Josep Maria Vila d'Abadal és un tipus valent. I això, quan del que es tracta és de fer política -és a dir, transformació-,  és una qualitat. Però per a un polític individual aquesta mateixa actitud s'acostuma a convertir en un defecte de disseny que anirà contra la pròpia supervivència i, per tant, en farà inviable el projecte. Per tot això, l'alcalde de Vic és una veu que ha aconseguit tenir un ressò notable a nivell de l'opinió pública nacional, però que, per contra, té poca transcendència estratègica dins del partit en el qual milita.

Però el cas és que Unió Democràtica de Catalunya no va ser fundada el 1931 per a què, en el futur, es constituís en un partit especialitzat en la contenció política del catalanisme. Ni tampoc té cap sentit que actuï com a llast immobilista dins d'unes sigles que van ser votades, justament, perquè prometien liquidar el cafè per tothom que ha buidat les arques públiques d'aquest país.

Així que benvinguda la candidatura de Vila d'Abadal en el pròxim congrés d'UDC. Serà allà on els militants hauran de decidir quina és l'estratègia que posiciona millor el partit dins del corrent central del catalanisme i, també, quin lideratge té millors arguments per encarar el futur: Duran Lleida o Vila d'Abadal.