Vigília de l'1-O i pensaments laterals a Lledoners

A la sala d'espera de la presó de Lledoners, un nen juga amb una pilota, mentre grups d'amics i familiars s'expliquen el cap de setmana o les darreres dificultats que els afecten. Tots ells fan cua per visitar els seus, tancats al centre penitenciari. Són persones molt diferents, per inquietuds, origen o situació social, dels presos polítics i dels que els tractaven i ara els visiten. Dos mons que es troben en l'adversitat. El centre penitenciari bagenc ja fa uns anys que es va construir, però les dependències estan molt netes i cuidades i el tracte dels funcionaris és cordial. Res a veure amb el que passava a Estremera, expliquen els que hi anaven i venien.

La perspectiva de tornar-hi pel judici al Suprem, que s'espera a l'hivern amb intenses sessions dobles de matí i tarda, angoixa els presos catalans i també a Oriol Junqueras, que apareix al locutori del mòdul de comunicacions amb sabatilles esportives, pantaló curt, camisa, una motxilla i un cafè de màquina. El preocupen els seus fills i haver de tornar a Madrid pel judici. Per tota la resta és optimista i transmet seguretat.
 
Comentem el qüestionari de l’entrevista que publicarem al diari. Fa matisos, algun canvi i afegits rellevants per emmarcar encara més el seu discurs, com ara quan explica que l'independentisme s'ha "d'atrevir a guanyar" i que això "vol dir assumir contradiccions". Les seves idees i estratègia estan totalment alineades amb el que fan Pere Aragonès, Joan Tardà o Roger Torrent. Escoltar-lo en persona durant una estona és la millor prova que és ell qui fa el discurs del partit. Primer i últim responsable, a l'espera que Marta Rovira segueixi amb la seva reincorporació progressiva.

La situació familiar i el trasllat a Madrid pel judici al Suprem és el que més l'angoixa

Junqueras, "líder" pel seus i "ídolo", "presi" o "jefe" pels companys del mòdul 2 de Lledoners, on també hi viuen els altres sis presos polítics, delinqüents de coll blanc i petits narcotraficants, no s'ha apagat a la presó. Al contrari. Als seus col·laboradors els dona ordres, els pregunta per tot i fa evident fins a quin punt -és la gran diferència amb Estremera- està connectat i actiu. Consulta alguns resums de premsa, rep visites constants però triades de companys del partit i institucionals –Quim Torra s'hi va presentar dissabte, mentre el bisbe de Vic, Romà Casanova, oficiava pels reclusos– i a la cel·la hi té televisió i escriu.

Cantar per enderrocar murs emocionals

Dedica menys temps del que voldria a llegir però molt a fer esport ("vaig a tot perquè també és una forma de conviure amb els altres presos i t'esbargeix") i fins i tot a cantar. Aquest diumenge al migdia, vigília de l'1-O -que diferent de la de fa un any!-, Junqueras ha superat la seva vergonya a fer-ho amb un grup de nois al pati. Cantar, i no només en català, pensa que és una forma d'arribar a la gent, d'enderrocar murs emocionals.

Junqueras admet que segueix obsessionat amb els dos verbs que expliquen com és des que té seny: aprendre i explicar. Aprèn del que va passar els darrers mesos del procés, en treu lliçons. I s'ho passa bé i es relaxa explicant, fent classe de tot el que pot, a més d'història. Als presos, molts d'ells sudamericans, els parla sovint d'astronomia. I els descobreix (jo tampoc ho sabia i, com ells, no m'hi havia fixat mai) que la lluna es veu diferent als seus països. I que a Equador les estrelles "cauen" i les constel·lacions es veu distintes a cada hemisferi. I per explicar, diu, cal diferents registres, posar-se al lloc de l'altre i ser conscients que, a cada lloc, a cada realitat, les coses no es veuen igual. Com els estels.

Aprendre i ensenyar segueixen sent dues obsessions. Aprendre dels errors de càlcul i ensenyar història, astronomia..., el que cagui

I a la presó, les coses es veuen diferents? Es té una visió esbiaixada? Junqueras defensa que no, que pot seguir aprenent i explicant i que el context, a Lledoners, no és tant diferent. Per això no pensa apartar-se passi el que passi al Suprem. I aprendre? Què s'aprèn? Doncs a incidir en el pensament lateral. Constantment demana als seus col·laboradors que posin en pràctica, com fa ell en la solitud de la cel·la, el lateral thinking, que mirin com arribar a l'objectiu des de solucions que potser no són, d'entrada, les més lògiques, directes o previsibles i tampoc les més utilitzades. Segurament és una de les lliçons d'octubre que se citen a l'entrevista.

Els platerets de la balança

I, mentre el país ja recorda l'1-O i a les portes de Lledoners es comencen a concentrar militants independentistes per enviar-los escalf, fa ràpidament una metàfora: la dels platerets de la balança. Pensa que ajuda a entendre perquè som on som malgrat l'1-O, el 3-O (una data per a ell encara més icònica perquè va sumar més voluntats) i el 27-O. Explica que l'independentisme va creure que podia sortir-se'n perquè al seu plateret hi tenia més vots que  l'unionisme al seu. I que el "sí" en sumava més però que l'Estat ho va desequilibrar tot, "les normes van canviar", posant-hi policia i repressió. Per tornar a desequilibrar el plat en favor del "sí" cal, doncs, més vots. Perquè si l'independentisme n'hi posa més -de vots- "ells en tindran menys" (molt lògic) i hauran de compensar-ho "amb més policia i més repressió" i això pot acabar decantant també la comunitat internacional i fent "irreversible" el referèndum (veurem si també és tan lògic).

Mesos abans de l'1-O, Junqueras ja va preveure que podia acabar com ho ha fet i altres ja planificaven possibles exilis. En el seu cas, ho va traslladar a alguns col·laboradors i va advertir-los que calia repensar estratègies per trobar-ne una de vencedora. Ara té més clar què ha de fer i com. El repte és que ho comparteixi el conjunt de l'independentisme i l'obsessió és sumar, sumar i sumar. Fa un any, dormia poc, a batzegades. Ara ha recuperat una certa serenor que es nota a les nits de Lledoners. En la vigília del dia que Catalunya ho va fer tot per votar i es va autodeterminar, no es penedeix de res, i això es notarà al Suprem, però busca noves rutes per a l'independentisme.