executiu comunitari, perquè així intentarà visibilitzar la coalició i mirarà de poder "apuntar-se" algun dels mèrits que aconsegueixi.
I, per descomptat, a l'Eurocambra es preveu que Elena Valenciano, Javi López i els altres cotze eurodiputats socialistes espanyols sumaran els seus vots als dels disset eurodiputats populars espanyols per designar el candidat de Mariano Rajoy i Angela Merkel com a successor de Durao Barroso.
