La taxa d'atur a Andalusia és del 34'2 per cent, més de deu punts per sobre de la mitjana del conjunt de l'estat espanyol. Aquesta xifra esgarrifosa es dispara entre els joves, la majoria dels quals (59%) estan sense feina. Comparativament, l'economia grega, amb un atur de només el 26 per cent, genera molts més llocs de treball que l'andalusa. Pel que fa a la corrupció, a Andalusia hi ha un miler d'imputats, molts dels quals es mantenen en els seus càrrecs. A dia d'avui, els jutjats investiguen la desviació d'un total de 6.000 milions d'euros de diner públic, una xifra que equival al pressupost de la ciutat de Barcelona durant dos anys i mig... Bé, doncs amb aquest panorama l'electorat d'Andalusia ha votat per la continuïtat.

Les explicacions, necessàriament, vénen d'un racó de l'escenari que es manté en la penombra, al marge del discurs públic i del debat electoral. I la realitat és que ni l'atur ni la corrupció no són el que semblen. Una part substancial dels aturats obté ingressos de l'economia submergida, que combinen amb les prestacions socials. I els nivells gegantins de corrupcció política tenen com a efecte secundari una injecció extra de diner públic sobre una economia ja molt subsidiada. Els 1.400 milions fraudulents del cas dels ERO's són fons que es detrauen de l'estat -no de la Junta d'Andalusia- i, d'una manera o una altra, acaben abocant-se en l'economia andalusa, ni que sigui a través de mariscades.

En definitiva, el que promet Susana Díaz és un bloqueig indefinit d'aquesta situació. Continuaran arribant diners mentre el PSOE andalús mantingui la capacitat de vetar qualsevol modificació del sistema redistributiu. Dit d'una altra manera, Díaz ha promès als andalusos, entre d'altres coses, que sabrà mantenir la subordinació política i el dèficit fiscal de Catalunya.