Per si algú pensava que la libido independentista estava en hores baixes, la setmaneta que tanquem ha resultat generosa en notícies per a la trempera. Sí: una mena d'erotisme valent, allunyat de faunes despullats afartant-se de cigrons, ha tornat a encisar una parròquia sotmesa massa sovint al desencís i la genuflexió barroera, trista i bruta de la dominació espanyola.

Fem números. Una desena de valents s'han declarat insubmisos i han pagat els seus impostos a l'agència tributària catalana. Un altre menestral català ha difós la seva negativa a alimentar la bèstia i la bestiesa dels peatges. Un carlí de Vic ha posat nerviós Duran i Lleida recordant que Unió sí que és independentista. Els republicans d'Esquerra han compromès CiU a enllestir ja aquesta conya marinera del pacte fiscal. I els independentistes solidaris s'han sortit amb la seva i han fet declarar al Parlament que Espanya ens espolia, i de pas li han tornat la bufetada a la presidenta Núria de Gispert. I els de Reagrupament han trucat a la porta de Brussel·les per tal que ens diguin com ens haurem d'integrar a la Unió Europea quan siguem independents.

Però la notícia cabdal és la veritat sobre els pressupostos espanyols. És la prova definitiva que el PP s'ha tornat independentista. El règim d'apartheid econòmic cap a Catalunya que descriuen passa de taca d'oli i denota de forma contundent la voluntat política dels populars i, dels espanyols: que Catalunya sigui un país lliure.

N'hi ha que aquí, malgrat tot, no s'acaben de convèncer; sobretot aquells que els caps de setmana diuen que són uns feres al llit. Mentre aquests es fan els estrets conec molts que dilluns eren impotents, i que això de la independència més aviat els feia badallar, i finalment aquest divendres reconeixen que han xingat pels descosits. Ai, que aquells que volen i dolen anar-se'n al llit es quedaran per vestir sants...